La delinqüència creix un 12,37%, especialment els delictes contra la salut pública

Andorra la VellaLa delinqüència aparent, és a dir, els casos que arriben a la justícia, ha experimentat en el període judicial comprès entre el juliol de l'any passat i el juny d'aquest any un increment del 12,37%. Així ho posa en relleu la memòria de la fiscalia que s'ha presentat aquest divendres en el marc de l'acte d'obertura de l'any judicial. Així, tal com ha concretat el fiscal general, Alfons Alberca, s'han iniciat 5.149 causes penals enfront de les 4.634 del període anterior a través de les quals s'han perseguit 5.761 infraccions penals, quan el període anterior eren 5.127. Alberca ha destacat l'increment que s'ha donat en els delictes contra la salut pública, especialment els relacionats amb el consum d'estupefaents i en aquest sentit ha fet una crida en el treball per a la prevenció d'aquestes conductes, alertant els joves dels perills que comporten

Si es tenen en compte les infraccions en funció del bé jurídic protegit, tenim que en primer lloc, amb un 27,78% del total hi ha els relacionats amb el patrimoni i l'ordre socioeconòmic; en segon lloc, contra la salut pública, que representen el 22,38% del total i en tercer, els delictes contra les persones, que suposen un 18,52% del total. Altres dels aspectes que ha destacat també Alberca és el fet que s'hagi incrementat el nombre de causes obertes per delictes contra la seguretat viària.

Segons les dades de la fiscalia, els delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic (robatoris, furts, receptació i extorsió) van suposar en el període esmentat un total de 1.046 causes el que representa un descens respecte del període anterior del 0,19%. Pel que fa als delictes contra la salut pública, hi ha hagut 1.376 procediments penals, 578 més que en el període anterior, el que representa un increment del 72,43%. Cal detallar que el major volum de causes, 1.218, estan relacionades amb haixix o similar; 106 amb la cocaïna; 19 a altres psicòtrops, 15 amb l'èxtasi, 11 amb l'speed i sis amb l'heroïna. Quant als delictes contra la vida humana independent i la integritat física i moral, hi va haver 610 procediments, la qual cosa representa 17 menys que el període anterior, és a dir, una reducció del 2,71%. I pel que fa a la seguretat viària, s'han obert 395 causes, 104 més, amb un increment del 35,74%. L'augment es dona especialment en els supòsits de conducció sota els efectes de l'alcohol, i en canvi baixen les causes relacionades amb la conducció sota els efectes de les drogues. Les conduccions temeràries es mantenen estables.

El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat el fet que els índexs de criminalitat es mantinguin en nivells "molt i molt baixos" respecte dels països veïns i que les cotes de seguretat també siguin elevades.

Alberca ha aprofitat el seu discurs amb motiu de l'obertura de l'any judicial per reclamar un seguit de canvis legislatius. Així ha destacat que seria necessari "examinar" una futura tipificació de la corrupció privada i de l'increment injustificat del patrimoni", així com estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques i valorar la signatura del conveni de Nacions Unides contra la corrupció. Sobre aquest aspecte, Espot ha posat en relleu que la darrera avaluació del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) es va superar "amb bona nota" malgrat no tenir incorporades aquestes dues recomanacions. Ha destacat que es tracta de dues qüestions complexes, ja que seria necessari la revisió global del Codi penal i del Codi de procediment penal una "tasca ingent" i que no es pot dur a terme de manera "precipitada". D'aquesta manera, ha deixat la porta oberta a què es faci aquesta reforma creant una comissió especial en la següent legislatura i fent servir la mateixa fórmula que s'ha emprat per a la reforma del Codi de procediment civil, aprovat pel Consell General aquest dijous.

Alberca també ha destacat que cal adequar el Codi de procediment penal a les noves tecnologies, ja que ha recordat que data del 1998 i que des de llavors hi ha hagut una evolució que cal incorporar a la norma. En aquest sentit, ha recordat, per exemple, que les citacions es continuen fent de manera presencial i que potser cal fer un canvi. El fiscal general també s'ha referit a la petició de la Cambra de Comerç que es rebaixés la pena del delicte fiscal quan no fos intencionat. Ha recordat que el Codi penal només persegueix aquest delicte quan és dolós, és a dir, intencionat i que, per tant, la resta de conductes poden ser sancionades administrativament però no penalment.

De la seva banda, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, ha manifestat que cap al quart trimestre de l'any que ve es podria fer el trasllat a la nova seu de la justícia i que, ja es faran tots els preparatius perquè es pugui fer immediatament quan les obres estiguin acabades. A més, ha destacat que els inspectors han començat a fer una segona fase d'inspeccions i que d'acord amb les conclusions que s'extreguin es podran avaluar les millores a fer. També ha destacat que s'està fent una revisió dels llocs de treball per deixar clar "qui fa que" tot i que aquesta descripció també estarà supeditada a la llei de la funció pública. A més es treballa en un protocol de seguretat per saber com actuar en cas de fenòmens com inundacions i en un manual de seguiment i control de la informació, perquè es vetlli per la confidencialitat de les dades. Casadevall ha reivindicat, per últim, els més de 8.000 assumptes resolts per la justícia en aquest període judicial.