Societat 03/06/2015

Una educació inadequada deriva en fills tirans

Els autors d''Aprender a Educar', Pedro García Aguado i Francisco Castaño, consideren que l'objectiu ha de ser formar joves feliços, capaços de gestionar situacions adverses i amb valors

2 min
Pedro García i Francisco Castaño durant la presentacio del seu llibre 'Aprender a Educar' / M.C.

El 'coach' del programa 'Hermano Mayor' de Cuatro, Pedro García Aguado, i el professor d'Educació Secundària, Francisco Castaño, han ofert aquest dimecres una conferència al Centre de Congressos d'Andorra la Vella per presentar el seu llibre 'Aprender a Educar'. Al llibre recullen les situacions que els han transmès els pares i mares en les xerrades que realitzen i els coneixements adquirits en el seu treball amb els adolescents.

Durant la conferència han repassat els canvis en l'educació, els límits o normes que s'han d'establir amb els fills i els valors tradicionals com l'esforç, el respecte o la humiliat que en molts casos s'han perdut davant d'altres com la immediatesa o la popularitat.

Segons ha afirmat García Aguado, una educació inadequada té com a resultat "fills tirans". "Fem cursos de tot però per ser pares també n'hem d'aprendre", ha assenyalat.

Així, els autors han indicat que el fet de voler-los-ho posar tot fàcil i no marcar límits comporta que els fills tinguin una baixa tolerància a la frustració i pot derivar en situacions de violència.

La primera recomanació: entendre què vol dir tenir fills i què significa per a cada progenitor l'educació. L'objectiu hauria de ser fer nois i noies feliços i capaços de gestionar situacions d'adversitat, així com amb valors. Però durant la vida dels fills hi ha diverses etapes, han avisat, i cal plantejar-se quina resposta donaran als reptes que se'ls presentin.

Un altre consell és que quan hi hagi les primeres sospites de canvis de comportament o de situacions no habituals demanin ajuda. "Quan abans millor", ha dit Castaño, perquè sinó es genera sensació d'impotència en els pares i es pot acabar amb discussions, baralles o crits. Per això, "cal estar pendents i ocupar-se dels fills", com més informació es tingui, millor.

Els autors han manifestat que el principal canvi en l'educació es produeix quan els dos pares han de sortir de casa per mantenir la família. Així, se senten culpables de no poder estar pels fills i "s'obliden de posar límits", han afirmat. Compleixen amb els desitjos dels infants amb béns materials, satisfan totes les seves demandes i tot segueix un principi d'immediatesa en què els nens i nenes no aprenen a tenir paciència. "Deixar caure seria l'ideal", han indicat, però als pares no els agrada veure patir els fills i es pot acabar caient en la sobreprotecció, en comptes de promoure l'assaig-error.

Castaño i García han identificat quatre tipus principals de pares: els autoritaris, els sobreprotectors (la majoria, segons els ponents), els "passotes" o col·legues i els conciliadors. "Cada tipus de pare fomenta un comportament dels fills", han advertit.

Per tant, han conclòs, cal predicar amb la humilitat i l'honestedat però alhora s'ha de vigilar amb el que es comparteix per mantenir l'autoritat.

stats