Un estudi assenyala les pensions baixes com un dels principals dèficits de la dona

El treball 'Dones invisibles', de Magda Mata, inclou una cinquantena de testimonis que deixen palès el camí que encara queda per recórrer per assolir la igualtat efectiva

La Fundació Julià Reig va editar el 2013 l'estudi 'Infància i adolescència en perill a Andorra. Realitats, problemàtiques i noves perspectives', de l'autora Magda Mata. Vist l'èxit del text, es va demanar a Mata ampliar el treball. La finalitat de 'Dones invisibles' és aprofundir sobre la situació actual de la dona a fi d'identificar la problemàtica social i la seva dimensió, quins són els recursos disponibles per a la seva atenció i quines mesures cal prendre per revertir la situació. Aquest dimecres ha tingut lloc la presentació de l'estudi de la mà de l'autora, qui ha reconegut que aquest és un treball basat més en la qualitat que en la quantitat, ja que integra una cinquantena de testimonis de dones "invisibles" que deixen palès el camí que encara queda per recórrer per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones. Una de les conclusions que Mata ha destacat de l'estudi és la situació de les dones d'edat avançada, que tota la seva vida han treballat a casa, i que arriben a la vellesa amb una pensió mínima.

El treball consta de tres parts. En la primera d'elles s'exposa com han anat evolucionant al llarg del temps els drets de les dones a Andorra en comparació amb altres països. A la segona part s'ofereix un recull de dades demogràfiques amb el qual s'ha comptat amb la col·laboració del director del Centre de Recerca Sociològica, Joan Micó, que ha exposat diferents indicadors demogràfics, dades relatives a la situació salarial de les dones, la bretxa salarial i la conciliació familiar, així com l'evolució de la violència de gènere.

Micó ha destacat xifres importants com l'edat mitjana de maternitat, que des del 2005 (30 anys) fins al 2018 (33 anys) ha augmentat en tres anys. Des del CRES es continua assenyalat la conciliació familiar i laboral com un element que cal posar-hi solució, ja que no comptar amb aquest fet també suposa una davallada en la fecunditat. En aquest sentit, una dada a tenir en compte és que, en l'actualitat, tenen més fills les dones d'entre 45 i 49 a Andorra que no pas les que se situen entre els 20 i els 24. Així doncs, el nombre de fills per dona al Principat se situa en una mitjana de 0,99, mentre que la xifra ideal, segons Micó, hauria de ser del 2,1. També ha posat en relleu totes aquelles desigualtats laborals latents avui en dia, on les dones segueixen cobrant menys que els homes duent a terme una mateixa tasca i tenint el mateix càrrec, i continua sense augmentar el percentatge de dones que ocupen llocs de responsabilitat.

La tercera part del treball inclou algunes de les entrevistes que s'han dut a terme a dones residents al Principat. Han estat escollides per franges d'edat, residents a les diferents parròquies i tenint en compte que siguin persones poc conegudes i mediatitzades, les anomenades "dones invisibles". Una altra de les conclusions que Mata extreu de l'estudi és la necessitat de la creació de l'Institut de la Dona i la posada en marxa de més estudis en aquest sentit. El treball s'ha allargat fins a un any i mig i, com a objectiu, es vol aportar una reflexió per tal d'ajudar a les institucions a prendre decisions importants i contribuir a la generació de debat.