Un expert destaca que ara cal "una reflexió de cara al futur" sobre els grans desmunts

El geòleg Valentí Turu creu que no era previsible que es registrés una esllavissada “amb la magnitud, la rapidesa i la forma sobtada” com es va produir la de dissabte

Arran de l’ esllavissada de dissabte la Fundació Marcel Chevalier publicava un post al Facebook en què posava en relleu que ja des del 2011 s’evidenciaven problemes en el terreny. Era previsible, per tant, el que va passar dissabte? El geòleg i membre de la fundació Valentí Turu ha destacat que “amb la magnitud, la rapidesa i la forma sobtada” com es va produir el despreniment no ho era, ja que el que semblava més normal és que s’haguessin anat desprenent “fragments”. Davant aquesta circumstància, exposa que cal “una reflexió de cara al futur” sobre com cal procedir amb obres d’una certa envergadura i que suposin grans moviments de terra.

En aquest sentit, Turu posa en dubte que per via reglamentària es pugui determinar les normes per a aquestes grans obres i, per aquest motiu, afegeix que caldria potser “un tracte especial” i una “atenció” també "especial" per part de les administracions d’aquest tipus de treballs i més tenint en compte que en un futur sembla que cada vegada seran més habituals per la manca de terreny. A més a més, considera que cal una revisió dels protocols sobre les inspeccions dels sistemes de contenció (com els ancoratges) ja que ara com ara no queda clar com i quan s’han de fer i, per tant, creu que s’ha de ser “més exhaustiu” en aquestes qüestions.

Turu va intervenir com a geòleg a la zona d’Auvinyà i en el marc d’aquesta actuació va fer observacions sobre la zona de la Portalada, on s’ha registrat l’esllavissada. Va fer públic el seu testimoniatge a través de la fundació i creu que arran d’aquesta publicació hi ha tot un seguit de preguntes que es podrien fer, com per exemple per què no es va revisar la cartografia. En aquest sentit, recorda que és un terreny catalogat com a risc mitjà i que per tant era construïble amb un estudi de risc. Ara suposa que la tipificació canviarà amb la revisió que se’n faci (i que va anunciar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres) i que potser s’haurà de deixar per a d’altres usos diferents als edificables. En aquest sentit, esmenta que el cas és semblant al que va passar a la zona dels túnels de la Massana, on d’igual manera que a Sant Julià de Lòria es va “veure afectat gran part del vessant” i ara caldria “una estabilització profunda” que potser “no seria assumible” per fer-hi una construcció.

“Molta gent es demana què pot haver passat”, destaca Turu, afegint que era un terreny on ja feia més de 30 anys que s’hi havia fet un desmunt i no s’havien experimentat “grans incidències”. El fet que s’hagi produït ara l’esllavissada podria estar relacionat amb les obres, assenyala el tècnic i la seva “impressió personal” és que el projecte deuria tenir en compte l’ estabilització i “es van quedar a mitges”.