Enguany el temps no acompanya pels que volen sortir a la muntanya a gaudir dels seus esports preferits. La meteorologia d’aquest hivern és una muntanya russa per al medi muntanyenc i la nivologia, tan important en aquest país. Si la setmana començava amb bones i esperades nevades, les precipitacions han seguit aquest cap de setmana, però amb temperatures molt més altes, que han provocat que la cota de neu pugi fins a límits massa alts per a l’època.

No obstant això, esdeveniments com la segona cursa de la Copa d’Andorra d’Esquí de Muntanya, la Tomba la Coma, aplega desenes d’esquiadors de muntanya i aficionats d’aquí, i també de la resta del Pirineu. És un bon moment per copsar la salut d’un esport que no deixa de créixer. Així ho confirma l’Arnau Anguera, entrenador, que va començar amb tretze anys a fer esquí de muntanya i avui en dia reconeix que comença a ser un esport de masses. “Té coses bones i coses dolentes”, adverteix, perquè el desenvolupament de l’esport comporta també el desenvolupament de la indústria, però insisteix que “el més important és que la gent que va a la muntanya ho faci d’una manera segura, preparada, amb coneixements de nivologia, de tota la muntanya en general”.

De fet, els canvis de temps van provocar que aquesta setmana l’estimació del perill d’allaus del Servei de Meteorologia arribés al nivell de 4 sobre 5. És un dels pitjors graus, segons adverteixen els Bombers, perquè no descoratja a la gent de sortir, però hi ha un risc elevat. El Jaume Otero, un d’aquells que no es perd una cursa d’esquí de muntanya, confirma que l’esport continua de moda i que ve gent de l’esquí de pista o del ‘freeride’, com també de les curses de muntanya, tota una sèrie de factors que fa que “hi hagi diferents estils”, però, com recorda Arnau Anguera, sovint ho fan “sense el nivell”, perquè “hi ha tots uns temes bàsics de seguretat en muntanya que s’han de complir i és el que més preocupa”.

Qui es vulgui estrenar d’una manera segura ho pot fer amb guies qualificats i als clubs d’esquí i muntanya del país que ofereixen aquesta modalitat. Així trobaran un esport “brutal, de muntanya pura, molt maco”, com explica Xavier Cristina, que se sent motivat per competir en qualsevol esport. Cristina, com molts altres, troba temps “d’on es pot, als migdies, traint-lo de la família”. La raó, per a Anguera, és molt senzilla: “és un esport en què pots gaudir de la muntanya i del seu aspecte més màgic, que és la llibertat per pujar per allà on vulguis” perquè “l’esport no és només la competició, també gaudir de l’espai, l’esperit de sacrifici, és positiu per tothom”…

Potser per això l’esquí de muntanya aplega alpinistes com el Jaume Otero, que fa trenta anys que el practica buscant “la muntanya solitària, perquè a l’hivern estàs sol, no hi ha ningú”, però també com l’Emma Cristina, de tretze anys. Cristina va deixar l’esquí alpí perquè es va cansar de baixar i va provar amb l’esquí de muntanya. És l’única de la seva colla que el practica, “no els hi agrada”, lamenta, i el recomana fermament. “Fas esforç per pujar, però després la baixada la vius molt més, els paisatges són impressionants”, afegeix. Cristina vol arribar lluny i sap que s’ha d’”entrenar, entrenar i entrenar”. Ella ho fa més de dues hores tres dies a la setmana i confirma que el seu esport s’està posant de moda, però que encara “som pocs”.

Tot i les dificultats pel material, la meteorologia o els coneixements necessaris l’esquí de muntanya no deixa de créixer a Andorra. És lògic en un país que ofereix un espai com aquest. Centenars de locals i visitants es llancen a les muntanyes els caps de setmana i altres, com el Xavier Cristina, s’escapen als migdies per gaudir de la solitud i la bellesa de la muntanya. Aquests dies miren impacients al cel buscant els flocs, tot i que amb temperatures com els 8 graus d’aquest diumenge a la Vall Central, o els 2 graus d’Arcalís es fa complicat. Les previsions sembla que ofereixen algun indici d’esperança.