Societat 31/01/2018

El funcionariat acorda una vaga indefinida

Els sindicats també endegaran tres ILP per avançar les eleccions, reformar la llei electoral i exigir una llei de responsabilitat política

E. J. M. / M. T.
4 min
Uns 400 membres de la Funció Pública s'han reunit en assemblea aquest dimecres a la tarda. / E. J. M.

Escaldes-EngordanyLa margarida ha dit que sí. El funcionariat ha aprovat fer vaga general. Indefinida. Les gairebé 400 persones que han assistit aquest dimecres a la tarda a l'assemblea de la funció pública han votat a favor de la protesta col·lectiva i deixar de treballar temporalment. Ara, cada sindicat del personal de l'Administració determinarà com secundar la vaga, ja que policia, bombers i agents penitenciaris no poden aturar la seva tasca, però poden acordar altres mesures de protesta. L'objectiu, però, és que en un parell de setmanes es decideixi quan i com tindrà lloc la vaga, i que comenci al més aviat possible. L'aturada serà indefinida, però s'ha de determinar si es farà en dies alternatius o consecutius. Quant als serveis mínims, el funcionariat ha deixat clar que n'hi haurà, "no deixarem el país sense serveis", però seran els sindicats els que els decidiran. "El Govern no ha negociat, nosaltres tampoc", han dit. El dret de vaga està recollit per la Constitució, però no regulat.

Un dels portaveus sindicals, el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha admès després de l'assemblea –a la qual no han tingut accés els mitjans de comunicació– que no s'esperaven una assistència tan alta, ja que "últimament hi ha hagut moltes pressions". A l'acte hi han anat unes 400 persones, que representen un 30% del personal de l'Administració (cos docent, bombers, banders, policia, duaners, agents penitenciaris, treballadors de la Justícia, Administració general), que han aplaudit amb entusiasme algunes intervencions i l'aprovació de la vaga.

Ubach ha argumentat que el Govern ha menyspreat els treballadors de la Funció Pública a l'hora de redactar el projecte de llei i aprovar-lo sense negociar amb els sindicats, que s'hi oposen rotundament. De fet, els representants sindicals han denunciat per activa i per passiva que la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, s'ha negat a negociar els articles de la llei a la comissió consultiva i, per això, demandaran el Govern per vulneració dels drets sindicals. A més, elaboraran un informe sobre l'actuació del Govern i la faran arribar a la Confederació Europea de Sindicats (CES) perquè Europa hi intercedeixi.

Els representants sindicals del cos de la Funció Pública, aquest dimecres a la tarda. / E. J. M.

Els sindicats han rebut una proposta del president del grup parlamentari mixt, Josep Pintat, per començar de zero i entre tots els grups i els sindicats redactar una nova reforma de la llei de funció pública. Els treballadors públics hi estarien d'acord, però sembla un suggeriment utòpic. Aquest dimecres, els representants sindicals han rebut una carta del Govern en què se'ls convida a pactar el calendari per desenvolupar els reglaments que depenen de la llei. Els sindicats ni s'ho plantegen perquè només accepten la retirada del text. Un dels canvis de la llei que més han encès els ànims és el canvi de cobrar triennis a quinquennis, el que els sindicats han calculat en una pèrdua econòmica, en 40 anys de carrera professional i una mitjana d'un IPC anual de l'1,5%, en més de 179.000 euros. Una quantitat amb què discrepa el Govern.

Els sindicats dels treballadors comunals (només n'hi ha a Escaldes-Engordany, la Massana i Andorra la Vella) han assistit a l'assemblea, però ara han de decidir si s'uneixen a la vaga.

Avançament electoral

Paral·lelament a la vaga general, el funcionariat també ha decidit endegar tres ILP (Iniciativa Legislativa Parlamentària), que amb el suport d'unes 3.000 firmes del cens electoral permeten portar un text al Consell General. La primera és redactar una llei de responsabilitat política, "perquè qui la fa, la paga". La segona, reformar la llei electoral per evitar que les parròquies tinguin tant pes i les majories absolutes que es guanyen amb una mínima diferència de vots. Finalment, es demanarà l'avançament de les eleccions, "perquè el Govern de DA menysprea tots els treballadors, públics i privats". Ubach ha subratllat que estan en desacord amb les lleis laborals que ha proposat DA, i que volen que es retirin. "Nosaltres també demanem que el sector privat tingui bones condicions salarials i pensions dignes", ha insistit. Les ILP es redactaran durant les pròximes setmanes i la voluntat és obtenir les firmes abans de l'estiu

Respecte del Govern

D'altra banda, un parell d'hores abans de l'assemblea, el ministre portaveu, Jordi Cinca, s'ha expressat en la roda de premsa posterior al consell de ministres sobre la possible convocatòria de vaga general. Cinca ha dit que s'ho miren amb absolut respecte, tot i que considera que la mesura no respon a la realitat del que és la nova llei de la funció pública. De fet, el ministre ha assegurat que si la reforma es mira en el seu conjunt suposa "un avenç significatiu, tant pel que fa a la remuneració com per les possibilitats de carrera professional que obre".

També considera que la mesura és precipitada, perquè cal donar temps per veure com es desenvolupa la nova llei, sobretot perquè fixa un termini d'un any per desplegar una sèrie de reglaments. Precisament, ha comentat que la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, ha enviat una carta als sindicats convocant-los a la presentació del desenvolupament dels reglaments. A la reunió hi serà el cap de Govern, Toni Martí.

El ministre també ha explicat que una convocatòria de vaga general no alterarà el plantejament del Govern, que continuarà mantenint la mà estesa a l'hora de fer modificacions via esmenes o a l'hora de negociar el contingut dels reglaments. El que sí que ha recordat és que si tira endavant la mesura, el Govern haurà de fixar uns serveis mínims perquè la incidència de la vaga entre la ciutadania no vagi més enllà del raonable, però ha assegurat que aquesta tasca també es farà des de la negociació. Amb tot, els funcionaris ja han advertit que els serveis mínims són cosa seva.

stats