Societat 13/02/2016

La increïble història de Stanislovas Tomas, ‘l’home del monocicle’

Desvelem d’on ve i a què es dedica el personatge que des de fa un parell d’anys es desplaça en monocicle per Andorra

Borja Nolla
5 min
Stanislovas Tomas circulant amb el seu monocicle per la plaça del Poble / B.N.

Andorra la VellaParla 11 idiomes -rus, lituà, català, espanyol, francès, anglès, letó, alemany…-, té dues llicenciatures -una en dret i una altra en ciències polítiques-, tres màsters, un doctorat -realitzat entre la Universitat de la Sorbona de París i la de Columbia de Nova York- i tres títols de catedràtic en dret. Aquest és l’increïble currículum que avala a Stanislovas Tomas, un lituà de 32 anys que a finals de 2014 va decidir fer les maletes i marxar de Moscou, ciutat on residia, per iniciar el seu projecte de futur a Andorra. Malgrat que ja han passat dos anys i encara no ho ha aconseguit, la seva fita es manté intacta: obrir un bufet d’advocats per portar fins al Principat fortunes europees procedents de països com ara Rússia, Polònia o Lituània. La seva faceta més curiosa? Es desplaça per tot el Principat en monocicle.

Què fa un advocat lituà a Andorra?

Realment només he viscut uns 10 anys a Lituània, la resta de la meva vida l’he passat entre Moldàvia, Bèlgica, França, Nova York, Moscou i ara, des de fa dos anys, també puc afegir a la llista Andorra. Durant la meva infància vaig viatjar molt per motius familiars, ja que els meus pares treballaven com a periodistes i després, durant tota la meva formació, vaig continuar visitant molts països.

Quins són?

A Lituània vaig cursar dues llicenciatures, a Bèlgica vaig realitzar tres màsters i entre l’any 2005 i 2010, vaig dur a terme el doctorat entre la Universitat de la Sorbona de París i la Universitat Colúmbia de Nova York. Dels tres títols de catedràtic en dret, dos els vaig cursar a Kazakhstan i el tercer a Moscou. Definitivament no tinc una identitat clara!

Alguna cosa més per afegir al currículum?

Doncs sí! [riu] He estat el catedràtic més jove en la història de Moscou [actualment imparteix classes a la Universitat de Moscou durant dues setmanes a l’any] i des de l’any 2004 sóc l’advocat de l’expresident de la República de Lituània, Rolandas Paksas, per presumptes casos de corrupció. L’any 2010 vaig guanyar el primer procediment penal emès contra Paskas davant el Tribunal d’Estrasburg i quatre anys més tard vaig tornar-lo a defensar davant el Tribunal de les Nacions Unides de Ginebra.

Deu n’hi do! Tornem a la primera pregunta… Per què decideixes venir Andorra?

Després de treballar durant uns quants anys vaig acumular una quantitat d’ingressos importants i per aquest motiu vaig creure que Andorra era un dels països que millors condicions presentava en l'àmbit fiscal. Aquesta va ser la meva primera motivació, però des del moment que vaig arribar vaig tenir molt clar que havia d’ajudar a aquelles persones que com jo, volen portar els seus ingressos a un altre país per fiscalitzar menys.

Com ho pretens fer?

Per realitzar aquesta activitat necessito obrir un bufet d’advocats i aquí és on estic tenint els problemes. De moment, fa dos anys que sóc al país i encara no he aconseguit les autoritzacions pertinents. El primer any no ho vaig aconseguir i per això, ara he començat de nou amb tot el procediment. He parlat amb el Govern, amb el Ministeri d’Interior i també amb el Col·legi d’Advocats d’Andorra, però de moment segueixo sense tenir dret a iniciar aquesta activitat.

Portar fortunes europees cap a Andorra… No creu que és una mica arriscat?

No entenc per què ho ha de ser. Alguns advocats andorrans ja realitzen aquesta activitat i, per tant, sempre que els ingressos estiguin degudament justificats i acreditats, i siguin lícits, aquest servei és completament legal. Començo a pensar que la resistència tan forta que estic trobant és perquè algunes persones creuen que he vingut a prendre el pa dels advocats andorrans.

En cas d’aconseguir l’autorització, creus que podràs portar aquestes fortunes cap a Andorra?

És clar que si! [riu] Sé de moltes persones que estarien encantades de poder traslladar els seus ingressos cap a països on existeixin unes condicions fiscals més lleugeres. Els impostos de societats són molt més baixos que en bona part dels països europeus, però el problema no és només les dificultats que m’estic trobant per iniciar l’activitat, sinó el desconeixement d’Andorra arreu del món.

Stanislovas Tomas amb el seu monocicle per la plaça del Poble / B.N.

Per què ho dius?

Fa dos mesos vaig parlar amb el ministre d’Economia de Lituània i li vaig comentar que des de feia un temps estava vivint a Andorra i el primer que em va preguntar és que on es trobava exactament aquest país.

Dos anys sense poder exercir la teva professió al Principat. De què vius ara mateix.

Segueixo treballant com a advocat, ja que tinc molts clients repartits per tota Europa. A més, tinc accions d’una societat d’advocats que opera en un país europeu i també sóc propietari d’una empresa ubicada a Rússia que es dedica a la confecció d'un tipus de roba interior femenina molt exclusiva.

Suposo que deus viatjar força sovint?

Doncs sí. Aquest mateix diumenge marxo cap a Moscou per qüestions professionals, però sempre passo més de la meitat de l’any a Andorra. Tot i això, mai em separo del meu monocicle.

Sempre al teu costat?

Abans d'agafar el vol a l'aeroport de Barcelona el guardo a la consigna, ja que a Moscou, que és on passo més temps després d'Andorra, en tinc un altre de preparat.

Una extensió de la teva persona.

Així és! Ja no em sé desplaçar d’una altra manera. No tinc cotxe i tampoc el necessito. El primer mes d’aprenentatge va ser força difícil, ja que no em vaig poder separar en cap moment dels murs o les parets, però un cop el comences a dominar es converteix en un sistema de transport força útil i còmode. Per anar a comprar, per fer les gestions del dia a dia, per fer un “passeig”… Sempre amb el monocicle.

Quan el vas començar a utilitzar?

Tot va començar un dia d’estiu mentre passejava per un cèntric carrer de Moscou anomenat Arbat. Vaig veure a una noia que anava en monocicle i em vaig apropar, no pas pel monocicle, sinó perquè la noia em va agradar. Lamentablement no vaig aconseguir gaire cosa més amb aquesta noia, però almenys em va ensenyar els secrets per començar a utilitzar el monocicle [riu].

Què et diu la gent quan et veu pel carrer?

Òbviament la gent em mira força pel carrer, però al final, el més comú és: "mira mama!"

L'única persona a Andorra que es mou en monocicle?

En un primer moment pensava que era l'únic, però fa un temps vaig conèixer a un noi d'Escaldes que també es desplaça en monocicle. De tant en tant, anem parlant sobre la nostra evolució i ens donem alguns consells.

Pregunta obligada, pròxima parada…

De moment segueixo tenint esperança en poder obrir el meu despatx d’advocats a Andorra, però si la cosa continua igual, m’ho hauré de replantejar. Si a l’estiu no he aconseguit avançar crec que marxaré cap a Mònaco, ja que era la meva segona opció abans d’arribar a Andorra. Espero que no sigui necessari.

stats