L'increment de la cotització i de l'edat de jubilació, en qüestió

Andorra la VellaAquest dissabte ha arrencat la campanya de les eleccions al consell d'administració de la CASS. Un total de 13.344 pensionistes, 14.950 empresaris i treballadors per compte propi i 37.839 assalariats estan cridats a les urnes el proper dia 20 de juny per decidir els seus representants al consell. Els assalariats escolliran dos candidats i els altres dos grups un cadascun. Això representa quatre de les vuit personalitats que configuren l'òrgan d'administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, els quatre restants escollits pel Govern. Aquesta vegada s'han presentat i validat quinze candidatures, set de les quals per optar a la representació dels assalariats.

Entre aquests set, els temes que més preocupen giren al voltant de l'augment de la cotització i de l'edat de jubilació, mesures que defensa l'actual president del consell d'administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres, i clamen per una major transparència i representativitat dels assalariats. “S’han d’estudiar les diferents possibilitats que hi ha per prevenir el dèficit del fons de reserva de jubilació i no només posar l’ull a l’increment de la cotització i l’allargament de la vida laboral”. Així pensa la candidata Montserrat Neras, que apunta que primer cal analitzar les despeses de la CASS que d’alguna manera poden repercutir en la bossa de les pensions. Neras assenyala que en cas d’aplicar-se una edat de jubilació més tardana a l’actual sempre hauria de ser voluntària més enllà dels 65 anys. Una idea que també recull Jordi Corrión. Opina que si s’han de pujar les cotitzacions es faci de forma gradual, que no s’incrementi pels salaris més baixos i també demana un major control de les inversions.

Davant la por que genera als assalariats el futur cobrament d’una pensió digne, Carles de Unzueta assegura que el primer que s’ha de fer, abans de prendre mesures d’impacte directe, és dur a terme un control rigorós de la despesa, tant pel que fa al pagament del 100% com un control de les baixes per malaltia, amb una major dotació d’inspecció per evitar situacions de possible frau. En canvi, Ismael González demana una anàlisi exhaustiu de l’edat de jubilació i dels preus dels punts de cotització, per tenir una “jubilació digna i coherent amb els esforços fets al llarg de la vida laboral”.

Jordi Rubia i Pilar Tomàs, sense entrar gaire en detalls en la proposició de fe, clamen per una seguretat social més eficaç i solvent i una major transparència en tots els processos en els quals participa l’ens parapúblic. Donar la màxima transparència també és la finalitat de la candidatura de Víctor Iriarte, que apunta que als assalariats no se’ls està fent justícia amb les polítiques actuals i defensa un sistema de seguretat més social, controlant molt més la despesa per evitar “abusos del sistema”. Per Iriarte la possibilitat d’incrementar les cotitzacions no porta de la mà unes justificacions suficientment explicades.

Més enllà de les pensions, els candidats a representar els assalariats al consell d’administració també reclamen una major presència d’aquest grup en l’ens de decisió, ja que és el grup més nombrós. La majoria també apunta que el futur és anar cap a una CASS molt menys presencial i on la major part dels tràmits es puguin fer en línia, per evitar cues i llargues estones d’espera.

Pel que fa a les propostes particulars de cada candidat, Ismael González demana una revisió dels convenis amb Espanya, França i Portugal amb la finalitat que la targeta de la CASS sigui un document vàlid per als desplaçaments a aquests països i evitar així viatjar amb volants. A més, apunta que la targeta també hauria de ser reconeguda a nivell europeu. Per Unzueta la parapública només ha de destinar els seus diners a malalties i vellesa, i ressalta que tot el que tingui a veure amb ajudes socials vagi a càrrec del Govern. Carrión proposa més inspectors per controlar les baixes i una major implicació de l’executiu en el manteniment del sistema.

Per la seva banda, Neras creu que s’hauria d’aconseguir una històrica mèdica compartida. “Insistir que es faci possible al 100% perquè els professionals de la salut puguin compartir la informació”, ressalta, a la vegada que també demanà un major control de les baixes mèdiques perquè la despesa “repercuteix en els diners de tothom”. Finalment, Tomàs assenyala que cal una major comunicació amb l’assegurat, per molt difícil que siguin les decisions que es prenguin.