L’estratègia de mobilitat passa per canviar el cotxe per caminar

Andorra la VellaEl Govern ha donat llum verda a l'estratègia nacional de la mobilitat, una eina que té per objectiu la reducció de les emissions de la mobilitat interna en un 50% el 2030 per arribar a la descarbonització del sector el 2050. A partir d'ara, s'hauran de plasmar diferents plans directors el 2022: el de mobilitat a peu de la vall central; el de bicicletes i vehicles de mobilitat personal; el del transport públic i el de foment de la mobilitat elèctrica mentre que els comuns hauran d'enllestir de cara al 2023 els seus plans de mobilitat parroquial. Les fites seran que el màxim de desplaçaments es facin a peu i reduir la mobilitat de vehicles.

La situació actual indica que el 57% de les emissions corresponen a la mobilitat i que un 14% d'aquest total estan relacionades amb la mobilitat interna. És precisament sobre aquest darrer percentatge sobre el qual es vol incidir, on l'estratègia "posa l'accent", tal com ha comentat el secretari d'Estat de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell. Per elaborar l'estratègia s'ha tingut en compte l'opinió dels diferents sectors implicats i també de la ciutadania. D'aquesta manera, Rossell ha recordat que l'enquesta ciutadana demostra que un 42% de la població indica que per reduir l'ús del vehicle privat cal apostar pel transport públic introduint millores en la freqüència o els horaris, entre altres; que per millorar la mobilitat a peu cal millorar l'accessibilitat de les voreres (20%); un 63% creu que el transport públic ha de tenir un carril propi i un 74% es mostrava disposat a compartir cotxe.

D'acord amb aquestes conclusions l'estratègia preveu la implementació de cinc programes sobre la descarbonització; eines de finançament; innovació i observació sistemàtica i el programa de transició social. Les eines per desenvolupar aquests objectius seran diferents plans directors: el de la mobilitat a peu de la vall central; el de bicicletes i vehicles de mobilitat personal; el del transport públic i el de foment de la mobilitat elèctrica que el Govern haurà de tenir enllestits el 2022 i sobre els quals ja ha començat a treballar. De manera paral·lela, els comuns hauran de tenir acabats els 2023 els seus plans de mobilitat parroquial que poden comportar, tal com ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, modificacions dels plans d'urbanisme.

Eixos d'acció

D'aquesta manera, els eixos seran reduir els desplaçaments quotidians consolidant l'aplicació MOU-T-B; digitalitzant l'administració o integrant mesures de racionalització dels desplaçaments a través dels plans de mobilitat sostenible per al personal. En segon lloc, fomentar els desplaçaments a peu perquè sigui segurs i àgils, de tal manera que els que siguin inferiors a dos quilòmetres es facin caminant i els inferiors a un quilòmetre es puguin fer en menys de 15 minuts. En aquest sentit, a la vall central l'objectiu seria reduir en un 84% els desplaçaments amb vehicle privat a motor respecte del 2018. Això passa, ha destacat Rossell, per millorar l'accessibilitat de les voreres, eliminar obstacles, adaptar els temps d'espera dels semàfors o evitar les ziga-zagues que sovint han de fer els vianants per poder travessar per passos de vianants. En definitiva, es tracta de "donar prioritat al vianant". El tercer eix implica impulsar els vehicles de mobilitat personal i les bicicletes. Així, es vol desplegar el pla específic abans del 2023. Entre les accions, donar continuïtat a la xarxa de carril bici perquè no sigui discontínua o segregar el carril bici. El quart eix és l'impuls als vehicles de baixes emissions, fomentant la mobilitat elèctrica, de tal manera que el 2030 hi hagi fins a un 20% del parc mòbil que es mogui amb aquesta energia. Això passa, entre altres accions, per promoure aquest tipus de vehicle a les flotes del sector logístic i potenciar els punts de recàrrega. A l'últim, el cinquè eix passa pel foment del transport col·lectiu i compartit i la intermodalitat. En aquest sentit, el secretari d'Estat de Medi Ambient ha manifestat que ja s'ha "trencat la barrera del preu" amb els nous abonaments posats en marxa i considera que ara cal treballar en l'ampliació d'horaris i freqüències del transport públic.

A preguntes dels periodistes sobre l'impacte que aquesta estratègia pot tenir sobre la qualitat de l'aire, Rossell ha recordat que en general aquesta és bona, ja que només de dona deterioraments en certs moments i als carrers més transitats pels vehicles. Per tant, la penetració del vehicle elèctric ha d'afavorir encara més aquesta qualitat, si bé ha incidit en el fet que "no es tracta de substituir els vehicles de combustió pels elèctrics" sinó potenciar que els desplaçaments es facin a peu, tenint en compte que el 85% dels desplaçaments que es fan a la vall central són inferiors a dos quilòmetres i, per tant, "hi ha molt potencial". En aquest sentit, ha destacat que calen, per exemple, millores a les voravies i en aquest sentit, ha afegit que un 10% no complirien l'amplada d'un metre i mig.

'Fuel tourism'

Pel que fa a la mobilitat externa, cal destacar que un 43% correspon a l'anomenat 'fuel tourism', és a dir, vehicles que venen a fer benzina al país. La incidència que es pot fer sobre aquesta mobilitat, ha destacat Rossell, passa per les accions previstes en l'àmbit europeu, ja que el 2035 es preveu que ja no hi hagi vehicles de combustió amb la qual cosa "es veurà impactada la reducció d'emissions". Calvó ha descartat establir de moment una taxa per a l'entrada al país de vehicles més contaminants. Rossell ha destacat que en el marc de la comissió creada per treballar l'estratègia "no tothom valorava" positivament aquesta possibilitat i la ministra ha recordat que ja hi ha la taxa sobre els hidrocarburs.