Mirar a la botiga, comprar a Internet

Els comerciants constaten l'augment de casos en què el client va a al comerç a conèixer el producte i després el compra en portals web

Internet com a nou canal de compra i venda ha crescut en els darrers anys. No obstant, els portals web encara no han aconseguit substituir la sensació de tenir en producte a les mans, fet que genera desconfiança entre els consumidors. Això ha fet que, abans de decidir encomanar un producte, alguns clients passin per una botiga física. "Hi ha un augment significatiu de la gent que ve a la botiga, mira el preu, es prova la talla correcta i després s'ho compra per Internet", constata un dels responsables de botiga del Grup Viladomat, David Monsó, "però ens passa a tots".

Els botiguers ho noten en major mesura en productes que necessiten un consell tècnic, ja que, "abans de comprar una cosa per Internet sense consell, la gent ve a la botiga i s'informa", explica Monsó. Un efecte que també noten en altres sectors, com per exemple en les botigues especialitzades en electrònica. La Cristina (nom fictici), responsable de botiga explica com, després d'obrir caixes i ensenyar els productes als clients, l'avisen que ho compraran en línia. "Es connecten a l'Andorra Wifi, miren el preu i em diuen que ho tenim quatre o cinc euros més car", explica la comerciant.

El responsable de la botiga d'instruments musicals Marrugat, Otilio Pinto, també veu com els clients arriben a l'establiment amb la intenció de veure els productes que després, si tenen un preu més competitiu, compraran per internet. A vegades, els mateixos productes comprats en línia els porten a la botiga per acabar d'ajustar-los. "Nosaltres sabem el que és nostre i el que no, i sabem que són comprades fora, òbviament per internet", afirma Pinto. Marrugat va oferir la venda en línia dels seus productes, però actualment només venen a la botiga física.

Algunes botigues ja incorporen la venda en línia a través de les pàgines web, com la multinacional Mango, que dona la possibilitat d'adquirir els productes des de de casa però, a diferència d'altres països, els consumidors no poden bescanviar-los a l'establiment andorrà. "Aquí no es fa per un tema de duanes", explica l'encarregada de la botiga, ja que l'empresa no veu rendible aplicar el sistema. Amb tot, "quan compres per internet tens l'opció que t'ho portin a casa o t'ho deixin a la Seu d'Urgell", afirma.

Altres empreses, com Jorma Bikes, tenen un portal web però el gruix de vendes continua estant a la botiga física. "Fa tres anys vam veure com les vendes en línia queien en picat", comenta el responsable de la secció de ciclisme Carles Torné, "però clar, tenim els mateixos preus que a la botiga física". Reconeix que altres botigues que no disposen d'un punt de venda tenen els preus més baixos perquè no necessiten tanta mà d'obra ni pagar un local. "A part de venedors som usuaris i, comparant, veus que tenen uns preus molt competitius".

Per evitar que els venedors es trobin en aquesta situació, en alguns comerços dels Estats Units ja està implantada la idea de pagar a l'hora de provar els productes i tenir consell tècnic, una quantitat que, si el client decideix comprar-lo, es descompta del preu final. "Jo crec que culturalment no estem preparats per això", admet David Monsó, que veu com alternativa una combinació entre els dos models de negoci perquè, d'aquesta manera, "també accedeixes a clients que no vindrien mai a la teva botiga".