Societat 03/11/2019

El nombre d'electors es dobla en divuit anys

Els ciutadans amb dret a vot suposen el 44% del total de la població major d'edat

T. Navarro
2 min
El Centre de Congressos de la capital en unes anteriors eleccions. / ARXIU ANA

Andorra la VellaPer a les properes eleccions del 15 de desembre estan cridades a les urnes 27.823 persones per escollir als candidats que durant quatre anys governaran cadascun dels set comuns. Suposen un 109% més que al 2001, any en què el web d'eleccions.ad comença a fer el recull de dades i on es van registrar 13.342 electors. En declaracions a l'ARA Andorra, el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, ha explicat aquest increment és degut a l'adquisició de la majoria d'edat de tots aquells nascuts a Andorra després de l'aprovació de la llei de nacionalitat al 1993, per la qual els nounats obtenen la nacionalitat andorrana en néixer dins les fronteres del país independentment del passaport dels pares. Tenint en compte la població total major d'edat al país, només el 44% de residents a Andorra tenen la nacionalitat i, per tant, podran votar a les comunals.

La parròquia que ha experimentat un major increment en el nombre d'electors ha estat La Massana, que en divuit anys ha vist augmentada en un 153% la població amb dret a vot, seguida d'Ordino (142%) i Encamp (117%). Xifres que des del CRES s'expliquen per la migració des de les poblacions centrals cap a d'altres on el preu de l'habitatge és més barat. "També hi ha persones que no s'han esborrat de la parròquia d'origen i continuen votant allà", ha explicat Micó, fet que esbiaixaria les dades de cada comú. En els darrers divuit anys també han crescut més del doble el nombre de persones amb dret a vot a Sant Julià de Lòria (110%) i Andorra la Vella (105%), mentre que les parròquies amb menor creixement han estat Canillo (87%) i Escaldes-Engordany (84%).

Dades detallades per parròquies del nombre de persones amb dret a vot. / ELECCIONS.AD

Més enllà de les persones nascudes al país, un percentatge de la xifra dels electors corresponen a aquells residents que, després de 20 anys vivint al Principat, han volgut adquirir la nacionalitat andorrana. Amb tot, no és una dada significativa donat que "dues terceres parts de les persones que compleixen els requisits no fan els tràmits per adquirir el passaport andorrà", ha explicat Micó. També s'inclouen persones que han aconseguit els drets de la nacionalitat andorrana a través del matrimoni. Durant el 2018 un total de 889 persones van fer els tràmits per obtenir el passaport andorrà.

Enquestes preelectorals

En els passats dies el CRES ha fet arribar als mitjans de comunicació la decisió de no fer l'enquesta preelectoral abans de les eleccions comunals. "En l'àmbit parroquial, el nombre de votants és tan petit que suposaria fer enquestes a més de la meitat de la població", ha assegurat Micó, impedint obtenir mostres representatives de cada circumscripció electoral. "No podem garantir la relació dels resultats", ha afegit. Al contrari que per a les eleccions comunals, el CRES no ha dut a terme mai enquestes preelectorals en les eleccions comunals.

stats