El pacte secret
Espanya va reclamar el 1976 al Vaticà decidir el bisbe de la Seu entre un súbdit espanyol
Andorra la VellaEspanya sempre ha estat molt atenta al nom de qui ocupa el coprincipat d'Andorra des de la Seu. Segur que actualment segueix amb molt de detall els esdeveniments entorn de l'avortament i les conseqüències que això pot tenir si finalment Joan-Enric Vives abdica.
El Principat d'Andorra és un dels pocs estats que queden a Europa on l'avortament continua sent il·legal, i ara que comença a debatre la seva legalització i, sobretot, la possibilitat que la Constitució andorrana tingui forat per permetre la reforma legal, el cap de Govern, Toni Martí, ha rebut un avís clau: el mateix papa Francesc ha deixat clar que, si s'aprova l'avortament, farà abdicar al copríncep, el bisbe de la seu d'Urgell, i el segon capítol que ningú dubta és que el cap d'Estat francès també ho deixaria de ser. Andorra passaria a ser una república.
L'excap de Govern, Òscar Ribas, que dimarts va rebre un homenatge al Consell General per la seva trajectòria política, va explicar aquest dimarts un fet molt important que va passar el 1976. S'hi va referir com un "acord no publicat" entre el Vaticà i el govern espanyol que afectava al bisbe de la Seu però adoptat al marge d'Andorra.
En aquelles dates, tot just mort el dictador Francisco Franco, es van decidir uns acords (1976) que més tard es van incorporar al concordat del 1979 entre Espanya i l'estat del Vaticà.
En aquella època l'Església podia donar tres noms per ocupar la plaça de bisbe a Espanya i Madrid podia triar un, una prerrogativa que estava en mans del rei Joan Carles I.
El Vaticà va pressionar per acabar amb aquest model de selecció i després d'intenses negociacions Madrid ho va acceptar amb una excepció única i irrenunciable: excepte el bisbe de la Seu d'Urgell, que a més hauria de ser un súbdit espanyol, i també el capellà castrense.
Hi ha qui pensa que Madrid tenia al cap que algun dia el rei d'Espanya fos el cap d'Estat d'Andorra, encara que Ribas ho nega.
L'excap de Govern és molt caut i insisteix que cal contextualitzar aquest acord, Espanya sortia d'una dictadura i encara no s'havia aprovat ni la Consitució andorrana ni l'espanyola.
Ribas afegeix que l'acord no tenia cap validesa jurídica, però que hagués pogut suposar un important problema per a Andorra si la història hagués estat una altra.
