167.000 persones s'han posat la vacuna abans que tu

És el nombre de participants de la tercera fase d'assajos dels fàrmacs que arribaran a Andorra

L'enquesta com a símptoma. La darrera enquesta setmanal difosa per l'ARA Andorra interpel·la directament els lectors sobre si es vacunaran. Sense matisos. Els resultats, amb gairebé un miler de respostes, evidencien la recança de bona part de la població davant d'un remei que entenen que s'ha elaborat a correcuita. Un 40% diu que no es vacunarà, un 33% afirma que ho farà i un 27% encara no ho ha decidit. Els comentaris que molts d'ells deixen a les xarxes socials responen a una desconfiança per la immediatesa amb què s'han preparat les solucions i unes suposades finalitats mercantilistes per part de farmacèutiques i governs. Una mena de teoria de la conspiració a gran escala, perquè l'exemple andorrà és extrapolable a bona part de les societats d'Occident.

Una de les premisses més repetides pels qui qüestionen la vacunació de la Covid-19 passa per posar-ne en dubte la seguretat. Així, sobretot en col·lectius d'edat avançada, que seran els primers en immunitzar-se, és recorrent l'argument que rebutja fer de conillets d'índies, amb expressions com “que se la posin primer uns altres, i després ja veurem”.

Una de les tasques dels mitjans de comunicació és facilitar les eines a la ciutadania per formar-se opinions a partir dels arguments dels experts. En aquest article en recollim els d'una investigadora, Deborah García, del Centre d'Investigacions Científiques de la Universitat de la Corunya, a partir d'una gràfica publicada pel diari Le Monde. L'exposició de motius comença amb pedagogia sobre els assaigs clínics, en els quals, abans que els padrins i padrines que seran els primers en vacunar-se, ho han fet milers de persones. El rotatiu francès enumera els voluntaris que formen part de l'assaig en fase tres. Pel què fa a les quatre vacunes a les quals tindrà accés la Unió Europea, i per extensió, Andorra, en l'elaborada per Pfizer hi participen, des del 27 de juliol, 44.000 persones dels Estats Units, l'Argentina, el Brasil, Alemanya, Sud-Àfrica i Turquia. Moderna treballa en aquesta darrera fase amb 33.000 voluntaris nord-americans, també des del 27 de juliol. Johnson&Johnson testa 60.000 voluntaris americans i sud-africans, des del 7 de setembre. I la britànica Astra Zeneca, amb la Universitat d'Oxford, la prova des del 28 d'agost en 30.000 persones el Regne Unit, el Brasil, l'Índia, el Perú i els Estats Units.

És a dir, ni padrins, ni padrines ni personal sanitari seran els primers a vacunar-se perquè, abans que els remeis es comencin a subministrar a la societat europea entre final d'any i principi del vinent, ja s'hauran testat en 167.000 persones. La investigadora explica que la quantitat de voluntaris que participen en aquests assaigs clínics “no té precedents” i que les condicions “són idònies” per les proves, perquè “el nivell d'exposició al virus és enorme i això permet avaluar l'eficàcia de la vacuna en molt poc temps”. També deixa clar que les mostres de voluntaris inclouen tot tipus de col·lectius, des de l'edat, el sexe, l'ètnia i fins a les patologies prèvies.

Les fases d'experimentació amb les vacunes passen per diverses aturades, com s'ha vist els darrers mesos. Això es deu a algun efecte secundari que pugui patir un voluntari. A partir d'aquí, s'analitza si aquesta anomalia és provocada pel fàrmac o si prové d'alguna patologia o condició prèvia del pacient. S'experimenta tant amb voluntaris que reben el fàrmac, com també n'hi ha que no el reben. I ni pacients ni investigadors saben a quin grup corresponen, per no condicionar els resultats.

La investigadora insisteix que les aturades en aquests processos d'investigació, no han de generar incertesa si no més aviat tot el contrari, en reforcen el resultat. “Si hi ha la més mínima sospita que la vacuna genera un efecte secundari inassumible l'assaig es cancel·la definitivament i la vacuna queda descartada”, assegura García.

D'altra banda, la seguretat de totes les vacunes es coneix en els dos primers mesos d'assaigs, per una revisió triple: els laboratoris que segueixen el mètode científic, els investigadors independents avaluadors i les autoritats sanitàries. Un cop es passen aquests controls i la vacuna es comercialitza, les autoritats en mantenen un seguiment.

Finalment, pel que fa a la contraargumentació a la teoria conspiradora sobre els beneficis milionaris que s'enduran les farmacèutiques que comercialitzin les vacunes i la possibilitat d'haver subornat alguna autoritat per saltar-se alguna de les fases de control del procés. La lupa mediàtica sobre l'elaboració i producció del fàrmac contra el SARS-CoV-2 és tan gran que cap multinacional, ni grup de recerca, ni laboratori que hi participa, difícilment s'exposaria a un error o un cas de corrupció que els vinculés. Tant la mala publicitat com el deteriorament de la imatge derivats del cas, i les conseqüències econòmiques de milers de demandes judicials pels perjudicis ocasionats a la salut ocasionats, molt probablement suposarien la fi dels involucrats en aquest hipotètic entramat.