La policia constata una disminució de furts a habitatges

Andorra la VellaEl nombre de furts amb força a habitatges "va a la baixa" aquest 2018. Així ho exposen des de la policia, i també ho constaten les dades de denúncies per part de la ciutadania. Durant el primer semestre del 2018 la policia ha tramitat set denúncies, quan en el mateix període de l'any passat van ser més del doble, disset, i fa dos anys, catorze. Pel que fa a dades del segon semestre, l'any passat van ser catorze i fa dos vint-i-una. Des de la policia asseguren que els furts a habitatges són poc habituals al país i que, estadísticament, són molt inferiors als de països veïns.

Amb tot, el motiu d'aquesta disminució, apunten des del cos, és en part pel reforç que s'ha fet dins les patrulles uniformades i per l'arribada de 33 policies aquest any (als que s'hi sumaran properament tretze efectius més). D'altra banda, també hi ha el fet que aquesta tipologia de furts on hi ha força o escalament per accedir a l'habitatge es generen el que la policia anomena "onades", és a dir, diversos incidents en un període curt de temps, generalment per l'entrada al país d'algun grup organitzat i professionalitzat. Són bandes que en general entren i surten del país i van cometent furts amb força per treure el botí d'Andorra. Acostumen a ser xarxes de l'est d'Europa tot i que també han vingut bandes d'altres zones. Així mateix, asseguren fonts policials, és molt poc habitual que aquesta tipologia de delictes els cometin ciutadans residents al país.

Precisament a mitjans de setembre va celebrar-se una vista oral al Tribunal de Corts per una onada de robatoris produïts durant l'estiu de l'any passat a cinc xalets d'Andorra la Vella i l'Aldosa de la Massana. Són tres homes, tots de nacionalitat xilena.

Pel que fa al 'modus operandi' per accedir als habitatges, aquestes bandes porten eines per foradar finestres o portes i, un cop entren, busquen sobretot joies i diners.

Així mateix, informen des del cos, en general tot i que l'estiu és un període actiu, la majoria dels furts es cometen a l'hivern i en períodes de ponts, com el de la Puríssima, en què els lladres saben que els propietaris dels habitatges han marxat de vacances.

En els darrers anys la taxa d'identificació i detenció d'autors de delictes a habitatges és "superior al 90%". La problemàtica, per tant, no és tant localitzar als lladres, sinó trobar-ne el botí. La recuperació esdevé "complicada" i l'estadística és a la inversa de la de les detencions. La darrera vegada que la policia va trobar un botí va ser l'octubre de l'any passat, tot i que en aquest cas es tractava d'un furt a una joieria, l'Art d'Or, que es va cometre el 2014. Les joies robades estaven amagades a una zona boscosa de la Comella.

Una escala superior als furts amb força són els robatoris, en què es produeix violència o intimidació a les persones que es troben dins l'immoble.

Ciutadans poc preocupats

Tot i poder dir que Andorra és un territori força segur pel que fa al perill de furts a habitatges, la policia lamenta la poca consciència que tenen els propietaris a l'hora de posar mesures de seguretat. Ni tampoc la ciutadania en general acostuma a tancar la porta amb clau quan marxa de casa, afegeixen. Des del cos exposen que tant les càmeres de videovigilància com les alarmes "són dissassives per als delinqüents" i ajuden a trobar els autors en cas que s'hagi comès el furt. Per això les recomanen.

A banda dels furts amb força, hi ha dues tipologies més de delictes relacionats amb els habitatges. Per una banda el robatori, que es dona quan, a més del furt, hi ha violència o intimidació en les persones que hi ha dins la llar. El darrer d'aquestes característiques va ser l'any 2013, quan un home vestit de mim va entrar a un domicili de l'avinguda Fiter i Rossell d'Escaldes, on hi vivia una dona gran que va ser immobilitzada amb cinta americana i va rebre un cop fort. L'home, resident espanyol, es va endur diners i joies. Va ser detingut pocs dies després a la frontera hispanoandorrana.

Finalment, hi ha els furts en habitatge, on no hi ha l'ús de la força. Moltes vegades van lligats, explica la policia, a persones de l'entorn de la víctima que tenen accés a l'habitatge i ho aprofiten per sostreure coses de valor. Com un familiar o un empleat de la llar, per exemple.