Quatre muflons i tres cérvols han nascut a Naturlàndia durant el primer any

El responsable del parc d'animals de Naturlàndia explica els naixements que s'han produït, com s'alimenten i com es gestionen la quarantena d'exemplars que es poden visitar actualment a la Rabassa

Una de les cries de daina / NATURLANDIA
Marta Tort
15/07/2014
3 min

Sant Julià de LòriaEl parc d'animals de Naturlàndia, inaugurat el juny del 2013, compta actualment amb una quarantena d'exemplars, i des de la seva obertura ha vist néixer quatre muflons i tres cérvols. El responsable de la instal·lació, Miquel Naudi, explica que la reproducció no és pas la finalitat del parc, ja que cal controlar el nombre d'animals per les dimensions de la instal·lació, però que estan preparats per gestionar els naixements.

En el cas dels óssos –un mascle i dues femelles–, també contemplaven la possibilitat que criessin, però finalment no ha estat així. Naudi indica que la reproducció dels óssos és "bastant peculiar i delicada" ja que durant el primer any de vida es pot donar la circumstància que el mascle mati la cria. Així doncs, caldria separar el mascle, una maniobra que segons el responsable, és complicada de gestionar. Naudi també assenyala d'altres problemes, com ara el fet que les cries d'espècies protegides que neixin aquí (d'óssos, llops o dels futurs linxs) no poden sortir d'Andorra, ja que el país no té signada la Convenció de Washington sobre el comerç internacional d'espècies de fauna i flora en perill d'extinció.

Pel que fa a la parella de llops, de moment tampoc s'han complert les expectatives i no hi ha hagut cap naixement. Com que la bandada és molt reduïda (només formada per la parella), s'està pensant en fer una prova pilot per introduir-hi més exemplars.

En tots els naixements que s'han produït fins a la data no ha calgut ajuda en el moment del part, i Naudi destaca que l'educació dels petits es fa sola. En cada cas, després d'esperar un termini prudencial, es capturen les cries per col·locar-los un xip, censar-les, i inscriure-les en el registre de Govern. En aquest sentit, se segueixen els mateixos passos que amb els animals dels ramaders, i durant l'any es fan controls de sanejament per detectar possibles malalties i evitar que passin a les altres espècies del país.

El nombre d'animals ha anat augmentant progressivament des de la inauguració del parc, per portar sang nova a cada espècie, i evitar la consanguinitat. Aquest mateix dilluns han arribat quatre nous cérvols (tres mascles i una femella) del nucli zoològic del Consorcio del Castillo de San Pedro de Jaca. Naudi explica que contínuament estan en contacte amb altres parcs d'animals que, a causa dels naixements, han de cedir exemplars. Així, a finals de mes està previst que arribin a Naturlàndia els primers dos linxs boreals, del també parc aragonès Lacuniacha, i les primeres marmotes.

10 tones de fruita i verdura durant sis mesos

Gran part de l'aliment que s'aporta a les espècies salvatges és cedit per supermercats de la parròquia, pagesos o caçadors. Només en el cas dels herbívors s'ha de comprar l'herba i el complement a base de granulats i blat de moro. Els llops mengen uns 15 quilograms de carn a la setmana, recuperada dels pagesos o dels caçadors. Així, es procura alimentar-los amb peces grans "perquè mantinguin l'instint de masticació, d'estirar i d'amagar."

En el cas dels óssos, principalment s'alimenten de fruita i verdura, que es recupera dels supermercats de la parròquia, i un cop per setmana se'ls dóna carn. D'aquesta manera, es mantenen les proporcions d'alimentació que tindrien en estat salvatge. Entre els tres exemplars, van consumir un total de 10 tones de fruita i verdura entre el maig i l'octubre de l'any passat.

Mateix ritme biològic que els óssos en llibertat

Miquel Naudi destaca que els óssos del parc han seguit el mateix ritme biològic que els exemplars que es troben en llibertat al Pirineu, que es calcula que són uns 22 tot i que enguany s'han vist rastres de femelles amb cries. A l'hivern, les femelles van hibernar durant dos mesos i mig (amb un decalatge de quinze dies), i en canvi el mascle no va arribar a hibernar, tot i que "ha estat un temps més tranquil". Naudi destaca que l'endemà que es trobés el primer rastre del primer ós en llibertat que havia sortit de la hibernació, les femelles de Naturlàndia també en van sortir, cosa que vol dir que "un ós en captivitat porta el mateix ritme biològic que els que estan en llibertat". Tot i que actualment no hi ha rastres d'óssos en llibertat propers a la zona, Naudi indica que s'han donat casos de mascles que s'han apropat als parcs en el moment del zel per sentir l'olor de les femelles.

Miquel Naudi també destaca la qualitat de les instal·lacions del parc d'animals de Naturlàndia, que busca l'equilibri entre ser atractiu per als visitants i reproduir al màxim el seu hàbitat natural dins dels tancats. En aquest sentit, posa de manifest la col·laboració que hi ha amb una entitat espanyola de defensa dels animals, la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), que utilitza Naturlàndia com a centre de recuperació d'animals salvatges, com per exemple cérvols, que s'han rescatat de particulars que els tenien en situacions de risc o de maltractament.

stats