El reconeixement de la dona andorrana: una evolució "al·lucinant" que encara no aguanta la comparativa amb Europa

Andorra la Vella"És espectacular, increïble i al·lucinant", valorava Mercè Bonell, la primera andorrana que l'any 1984 va ocupar un escó del Consell General, la velocitat amb què ha evolucionat la integració femenina en el mercat laboral. Quan ella va entrar a la cambra legislativa ja havien passat 11 anys des que els consellers havien aprovat el decret d'elegibilitat de les dones per sufragi. Fins ben entrada la dècada dels 2000 no es va disparar el nombre de dones al Parlament. La legislatura 2011-2015 s'aconseguia la paritat.

"Si sabéssiu d'on veníem també pensaríeu que ha estat una passada", insistia Bonell als periodistes que el 8 de març passat -Dia Internacional de la Dona- li preguntaven per l'efemèride. L'exconsellera venia d'una societat on primer només votava el 'pater familias' i després es va concedir el vot a l'hereu, i on la dona amb prou feina tenia veu i vot a la llar.

El parer de Bonell contrasta les dades difoses pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), segons les quals, a Andorra, el 2015, hi ha més dones (71%) que homes (70,5%) presents al mercat laboral dels assalariats. Si se suma el percentatge de treballadors per compte propi, però, la xifra masculina supera la femenina. Malgrat els autònoms, destaca el CRES, la taxa d'ocupació femenina a Andorra supera la mitjana europea, que se situa en un 64,3% l'any 2015, així com la taxa d'ocupació femenina a Catalunya (63%) i a Espanya (56,4%), i s'equipara als països nòrdics com Finlàndia (71,8%) i Països Baixos (70,8%).

Cal recordar que mentre Andorra va ser de les darreres nacions europees en atorgar a les dones el dret a votar, Finlàndia va ser la primera en reconèixer el sufragi femení, el 1906. Aquesta comparativa amb els països nòrdics, paradigma de societats avançades en el reconeixement de drets socials i d'igualtat de gènere, dona sentit als adjectius de Bonell sobre l'evolució del paper de les dones andorranes a la vida política i pública. Però la comparativa només s'aguanta fins aquí.

El CRES remarca que tot i tenir una taxa d'ocupació per gènere gairebé igualitària entre homes i dones, "es donen altres desigualtats que podrien ser explicades per la quantitat d'hores treballades i per tant el tipus de jornada laboral, els salaris en funció del sector d'activitat, la bretxa salarial entre homes i dones on aquests perceben salaris diferents tot i ocupar el mateix càrrec o lloc de treball, així com la feminització de determinades ocupacions".

Sense conèixer llocs de treball ni hores de feina, el CRES ha elaborat una taula a partir de les dades del Departament d'Estadística, que rebel·len una bretxa entre el salari mitjà per raó de gènere. Del 2008 al 2015, el salari de les dones sempre ha estat uns 300 euros per sota del salari mitjà, mentre que el dels homes sempre ha estat uns 300 euros per sobre del mitjà. Les dones, per tant, cobren un 30% menys que els homes. La bretxa salarial mitjana a l'Europa dels 27 és del 16%, gairebé la meitat que la d'Andorra. A Espanya, del 19%, i a França, del 15%. Cap país de la UE arriba al percentatge andorrà, segons dades de la Comissió Europea.

Aquestes desigualtats en el món del treball, per si fossin poc, s'agreugen per les diferències de gènere que pateix Andorra en l'àmbit domèstic -on resulta un repte per a les dones conciliar la vida laboral i familiar- i pel retard històric pel què fa al reconeixement del dret de les dones a disposar del seu propi cos: el Principat i el Vaticà són els únics estats europeus que penen l'avortament amb presó.