La reforma laboral: estem millor o pitjor que els països veïns?

Menys indemnització, hores extraordinàries més barates, però millors baixes de maternitat i paternitat, entre d'altres punts destacats

El dijous 6 de desembre, el Consell General va aprovar una important reforma laboral i sindical, a través de tres lleis: la de relacions laborals, la de mesures de conflicte col·lectiu i la d'acció sindical i patronal. Un pas endavant en els drets dels treballadors i empresaris, al parer del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, impulsor dels textos legals, però un pas enrere segons l'opinió de sindicats i de grups polítics com el Partit Socialdemòcrata o Podem Andorra, que precisament han convocat un acte de protesta aquest dilluns. Però, qui té raó? La resposta no la donarem des d'aquí, però sí que oferirem el detall dels canvis més destacats, en aquest cas del Codi de relacions laborals, així com la seva comparativa amb els països veïns. Una radiografia per entendre millor com afectarà la reforma a treballadors i empresaris, i en quina situació posa Andorra respecte al seu entorn.

Indemnnitzacions per acomiadament: una de freda i una de calenta

Possiblement un dels aspectes més criticats del nou Codi de relacions laborals és la rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent o injustificat. Si fins ara era de 45 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, amb la reforma, la qual entrarà en vigor l'1 de febrer, es passa a 31 dies per any treballat amb un màxim de 24 pagues.

A Espanya, que també va reformar la seva legalitat laboral, però en aquest cas el 2012 i en plena conjuntura de crisi, l'actual indemnització per acomiadament injustificat és de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 pagues. És a dir, surt una mica més a compte que ser acomiadat a Andorra. Tot i que aquesta indemnització passa a ser de 20 dies per any treballat si l'empresa pot acreditar nou mesos de pèrdues.

El veí del nord va reformar l'any passat la seva legislació laboral, la qual va causar importants mobilitzacions ciutadanes als carrers. Amb els canvis, el treballador francès que és acomiadat de manera improcedent cobra un màxim de tres mesos de salari fins als dos anys d'antiguitat. Aquest barem augmenta fins als vint mesos de salari si l'antiguitat és de més de 30 anys.

Pel que fa als acomiadaments no causals, a Andorra s'ha optat per mantenir els 25 dies per any treballat. A Espanya són 20 dies per any treballat, mentre que a França va a l'inrevés, ja que la quintança és d'un 25% més que el que es cobra per un acomiadament improcedent.

Avís per baixa voluntària: dels més curts d'Europa

També dins les modificacions del Codi de relacions laborals, n'hi ha una concreta que afecta al preavís que ha de donar el treballador que vol marxar de l'empresa. Un preavís que s'unifica en els 15 dies en tots els casos. D'aquesta manera, s'eliminen les diferents condicions que hi havia fins ara, on el preavís era de deu dies si feia menys d'un any que l'empleat formava part de l'empresa, i de deu dies més un dia per mes treballat -fins a un màxim de 30 dies- per als qui feia més d'un any que hi treballaven.

Aquesta mesura permet equiparar la situació amb Espanya, on també està estipulat un preavís de 15 dies, i situa el Principat entre els països que menys preavís requereixen d'Europa. Per posar una comparativa propera, a França aquest termini s'eleva fins als 30 dies.

Hores extra: més barates

La nova llei també aplica canvis a les hores extraordinàries, que es retribuiran, en línies generals, pitjor que abans. Quan entri en vigor el text, l'1 de febrer, les hores extraordinàries (a partir de la 40a hora setmanal treballada) no podran superar les 12 hores setmanals, les 48 mensuals i les 426 anuals, i es pagaran amb un increment que no podrà ser superior al 40% del salari fix. Fins ara el màxim era de 15 hores setmanals, 60 mensuals i 350 anuals, i es cobraven amb un increment del 25% de salari de la primera a la quarta hora extra setmanal, del 50% de la 5a a la 8a hora extra, i del 75% a partir de la novena.

A Espanya, les hores extra no poden superar les 80 a l'any i es paguen totes amb un increment del 75% per sobre de l'hora ordinària de treball. Sempre que no hi hagi convenis col·lectius.

A França, la part positiva és que les hores extraordinàries es comencen a comptar a partir de la 36a hora treballada a la setmana. A partir d'aquí, es retribueixen amb un increment del 25% del salari fins les primeres vuit hores, i amb un 50% si se superen aquestes vuit. Tot i això, amb les noves reformes, s'ha aplicat la possibilitat que l'empresa retribueixi només amb un increment del 10% del salari si hi ha acord intern.

Baixa maternal: millor que a Espanya i França

Un altre punt que ressalta de la nova llei és la millora de les baixes per maternitat i paternitat. Fins ara la mare gaudia d'un descans de 16 setmanes després de donar a llum, que passarà a ser de 20. I, en el cas del pare, el seu descans passa de quinze dies a un mes.

El veí del sud estipula una baixa maternal de 16 setmanes per a la mare, i de també un mes per al pare. Però s'està treballant una reforma de la llei per tal que, progressivament els propers anys, la baixa del pare s'equipari a les 16 setmanes de la mare.

França és qui ofereix unes pitjors condicions en aquest sentit: 16 setmanes per a la mare i dues per al pare.