Les regions catalanes amb més risc epidemiològic

Santa Coloma de GramenetEl departament de Salut no es planteja el confinament immediat de cap territori. Així de contundent ha sigut el missatge que ha enviat aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Per bé que ha reconegut que la idea de les limitacions a la mobilitat per controlar l'epidèmia "sempre està surant en l'ambient", ha assegurat que les dades epidemiològiques i assistencials no condueixen a un plantejament tan restrictiu. El representant de Salut també ha descartat, per ara, la idea dels "microconfinaments domiciliaris" a Barcelona, si bé no ha tancat la porta a cap mesura de contenció "més endavant".

L'objectiu del tancament, ha recordat, no busca exclusivament evitar contagis, sinó protegir el sistema sanitari del col·lapse i garantir la resposta a la càrrega assistencial amb la disponibilitat de dispositius i materials. És a dir, un escenari com el viscut entre els mesos de març i abril, que el Govern no preveu que es repeteixi a curt termini.

De fet, el secretari de Salut Pública ha fet una descripció epidemiològica molt positiva, tot i que amb reserves, i ha assegurat que la propagació del coronavirus "ha baixat" en aquells focus més preocupants. Per exemple, a Lleida, on la situació segueix sent "complicada" però s'ha aconseguit minimitzar la propagació del virus, i a la ciutat de Barcelona. "Cal ser molt cautelosos. La situació no és bona, estem en taxes molt elevades, però anem a millor", ha dit.

Aquest missatge rebaixa el to del crit d'alerta que el president de la Generalitat, Quim Torra, va fer dilluns a la població després d'advertir del perill d'entrar en una fase epidemiològica crítica com la del passat mes de març. Només la regió sanitària de Lleida ha arribat a patir un cert impacte en la seva xarxa assistencial en aquesta segona onada, sobretot a l'Hospital Arnau de Vilanova, però des de Salut es matisa que "a poc a poc" la situació "va millorant".

Salut només es plantejarà el confinament de zones de risc si hi ha col·lapse hospitalari

Cinc nivells de risc de rebrot

Les autoritats sanitàries recorden que sense una vacuna o un tractament farmacològic eficaç és essencial posar en marxa una estratègia de control de la transmissió a llarg termini que "permeti conviure amb aquesta pandèmia aproximadament dos anys", ha afirmat Vergés.

En una compareixença amb Vergés i el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, el doctor Jacobo Mendioroz, Argimon ha anunciat quins seran els indicadors que ajudaran el Govern a prendre decisions de cara a trencar les cadenes de contagis i aturar la progressió del virus. El risc es mesurarà a través de deu indicadors que permetran obtenir una "fotografia acurada de la realitat epidèmica de Catalunya", conèixer les particularitats epidemiològiques de cada territori i avaluar el nivell de control que s'hi està donant.

Aquest termòmetre de risc recopilarà tres tipus de dades clau (que ja s'han estat fent servir aquests mesos), on els indicadors de vigilància epidemiològica hi tindran molt de pes, com ara la incidència acumulada a 7 i 14 dies per cada 100.000 habitants, la taxa de contagi (que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat) i el percentatge de PCR positives i pneumònies greus que declara l'atenció primària. Seran complementaris i necessaris també els indicadors de diagnòstic i seguiment de casos i els indicadors de pressió assistencial. Per exemple, el creixement de les hospitalitzacions, el ritme d'ingressos a les UCI i els casos que rep la primària.

"El llistat d'indicadors no ofereix ni blancs ni negres, ni aquests es poden analitzar individualment. Cal tenir una mirada sobre tots ells alhora, valorar-los de manera conjunta, i això és un procés relativament complex", ha advertit l'expert, que ha posat com a exemple la possibilitat que un municipi amb una incidència de set a catorze dies molt elevada tingui una repercussió assistencial molt baixa. Seria l'exemple de Barcelona.

Vigilar la pressió assistencial

De fet, a través d'aquestes dades –a les quals s'aplicaran factors de correcció com l'envelliment de la població o la densitat poblacional–, Salut podrà classificar els territoris en cinc nivells diferents d'evolució epidemiològica o risc de rebrot. Ho ha explicat l

El nivell 0 indicarà que fa almenys 14 dies que no es registren nous casos. Actualment no hi ha cap territori a Catalunya en aquesta situació. En el nivell 1 es trobarien localitats on es detecten alguns casos esporàdics i vinculats a casos importats i en el 2 les àrees on s'originen brots de petita escala, fàcilment controlables.

A partir d'aquest punt el control es complica i es comencen a proposar certes mesures restrictives. El fet que una població estigui en el nivell 3 significa que hi ha brots de traçabilitat complexa –o directament transmissió comunitària– però que no hi ha un gran impacte en l'assistència hospitalària. En el nivell 4 es considera que hi ha un descontrol en la transmissió que està posant en risc la viabilitat de la resposta assistencial. Per últim hi hauria el nivell 5, que és el que es va viure a Catalunya entre els mesos de març i abril. Significaria que el virus circula lliurement i que es viu un risc de col·lapse hospitalari que requereix actuacions ràpides i molt dures, com ara la restricció de la mobilitat, el confinament perimetral o, fins i tot, l'aplicació d'un confinament domiciliari.

En aquests moments la regió de Barcelona es troba en el nivell 3, perquè té una incidència elevada i un augment dels casos però l'impacte en els centres hospitalaris no és prou rellevant. L'àrea metropolitana (tant la nord com la sud), el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, per la seva banda, se situen en el nivell 2. La regió de Lleida és l'única que, ara per ara, se situa en el nivell 4 a causa del focus que es va acarnissar amb la comarca del Segrià.