Salustià Chato: "Hem d'adaptar l'arbitratge al nou nivell que té la nostra competició"

El futbol andorrà està evolucionant a un ritme força accelerat. Per aquest motiu, des de la Federació Andorrana de Futbol s'ha volgut dissenyar un pla per tal de posar l'arbitratge al mateix nivell de la Lliga Multisegur. El responsable tant de l'elaboració del contingut com de la seva implementació és l'exàrbitre i Cap del Comitè d'Àrbitres, Salustià Chato. Amb ell, hem conversat per tal de posar negre sobre blanc pel que fa al futur dels àrbitres del país.

Què va portar a la FAF a buscar aquesta reorganització de l'arbitratge?

A mitjans de l’any passat, la FAF va detectar que calia potenciar l’arbitratge. No encara des d’una vessant professional, però sí per intentar posar inputs de professionalització per millorar el nivell tècnic i físic.A partir d'aquí, vam fer un anàlisis de situació, una auditoria de com estaven els àrbitres i de quines mancances detectaven per tenir clar on volem anar. Aquest procés va durar dos mesos. Després vam presentar un plan mitjà termini del que necessitàvem. Un dels eixos vertebradors és posar-nos al nivell de desenvolupament tècnic que han desenvolupat els equips. Els jugadors cada cop són millors, físicament més forts... i hem d’adaptar l’arbitratge a aquest nou nivell perquè no es noti la diferència. 

Quines qüestions van detectar que calia millorar?

Un dels gaps va ser que els àrbitres continuaven entrenant un cop a la setmana, que és el que es feia quan els equips n’entrenaven dos. Però, avui en dia, estem treballant a la Lliga Multisegur, amb equips que fan una mitjana de vuit sessions setmanals, i això feia que hi hagués un gap físic molt important. Més entrenaments i millora de la condició física va ser una de les primeres qüestions que es van posar sobre la taula.

Aquesta nova metodologia, no els va generar problemes?

Hem de partir de la base que en el rati àrbitre/població de la RAF convention, sempre hem tingut un dèficit i el reclutament sempre ha estat complicat; però sí que els àrbitres que tenim són fidels. Però és cert que hi hagut una sèrie de tensions, especialment per un col·lectiu d’àrbitres que sentien que tenien uns drets adquirits. El rati que tenim fa que se sentin indispensables, i que pensin que facin el que facin continuaran allà, però cal que tothom s'adapti. Tots els canvis, al principi, creen tibantors, però en línies generals crec que s’han adaptat força bé.

Inclouen l'especialització en aquests canvis?

Avui en dia, quan parlem d’àrbitres, incloem tots. El pas de l’especialització l’estem treballant, però encara no podem fer-la efectiva. Ara funcionem que un àrbitre pot fer qualsevol de les funcions. Una de les idees principals era fer una plantilla de 10 àrbitres de primera divisió, que ens dona la fiabilitat per xiular els partits de primera. Aquests s’han seleccionat de manera objectiva i tenim ja la primera plantilla de la història del futbol andorrà.

Com s'ha fet aquest procés de selecció?

Ens hem basat en l’experiència de molts anys per definir els criteris. Jo vaig tenir la sort de xiular a França molts de temps, i de ser observador arbitral de UEFA, i tinc molts companys en altres països. Vam tenir clar que havíem de categoritzar els àrbitres per nivells. Després d’observar com es feia a nivell internacional, vam optar per crear categories. Estan composades d’educació tècnica, anàlisis de jugades o videotest, les assistències a entrenaments físics i a les formacions; la ponderació d’aquestes variables i l’experiència, fa que es puguin fer les categoritzacions.

Hi ha incentius per als àrbitres?

Cada categoria també té tres nivells, que aquests depèn dels anàlisis de partits i la redacció d’actes. I d’aquestes dues variables es fa un rànquing d’aquí en surt un bonus mensual que tenen els àrbitres que complementen la retribució. 

Abans ens parlava de la dificultat de reclutar àrbitres. Com ho fan?

Nosaltres la crida la fem a les xarxes socials, a la premsa i a través de les escoles, que pensem que és l’autèntic punt potencial perquè puguin estar molt temps amb nosaltres. 

Com estan anara de xifres?

Nosaltres tenim al voltant de 65 partits. 4 de primera divisió, que són 16 àrbitres i 5 de segona que són 15 àrbitres. I uns 45 partits de base. Alguns àrbitres repeteixen quan xiulen a les categories inferiors. Però a la Lliga Multisegur ja hi ha un nivell d’exigència i el que hem implantat és que a primera divisió només es xiula un partit per setmana. Això provoca que necessitis més àrbitres, el que situa la xifra a entre 40 i 45 cada cap de setmana.

Quina és la següent fase d'implementació del pla?

El següent pas és fer una plantilla per segona divisió. Això ho tenim ja pràcticament enllestit. Perquè ens hem adonat que també està pujant el nivell de la lliga. I també estem derivant els àrbitres més grans a les lligues de veterans i fer pujar els més joves a segona. També que tothom prengui consciència dels plans d’entrenament. L'actual sistema metodologic ha arribat per quedar-se i no tornarem endarrere.I després a partir del gener, volem implantar un sistema de mentors, que puguin fer d’acompanyants dels més joves. 

S'han plantejat portar àrbitres retirats de fora?

És complicat poder-los atreure des del punt de vista econòmic i també de l’atractiu de la competició. N’hem parlat amb algun d’ells, però sobretot més enfocat a que puguin fer xerrades o també formacions. 

En quan a l'arbitratge femení, la percepció és que Andorra està molt bé.

En el darrer programa de talents van entrar dues nenes, i ara en total tenim 5 noies. Creiem que és un bon rati. Queda molta feina per fer, i aquí ens influeix també el fet de no tenir una lliga interna femenina sènior. Pel que fa al nivell, en tenim 3 que el tenen força bo, però han de treballar encara. No podem dir que som els millors, perquè no ho som, però anem per bon camí. A més a més, dues de les noies van estar al Pre Europeu sub19, van tenir molts bons informes, i això vol dir que estem en bona direcció, però estan a l’inici de la seva carrera, són joves, i encara els queda molt treball per fer per despuntar a nivell europeu. Tenen la potencialitat per arribar, però sense treball és complicat poder assolir grans fites.