La situació familiar segueix sent indispensable per poder accedir a la universitat

Sant Julià de LòriaLa Universitat d’Andorra (UdA) ha presentat aquest dijous les principals conclusions del 'Via Universitària', una recerca en què han participat 19 universitats i 20.512 estudiants de les universitats de la Xarxa Vives. La recerca aporta informació sobre les condicions de vida dels estudiants i la seva dedicació a l’estudi, així com la seva relació amb el món laboral, expectatives i diferències entre estudiants d’una branca o l’altra d’estudis.

20.512 estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats, formada per 19 universitats de Catalunya, País Valencià, Illes, Andorra i Perpinyà han participat en la confecció d’aquesta enquesta que extreu algunes conclusions sobre perfils socioeconòmics dels estudiants. L’enquesta, que a Andorra s’ha realitzat a 50 alumnes, ha estat impulsada per la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives.

Dels resultats de l’enquesta es conclou que la universitat es troba lluny dels nivells d’igualtat òptims. Tots els perfils majoritaris dels estudiants corresponen a perfils d’alumnat de classe alta. A banda, l’estudi observa la diversificació dels perfils dels estudiants a les universitats, que acullen estudiants d’edat avançada que compaginen la formació amb el treball. Prop de la meitat dels estudiants compaginen l’activitat laboral i l’acadèmica.

L’origen familiar condiciona l’accés a la universitat però també la possibilitat d’estudiar: les famílies suporten majoritàriament les despeses associades a l’estudi i a les despeses quotidianes mentre que les beques tenen un pes gairebé residual. El 52% dels estudiants enquestats viuen a casa dels pares. La classe social predominant a la universitat és la classe alta; en els graus són el 43% i el 45% en els màsters. La família contribueix amb el total de despeses en un 30% dels casos i en un 43% contribueix a més del 50% de les despeses.

A partir de les conclusions es fan recomanacions de cara la política educativa que és responsabilitat dels estats i els governs dirigida a millorar l’equitat del sistema i introduir els perfils de caràcter socioeconòmic més baixos. L’informe assenyala la necessitat d’una política de beques, ajuts als estudis i especialment les beques salaris.

Precisament, Elena Sintes, directora científica i executiva de 'Via Universitària' i responsable de l’informe ha assenyalat que les beques-salari “són un bon ajut i una bona mesura per a millorar l’accés a la universitat”. A banda, s’assenyala la necessitat de les polítiques d’acompanyament i orientació que s’haurien de desenvolupar abans i després de l’ingrés a la universitat i que contemplin en el període de secundària un assessorament perquè els alumnes encertin els tipus d’estudi que vulguin emprendre. A l’estudi s’assenyala a més que només el 41% dels estudiants ho són a temps complet, l’altre 59% ha de compaginar els estudis amb feina remunerada, ja sigui a temps complet (15%), a temps parcial (19%) o intermitent (24%). Els estudiants escullen la carrera que els agrada: el 73% ha triat els estudis perquè és la professió que volen exercir; només un 33% l’ha escollit perquè creu que l’ajudarà a aconseguir una professió de prestigi o ben remunerada.

Un dels altres canvis que es perceben a la universitat és l’accés d’alumnes provinents d’una classe social més baixa provinents dels cicles formatius superiors. Segons recorda Sintes “un 18% de l’alumnat entra per aquesta via a la universitat a causa d’un mercat de treball més restringit”. Els alumnes provinents de la formació professionals, trien la universitat com a estratègia per a trobar feina.

Miquel Nicolau, rector de la Universitat d’Andorra ha valorat que sobre l’estudi “estem pendents de fer l’anàlisi segregat d’Andorra”, i per això la universitat farà una anàlisi de les dades de l’enquesta referent a l’enquesta feta al mig centenar d’alumnes de l’UdA. Una mostra que ha qualificat de representativa amb “una molt alta la participació”.