Els comuns tindran un any per definir en quins camins prohibeixen o autoritzen l'accés rodat

El Govern aprova el projecte de llei que dotarà el país, per primera vegada, d'una norma que vetlli pel paisatge, l'entorn i la biodiversitat

El consell de ministres ha aprovat, aquest dimecres, el Projecte de llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge que esdevindrà la primera norma legal de defensa de la natura de la qual es dota el país. El text desenvolupa l'article 31 de la Constitució, respon a les obligacions internacionals i s'adequa a les competències dels comuns. El projecte de llei, que entrarà a tràmit parlamentari en els pròxims dies, estableix els principis que han d'inspirar les actuacions de totes les administracions (Govern i comuns) en matèria de conservació del medi, de la biodiversitat i del paisatge.

La regulació dels espais naturals existents s’haurà d’adaptar a la llei en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor. Actualment, hi ha dos parcs naturals protegits, que pertanyen a dos comuns, el de Sorteny, a Ordino, i el del Comapedrosa, a la Massana, i un territori protegit per la Unesco, la vall del Madriu-Perafita-Claror, que s’estén per Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp.

Un altre aspecte que regula el projecte de llei és la gestió de les masses forestals. El text estableix l'obligació dels comuns de disposar de plans de gestió forestal d'acord amb els principis generals que marca la llei. Una altra obligació per als comuns serà l’elaboració d’un mapa d’usos de les seves pistes i camins i decidir si els obre o no a la circulació de vehicles motoritzats i/o rodats.

La norma també estableix l’obligació de realitzar una avaluació ambiental quan es pretengui realitzar qualsevol acció que afecti espais naturals protegits o espècies amenaçades, amb l’objectiu d’evitar pèrdues de biodiversitat. Calvó ha matisat que en el cas que no es puguin evitar els impactes cal minimitzar-ne els efectes i si escau compensar els impactes. La ministra ha explicat que el concepte de “compensació” és novedós, i n’ha posat un exemple: “Si no es pot evitar una tala d’arbres, s’han de plantar arbres en un altre lloc”.

Quant a la biodiversitat, el text fixa com a instrument de planificació i coordinació l'Estratègia Nacional de la Biodiversitat d'Andorra, i crea la Comissió de coordinació i desenvolupament de l'estratègia (Cenba), com a òrgan consultiu i de coordinació de les administracions i de participació de la societat. El Cenba estarà format per representants del Govern, dels comuns, de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), de la Federació Andorrana de Caça i pesca (Facip) i de les associacions de defensa i protecció de la natura i de recerca.

La norma també regula els diferents espais protegits (parcs naturals, reserves naturals i monuments naturals), els nivells de protecció de les espècies, si s’ha de prohibir o limitar l’ús de certes substàncies químics i les activitats que poden afectar al medi, com l'acampada, les activitats professionals, l'accés amb vehicles, els grans esdeveniments i l'aprofitament de determinades espècies.

La llei inclou un règim sancionador, que va des dels 60 als 12.000 euros, i l’obligació de restaurar el medi malmès.

Aprovat el Pla sectorial d’infraestructures energètiques

Durant el consell de ministres d’aquest dimecres també s’ha aprovat el Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra, que fa la reserva de sòl per al desenvolupament d’equipaments energètics. El pla té el suport de tots els comuns i compta amb l’informe positiu de la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

El Pla sectorial d’infraestructures energètiques identifica els equipaments necessaris per incrementar la producció energètica fins al 33% de la demanda al 2030. És un instrument urbanístic que preveu la reserva de sòl per al desplegament de la política energètica nacional, i per poder assolir els objectius de producció d’energia i de foment de les energies renovables establerts per primera vegada al Projecte de llei de foment de la transició energètica i del canvi climàtic.

La planificació ha estat possible gràcies a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, ja que els comuns cedeixen gratuïtament els terrenys per als projectes d’interès nacional i de plans sectorials i posen a disposició els béns comunals. El pla identifica com a infraestructures necessàries que pot desenvolupar el sector públic quatre instal·lacions hidràuliques, tres fotovoltaiques, tres instal·lacions de cogeneració, sis xarxes de calor, i una de biomassa.

Aquestes infraestructures permetran gairebé triplicar la producció d’energia, de manera que es pugui arribar a abastir fins al 33% de la demanda, tenint en compte l’evolució d’aquesta de cara al 2030. Així, es podrà reduir la dependència energètica de l’exterior.

L’increment de la producció s’assolirà prioritzant les energies renovables, de manera que el 67,3% de la producció seria d’origen renovable, i es reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 33%.

L'afectació del pestivirus

D’altra banda, Calvó ha insistit que fins que no neixin totes les cries d’isards no es podrà avaluar l’impacte que el pestivirus ha tingut aquest any en la cabana. La ministra ha recordat que el pestivirus muta cada any i, de moment, s’han detectat quatre isards afectats.