Després que el Govern obrís el mercat de la generació d'energia fotovoltaica als particulars, Andorra ja disposa de 15 instal·lacions d'aquest tipus, nou creades l'any passat i sis enguany, que tenen una producció anual màxima de gairebé 260.000 quilowatts hora. Tal com es va regular l'any passat, les instal·lacions estan connectades a la xarxa i venen l'energia produïda per 24 cèntims d'euro/kWh en el cas de les inferiors a 20kW i a 20 cèntims per a les instal·lacions amb una potència més gran.

A diferència de la normativa de l'estat espanyol, a Andorra s'ha fixat un preu més baix –que cada any s'incrementarà amb un 25% de l'IPC– i anualment es limita la quota de potència màxima que es pot instal·lar. L'edicte d'aquest any, aprovat el passat mes de març, estableix un límit de 1.000 kW (250 per a les petites i 750 per a les grans instal·lacions). El sistema escollit per Andorra és vist amb bons ulls pels professionals del sector. El degà del col·legi d'enginyers, Llorenç Picanyol, creu que la legislació està ben feta perquè el Govern té el control sobre la potència que es pot instal·lar i també limita les hores de sol màximes que la instal·lació pot estar generant electricitat. D'aquesta manera, l'administració sempre sap quants diners haurà de destinar a la compra d'energia elèctrica.

La potència nominal instal·lada fins a la data és de 193 kW, una xifra molt per sota del límit fixat pel Govern. Tot i això, en aquests moments ja hi ha 13 instal·lacions més en projecte, amb una potència nominal de 341 kW i una producció anual màxima de 443.703 kWh.

Dels 15 muntatges en funcionament, 3 corresponen a instal·lacions públiques i, per parròquies, encapçala el rànquing Andorra la Vella amb 9 instal·lacions, seguida de la Massana amb 3, Escaldes-Engordany amb 2 i, per últim, una a Canillo. Dels projectes en curs, n'hi ha 5 a la Massana, 4 a Andorra la Vella, 3 a Escaldes i un a Sant Julià de Lòria.

Altres limitacions que tenen les instal·lacions fotovoltaiques a Andorra són que han d'estar ubicades sempre sobre edificis i en paral·lel a la coberta, per tant, no estan permesos els camps de plaques ni els seguidors, és a dir, les plaques que segueixen el moviment del sol. D'aquesta manera, tal com destaca Llorenç Picanyol, la llei limita la implantació indiscriminada d'instal·lacions i l'impacte visual que provoquen els anomenats 'horts solars'.

Picanyol creu que els motius que expliquen el poc volum d'instal·lacions són la reticència a les noves tecnologies, l'experiència espanyola –en què el govern va tallar en sec les subvencions en la compra de l'electricitat generada–, la limitació en el disseny de les instal·lacions i la poca voluntat de col·laborar de les subministradores elèctriques (que contrasta amb la voluntat de FEDA de potenciar aquest sector).

Pere Farriol és el responsable d'una de les empreses instal·ladores al país, Sud Pirineus, que ja té dues instal·lacions en funcionament i set més en marxa. Farriol creu que el preu que s'ha establert és raonable, perquè tot i no ser molt elevat, permet amortitzar la inversió en un termini d'entre 6 i 9 anys i alhora fa que el nombre d'instal·lacions creixi pausadament i eviti situacions insostenibles com en el cas d'Espanya.

Potencial solar del país

L'orografia i el clima d'Andorra són determinants a l'hora d'invertir en energia fotovoltaica. Llorenç Picanyol assegura que, encara que no ho sembli, Andorra és un país de sol i les instal·lacions fotovoltaiques poden tenir rendiments importants.

De la seva banda, Pere Farriol explica que si bé l'altitud afavoreix aquest tipus d'instal·lacions i que Andorra és un país amb molt de sol, l'ombra de les muntanyes és un perjudici important, i fa que les hores de sol variïn molt entre l'estiu i l'hivern. Per tant, les ubicacions ideals són les zones de solana, no enclotades, i en cobertes orientades al sud.

Un altre dels inconvenients és la neu que es pot acumular a les teulades i cobrir les plaques fotovoltaiques. En aquests casos, l'ideal seria donar més inclinació a la instal·lació, per afavorir que la neu caigués més ràpidament, però la llei andorrana no ho permet. En tot cas, Farriol creu que no és un problema insalvable, tenint en compte que els mesos d'hivern ja són els que registren una producció més baixa.