Una trentena de persones caminen a favor del dret a l'avortament

Andorra la VellaCom a punt final de tres dies de reivindicacions a favor del dret a l'avortament, una trentena de persones s'han sumat a la caminada popular, organitzada per l'associació Stop Violències, que ha sortit de Santa Coloma i ha acabat a la plaça del Poble, on s'ha llegit un manifest. L'associació demana la despenalització de l'avortament com a mínim en els tres supòsits bàsics, com són la violació, la malformació del fetus i els riscos de salut físics i psíquics de la mare.

El tram escollit del Camí Saludable dels Drets Humans s'emmarca entre els articles quatre i set, relacionats amb la prohibició de la tortura. La presidenta de l'associació, Vanessa M. Cortés, ha explicat com des d'Stop Violències han pensat que era el "tram idoni", ja que no permetre avortar a una dona "que ha estat violada es considera internacionalment tortura i esclavitud", a la vegada que "no s'estan guardant els seus drets de llibertat personal i de llibertat d'atenció mèdica".

Altres persones que han assistit a la marxa s'han sumat amb càntics i pancartes per demanar que es despenalitzi l'avortament al Principat. "Vivim sota un règim per part d'un bisbe amb ideals molt masclistes, amb ideals molt patriarcals", ha afirmat Mireia Agulló, una de les assistents, que creu que "hem de sortir d'aquesta mentalitat prehistòrica perquè nosaltres les dones tenim dret a decidir sobre si volem o no avortar".

El col·lectiu feminista veu amb bons ulls que es parli sobre el dret a l'avortament lliure perquè, com ha manifestat Cortés, "ningú sap res, només saben que es pot venir aquí a comprar coses, a esquiar i ja està". Tanmateix, creu que les persones governants "han de mirar pel seu poble, siguis o no andorrà o andorrana, perquè tothom que viu a Andorra paga impostos i contribueix al fet que aquesta gent estigui governant".

Dones silenciades

El cap de Govern, Toni Martí, en el discurs que va pronunciar aquest divendres a la 73a assemblea general de Nacions Unides alertava del "declivi dels règims democràtics" on, "fins i tot les democràcies consolidades" veien com prenien força les veus que han patit discriminació "en silenci", posant d'exemple a les dones, les persones discapacitades o les víctimes d'assetjament sexual. En aquest sentit, Cortés creu que "parla amb coneixement de causa, perquè aquí ens estan silenciant constantment".