Christian Zanchetta: “El turista no surt de la zona comercial i es perd la gastronomia del país”
Christian Zanchetta és l’únic xef a Andorra que ha aconseguit captar l’atenció de la Guia Michelin, tot i que en l'actualitat ha emprès una nova aventura empresarial
Andorra la VellaChristian Zanchetta és l’únic xef a Andorra que ha aconseguit captar l’atenció de la Guia Michelin. Va aconseguir una estrella amb el restaurant Aquarius entre el 2004 i el 2008. Ara ha canviat totalment de registre i és soci d’El Rebost del Padrí, especialitzats sobretot en càtering i menjar preparat de qualitat.
Què és el més preuat de la gastronomia d’Andorra?
La cuina casolana i de qualitat és el que més atreu la clientela. Però en l’actualitat l’oferta cada vegada s’orienta més al turista, i no de gaire poder adquisitiu. S’ha vulgaritzat una mica tot plegat. Trobo a faltar ganes de canviar, i s’ha de potenciar els que sí que volen fer-ho.
Què és el que més s’ha de defensar per perill de perdre’s?
El producte de tota la vida d’aquí. Els bons són cada vegada més difícils d’aconseguir. ¿On trobes patata, ous de corral o bons embotits d’Andorra? Costa. Abans es feien fesols, faves, coses que ja no les trobes.
¿De quina manera s’ha de conjugar la cuina de tota la vida amb les noves tendències internacionals?
Les coses es poden barrejar quan estan fetes de manera intel·ligent i racional. Hi ha unes proporcions que s’han de respectar i no pots exagerar. A més, has de tenir molt en compte el que vol la teva clientela.
¿Andorra necessita la presència d’un gran xef o una estrella Michelin per guanyar visibilitat?
Estaria molt bé! No parlo de tenir un restaurant tres estrelles, això és complicat. Però un restaurant que destaca automàticament t’aporta gent que es vol gastar els diners menjant bé. I durant la seva estada aniran a altres llocs, tothom se’n beneficiarà. És el que passava amb l’Aquarius.
El servei professionalitzat és una de les demandes històriques del sector. ¿En quin punt ens trobem i com cal millorar-ho?
No ha millorat. Molts grans professionals que teníem, afectats per la crisi, han marxat d’Andorra. Ara no se’n troben, ens els anem robant entre negocis. Per pal·liar-ho, caldria intentar millorar les condicions laborals dels cambrers. A banda, la formació és molt important: a més del 75% de la plantilla d’Andorra n’hi falta.
¿Estàs a favor de les jornades gastronòmiques?
Estan molt bé. No tant per als clients com per als cuiners mateixos, que es posen en posició de competició entre ells. Volen fer un menú atractiu, i això fa que pugi el nivell. Però tampoc se n’ha d’abusar, dues jornades a l’any estaria bé.
¿La implicació d’Andorra Turisme amb la gastronomia és l’adequada? Cal enfocar-la diferent?
Fan moltes coses, i positives. Però la imatge que té el turista d’Andorra segueix sent distorsionada, perquè no surt de les zones comercials. No dic que els restaurants de les avingudes siguin dolents, però es perd els que representen el país.
