Suplement 14/04/2017

IVAN LIRA: “Em costa molt riure perquè els humoristes acostumem a ser molt crítics”

Té 273.000 seguidors a Instagram i el seu darrer vídeo penjat a YouTube, fa un mes, supera les 120.000 visites. És un fenomen a internet, però aquest andorrà de 32 anys no deixa que el seu alter ego a les xarxes, SrIvanLira, engoleixi l’humorista d’espectacles en directe que es considera

Francesc Alguacil
4 min
IVAN LIRA: “Em costa molt riure perquè els humoristes acostumem a ser molt crítics”

Andorra la VellaSaps quants seguidors tens a les xarxes?

A Instagram 273.000, perquè és la xarxa que més s’utilitza amb els mòbils i és molt més fàcil que els seguidors creixin. A Facebook uns 23.000. A Twitter en tinc menys perquè no li havia donat importància, uns 2.700. I a YouTube uns 22.000.

¿A partir de quines xifres et pots considerar un perfil reconegut socialment?

Fa 10 anys que treballo en els espectacles en directe, que són el que m’agrada més. A les xarxes soc un nouvingut, són un extra per a mi. A YouTube, amb 100.000 seguidors t’envien una placa de reconeixement. A Instagram he tingut vídeos de gairebé un milió de visites, i a Facebook un de dos milions, però aquests, a diferència de YouTube, no paguen. Per viure d’això necessites molts seguidors i requereix molta feina.

¿A partir de quines xifres pots viure del que penges a internet?

Depenent de la temàtica, dels subscriptors, de si respectes el copyright, de l’assiduïtat amb què penges els vídeos... Però tot plegat és molt difícil.

Com comences d’humorista?

El 2006 començo a Ràdio Andorra fent imitacions, perquè veia que tenia facilitats per fer veus. Imitava polítics del país i faranduleros d’Espanya. Al cap d’un any ja feia espectacles en directe.

Quina evolució has tingut des d’aleshores?

Primer treballava pels locals d’Andorra. Després em vaig presentar a concursos de monòlegs de Catalunya i vaig ser finalista en un. Vaig conèixer el Miquel [Miqui Legendario] i fa 7 anys que fem espectacles en directe. Ens vam associar amb gent que treballava en el món audiovisual i vam fer Quelcom, que tenia un punt de paròdia i de crítica social.

¿I com arribes, com fas ara, a parodiar youtubers?

Perquè són gent molt famosa. Els vaig estudiar durant una setmana i mitja i el resultat no ha estat malament. Ara el vídeo que vaig penjar té unes 120.000 visites.

T’ha contactat algun dels al·ludits?

Sé que Willirex l’ha vist i que a Raúl DG li va agradar la imitació que en faig. Un altre, Aless Gibaja, va penjar el meu vídeo a les seves xarxes.

Una de les regles d’internet, la que diu que com més grossa la fas més visites aconseguiràs, pot idiotitzar el jovent?

Depèn de com ho facis. Hi ha youtubers que he criticat per la manera com s’han fet famosos, perquè quan arribes a molta gent no hauries de fer segons quines coses. Has de donar exemple a la gent jove, que són els que consumeixen més xarxes socials. Vaig fer una paròdia del Reset, aquell noi que donava galetes amb pasta de dents a un sensesostre, en què el criticava, però amb humor.

Buscar l’equilibri...

Jo soc un humorista que penja vídeos a YouTube, no m’he fet conegut per les xarxes. En directe veus la reacció al moment i es crea una màgia que no sorgeix quan graves amb una càmera, perquè passa per edició, música... En directe ets tu i la persona que et mira. M’agrada molt més.

I pots improvisar.

Exacte. No m’especialitzo gaire en res. M’agrada tocar tots els gèneres de la comèdia perquè en els espectacles en directe puc treure alguna carta amagada de la màniga. Si faig un monòleg i veig que no funciona, doncs el canvio i puc colar-hi una cançó o una imitació.

Generalitzant... quin humor tenen els andorrans?

És un humor molt semblant a l’espanyol, en què no es pot parlar de tot. És un humor tancat, perquè a la gent encara li costa riure’s d’ella mateixa. Per desgràcia la cadena més vista a Andorra és Telecinco. Aquí, si fas humor negre o et rius de la religió, la gent s’ofèn. A França això no passa.

Reps algun suport institucional?

Cap. Si algun dia triomfo no serà perquè alguna institució m’hagi donat un cop de mà. Potser al contrari, nosaltres fa 7 anys que convidem monologuistes al país, i hem dut gent molt bona i reconeguda, però quan algun comú [ajuntament] porta un espectacle de comèdia, ni tan sols ens ho diuen.

Tampoc apareixeu gaire als mitjans de comunicació.

Aquí hi ha una tele i és molt complicat treballar-hi, perquè no hi ha pressupost. És pública i no pots dir segons quines coses. Hi ha molt poca llibertat. A la gent li agrada el que fem, però als polítics no els interessa. Falta humor a Andorra.

Quin és el teu proper projecte?

Una gira per Espanya, per fer un espectacle monòleg. Fa molts anys que estem per aquí dalt i ens agradaria provar per baix. La majoria dels meus seguidors són de Madrid i Barcelona, i també de Sevilla, Màlaga i Santiago. La sort que tinc és que gairebé tots tenen entre 18 i 24 anys. Això per a mi és bo, perquè l’humor que faig és per a majors d’edat.

Has tingut referents?

Cruz y Raya són els que més he vist a la tele i els que més gràcia m’han fet. De petit també em feien riure molt les paròdies del Força Barça, que sempre intentava imitar.

¿Algun vídeo de YouTube o d’algun youtuber que recomanis?

Difícil, perquè em costa molt riure. Els humoristes acostumem a ser molt crítics. Quan algú ens fa riure és perquè s’ho val... Et diré Arron Crascall, un tio que ja té pinta de graciós i que es posa a cantar i a ballar en qualsevol lloc.

stats