EL SOMNI DE GERARD CLARET FET REALITAT

Música andorrana que traspassa fronteres

Vint-i-cinc anys de vida de l’ONCA: del no res a ser una orquestra de renom

Ens traslladem fins al 13 de març passat. L’escenari, l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino. Gerard Claret es prepara per actuar davant un nombrós públic que ja l’espera. A ell i a una seixantena de músics, protagonistes de l’estrena de l’ Andorrà, obra especialment creada per a la cita, elaborada pel compositor Salvador Brotons, present també a l’escenari. Claret ha fet molts concerts, tenint en compte la seva llarga trajectòria, però aquest és especial. Precisament perquè serveix per commemorar els seus 50 anys de carrera professional, juntament amb el seu germà bessó Lluís. I també perquè es realitza per commemorar els primers 25 anys de vida de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA).

Qui li hauria dit, un quart de segle abans, quan entrava per la porta del despatx del síndic general (president del Parlament) Jordi Farràs, que l’ONCA arribaria fins aquí. “Era un projecte que duia al cap des de feia anys -recorda Claret-, el projecte de la meva vida”, però necessitava suport econòmic i institucional. Probablement no era la millor època per sol·licitar ajuda pública, tenint en compte que Andorra estava immersa en el procés d’elaboració de la Constitució. Però Claret era insistent. Josep Dallerès, conseller de Cultura, li va donar el vistiplau. Poc després Crèdit Andorrà també es va afegir al suport. I va néixer l’ONCA.

S’havia de començar del no res i, tot i tractar-se d’una orquestra andorrana, la falta de músics de llavors va obligar a cercar talent fora de les fronteres. Claret, que va passar a ser el director artístic de la Fundació ONCA, va reunir una quinzena de músics, que es van presentar de manera oficial el març del 1993 al mateix escenari que 25 anys després rememoraria aquella efemèride: l’Auditori Nacional.

“Recordo molt bé aquell primer concert”, diu Claret, en què van sonar Vivaldi, Mozart i Britten. Va generar una gran expectació i no va decebre. N’és un bon senyal que ja en va sortir el compromís de fer-ne un altre en un festival català. I des de llavors l’ONCA no ha parat, en la seva missió d’ambaixadora d’Andorran a través de la música. En aquest primer quart de segle ha tocat en grans escenaris com el Palau de la Música de Barcelona i l’Auditori de Madrid, i en països com França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Costa Rica.

No ha parat, però també ha tingut temps per evolucionar. Al principi Claret era l’únic músic andorrà. Ara pràcticament ho són tots, cosa que li produeix “una emoció especial”, explica, tenint en compte que un dels objectius fundacionals era que l’orquestra “servís d’element motivador dels joves estudiants de música del país”. I ho ha aconseguit. L’última mostra és Carolina Bartumeu, cel·lista que va néixer, com l’orquestra, ara fa 25 anys.

Però hi ha més exemples d’èxit, com Josep Martínez, Francesc Planella i Àlex Arajol. Precisament aquest últim reconeix que quan va entrar a formar part de l’ONCA va ser la culminació “d’un somni”, al qual aspirava durant els anys de formació. “No em perdia cap concert de l’ONCA quan era estudiant”, explica. Fa quinze anys va rebre la trucada mentre estudiava a Barcelona: necessitaven un violinista. Actualment ja està plenament integrat en la formació, i fins i tot fa tasques d’arxiver a l’entitat.

JONCA i ONCA Bàsic

Un quart de segle després de néixer, el “talent andorrà” és latent i “Andorra es pot sentir orgullosa” de la seva orquestra, afirma Claret. “No ens podem comparar amb ningú, però l’ONCA pot tocar a qualsevol lloc del món i no tenim res a envejar a cap altra formació”, afegeix.

Però la notorietat que ha guanyat en el panorama musical no ha encegat els seus impulsors per quedar-se només aquí, sinó que al llarg de la seva història l’orquestra ha anat desenvolupant diverses potes dins la fundació. És el cas de la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA), que va néixer el 2001. En aquella època Claret va assistir a un concert d’escoles de música andorranes i va ser conscient que tenia al davant “material per fer una jove orquestra”. La JONCA ha sigut “l’impuls definitiu” perquè els estudiants del país veiessin més clar i factible poder professionalitzar-se musicalment.

I uns anys més tard, en plena crisi i com a opció per reinventar-se arran de la complicada situació que també va afectar l’orquestra andorrana, va néixer l’ONCA Bàsic, una iniciativa de concerts de petit format que té lloc en espais emblemàtics del país, alguns fins i tot protegits pel seu alt valor patrimonial i cultural. Les propostes que sonen en aquests escenaris estan impulsades pels mateixos músics de l’ONCA, cosa que els dona “un incentiu especial”. “Ha servit per fer-nos més visibles dins el territori”, celebra Claret, en clau de país.

Un futur prometedor

L’ONCA Bàsic és un exemple de com, “de la crisi, en van sorgir oportunitats”. “Ens va ensenyar a no adormir-nos” i a no aturar la maquinària de propostes i projectes relacionats amb la música, també pensant en el futur de l’entitat. En aquest sentit, Claret diu que té “ganes de seguir” i confia que, d’aquí 25 anys, es pugui fer “un balanç tan positiu com el que es fa ara”. Arajol el referma i parla d’un futur “prometedor”, veient com pugen les noves generacions.

I perquè aquest futur no es trenqui, cal mantenir un dels elements que la identifiquen, i que fa que grans formacions vulguin col·laborar-hi: “Som com una família, tenim molt bon rotllo”. I això es valora molt en una orquestra, celebra.

Tota la població toca a l’orquestra

L’ONCA impulsa projectes de país per educar i integrar col·lectius a través de la música

“Estem pensant contínuament en nous projectes, cada any t’has de reinventar. Perquè les coses van molt de pressa i, si no evoluciones, desapareixes”. Gerard Claret té claríssim que el futur de l’ONCA va més enllà dels concerts i la mateixa orquestra. I que evolucionar és una obligació. Per això, des de ja fa uns anys l’entitat ha crescut més enllà dels escenaris, també per acostar-se a la ciutadania que l’ha vist néixer. En altres paraules, l’objectiu és “incidir més en el territori andorrà”. I ho fa amb el que més domina: a través de la música.

Fruit d’aquesta filosofia, l’ONCA inclou des de fa uns anys en la seva temporada el que defineix com a Projecte Educatiu, que va néixer amb l’objectiu d’arribar més als infants del país per introduir-los en el món musical i formar-los. Tot va començar amb la vinculació de les diferents escoles i instituts de música andorrans amb la Jove Orquestra Clàssica d’Andorra (JONCA). Una unió que es tradueix en la celebració d’un conjunt de concerts que tenen lloc al llarg de l’any i que reuneixen a l’escenari més de 150 infants que estudien música. Els “macroconcerts”, com els defineix Claret, que tenen lloc per Santa Cecília o amb l’arribada de la primavera, i que serveixen també per captar talents musicals emergents que podrien encaixar en un futur al perfil de la JONCA.

Amb els anys el Projecte Educatiu ha anat creixent i sumant iniciatives, com els tallers, adreçats a la població en general però també de més concrets pensats per als mateixos membres de la JONCA i docents musicals. Tallers d’expressió, de percussió corporal, per a nadons o per a gestants són alguns dels que s’han impartit durant aquesta temporada. Així mateix, també cal destacar els concerts familiars, que cerquen formar els més petits en el món musical (sigui a través d’instruments clàssics o sigui a través d’elements sonors de la nostra vida diària) i fer viure una jornada de música en família. Són esdeveniments que pràcticament sempre que es programen s’omplen.

Música a la presó

Juntament amb aquest Projecte Educatiu, des del 2015 s’hi ha sumat el Projecte Social, que és “l’última joia de la corona” de l’entitat, assegura Claret, que genera emocions molt “profundes” als que en gaudeixen, però també als professionals de l’ONCA o vinculats que l’impulsen, explica el director artístic. Es tracta d’una iniciativa que va néixer amb l’objectiu de fer participar del fet musical col·lectius que precisament tenen dificultats per poder-hi accedir i gaudir-ne, com pot ser el cas de persones amb alguna discapacitat, joves que viuen en centres d’acollida i interns en centres penitenciaris. La diferència és en la manera com es porta a terme aquest objectiu, perquè se’ls fa partícips de les activitats proposades, aparcant la idea del concert convencional amb un músic actiu a l’escenari i un públic passiu a la platea, les cadires i la graderia.

N’és un exemple el Basket Beat, un projecte que utilitza el bàsquet, el cos i el joc per “facilitar la veu, el pensament crític i la trobada entre joves i col·lectius amb menys oportunitats, per construir comunitats que siguin més participatives i empoderades”, explica el musicoterapeuta i responsable de la iniciativa, Josep Maria Aragay. La pilota, esclar, només és l’excusa per acabar gaudint de la música.

Etiquetes