Suplement 27/02/2015

“Qui són aquests de negre que esquien tan bé?!”

Un petit club d’Encamp s’ha proposat fer les coses de manera diferent de la resta

J.d.
3 min
El vestit negre és l’element identificatiu de l’ECEP, que vol ser reconegut arreu pel seu estil.

Els Cortals D’encampEntre els clubs d’esquí d’Andorra n’hi ha un, l’Esquí Club Encamp Pas, que es va crear amb l’objectiu de “fugir del concepte de guarderia i també del món de la competició”, només amb la idea de “formar bons esquiadors”, segons explica el seu president i entrenador, Robert Alanyà. La resta d’esquí clubs també tenen opcions per als que no troben diversió en el sacrifici del món de la competició, però l’ECEP és l’únic que no inclou la possibilitat de competir, de moment, i, de fet, reconeix que “hi ha altres bons clubs per a això” cap on es poden derivar els esquiadors que busquin aquestes altres emocions.

La seva oferta formativa és similar a la d’altres clubs, amb temps per a la tècnica i l’entrenament seriós -amb un especial èmfasi en l’autonomia dels petits esquiadors, és a dir, que siguin capaços de vestir-se i preparar-se sols, però també de defensar-se en un medi que a vegades pot ser hostil pel fred, el vent, les precipitacions, però també el terreny-, i parts de baixada lliure per gaudir de l’estació, sempre recordant les normes bàsiques i el respecte a la resta d’usuaris dels dominis.

Fruit del desencant

L’ECEP va ser creat ara fa cinc anys per la Ivonne Fhami, una decisió personal en veure l’estrès que patien els seus fills als clubs més tradicionals. La Ivonne va veure que els seus fills no s’ho passaven bé amb l’exigència del seu anterior club i va compartir la situació amb altres mares i pares que li explicaven situacions similars; hi havia nens que agafaven mania i fins i tot por a l’esquí i que no s’ho passaven bé. Va decidir visitar el Comú d’Encamp per preguntar què hi podia fer i allà l’anterior cònsol major, Miquel Alís, es va mostrar contundent en aconsellar-li que, si no estava satisfeta amb l’oferta de formació que existia, en proposés una de diferent.

Dit i fet: va demanar les subvencions que altres escoles també reben del Comú i amb alguns amics que compartien els seus neguits va tirar endavant la idea. Avui en dia són 200 socis i 76 infants i, com diu la Ivonne, miren d’evitar que se’ls qualifiqui com “el club de la costellada”. De fet, Alanyà insisteix que tot i no competir s’ho prenen molt seriosament i que el seu objectiu és que “tothom es pregunti qui són aquells de negre” en veure’ls baixar “amb estil” per l’estació.

Aquesta proposta de caràcter més social i festiu persegueix formar bons esquiadors en qualsevol tipus de neu i ho fa des de la pretemporada, amb la preparació a l’octubre i també amb propostes per descobrir l’esquí de muntanya i el telemark. A part d’això, els responsables, amb l’Eduard Vega al davant, proposen activitats diferents, com les gimcanes i les sortides a altres llocs. La filosofia és una mica diferent, però busquen el mateix que la majoria dels clubs: autonomia, orientació, esquí estètic, tècnic i “si pot ser, que els joves acabin sent monitors en finalitzar la seva estada al club”.

Els responsables del club, entre altres la Susanna Fajardo, una de les mares que porta els seus fills ben d’hora a l’aparcament del Funicamp els caps de setmana -on s’apleguen abans de començar la sessió de tècnica educativa-, ho expliquen mentre es relaxen a la casa de colònies de la Baronia dels Cortals d’Encamp, una de les convivències que fan durant l’any. És una oportunitat per compartir una bona estona amb tots els membres del club i ho plantegen com un cap de setmana de campament. Després de les hores d’esquí baixen sense treure’s les taules fins a la casa, si la neu ho permet, i s’hi queden a dormir. El bon ambient que s’hi respira, igual que el bon rotllo del grup de veterans, és un dels grans atractius del club.

stats