MERCAT LABORAL
Suplement 27/12/2014

A la recerca del bon ambient i l’experiència

Prop de 1.700 persones d’una cinquantena de països passen l’hivern treballant al país

Maria Creixell
6 min

Pal / El TarterCada any el Govern d’Andorra obre les quotes de treball i residència per acollir els temporers que hauran de cobrir les necessitats del sector turístic en el moment de màxima afluència per la neu. Aquest any, el 24 de novembre ja s’havien aprovat 729 autoritzacions de treball per cobrir les quotes de temporada previstes per a la campanya 2014/2015. Això suposa un 25,9% de les 2.820 acordades per a aquest any. Segons assenyala el departament d’Estadística, la contractació de personal per quotes és un 7,5% superior a l’any passat, sobretot pel consum de quotes de comunitaris, per als quals s’han concedit 541 permisos, un 11% més que la temporada passada.

Aquest hivern, unes 1.700 persones desenvoluparan alguna activitat a Grandvalira i Vallnord, i encara que la major part vénen d’altres països per passar uns mesos a Andorra, cada cop hi ha més andorrans i residents que proven sort a les pistes com a sortida laboral temporal. De fet, segons explica la responsable de recursos humans d’Ensisa, Rosa Rubio, en els últims vuit anys s’ha notat un canvi de tendència i la presència de personal extracomunitari -argentins o xilens, entre d’altres- ha anat disminuint en favor dels treballadors comunitaris, i sobretot del Principat i de territoris propers com Catalunya i Espanya. Així ho demostren també les dades del departament d’Estadística, que indiquen que les autoritzacions acordades per a treballadors comunitaris han crescut durant els últims anys, mentre que les d’extracomunitaris s’han anat reduint de manera significativa entre la temporada 2011/2012 i la 2012/2013, encara que han tornat a créixer un 0,5% per a la temporada 2013/2014.

En alguns casos, com explica la responsable de recursos humans d’Ensisa, es tracta del que anomenen “perfils de luxe”, persones amb estudis i experiència laboral que per algun motiu s’han quedat sense feina o han decidit canviar de sector i es decanten per ocupar-se durant aquests mesos i obtenir uns ingressos. Amb tot, com reconeix el responsable d’dministració i acaixes del sector de Pal a Vallnord, Ramon Vàzquez, encara que la proporció de persones que repeteixen any rere any a les pistes voreja el 30%, la gent del país “normalment acaba trobant feina fixa” i, per tant, no acostumen a fer temporada d’esquí més d’un o dos anys seguits.

Procés de selecció

La selecció comença habitualment un cop acaba la temporada. Els responsables de cada àrea avaluen els treballadors i consideren la seva continuïtat. Així, al setembre comença el procés per cobrir les places que queden vacants després de comptar amb el personal repetidor. Es busquen persones per a les taquilles, el departament comercial, el jardí de neu, la central de reserves, pisters socorristes, maquinistes de neu, personal de manteniment i cuiners i personal de neteja, entre d’altres.

A més del currículum i l’acreditació de nacionalitat o residència, els candidats han d’exposar la seva experiència laboral, especialment la relacionada amb el món de la neu. Diplomes dels cursos fets al país en temporades anteriors -com el d’agents d’explotació o d’atenció al client-, títols obtinguts als països de procedència o un mínim d’experiència són obligatoris per accedir a una de les vacants. Per exemple, per a les places generals s’ha de demostrar una experiència mínima de dos anys en un càrrec similar i els que volen treballar de monitor a l’escola d’esquí i no han treballat abans a Andorra desenvolupant aquesta funció han de demostrar un mínim de 150 hores treballades. D’altra banda, el Govern estableix que tots els treballadors temporers no comunitaris s’han d’inscriure al curs d’agent d’explotació per obtenir el permís de treball.

Igualment, els idiomes sempre han estat apreciats a les pistes per l’alt nombre de turistes que acudeixen al Principat durant la temporada d’hivern. De fet, la població registrada al país el 31 de desembre del 2013 era de 76.098 persones, mentre que Andorra Turisme espera rebre durant la campanya d’hivern fins a 1,2 milions de visitants; és a dir, quinze vegades la població registrada al Principat durant tot l’any repartida en cinc mesos. Encara que la majoria de turistes són catalans, espanyols i francesos, cada cop n’arriben més d’anglesos, persones de països de l’òrbita de Rússia i també d’altres nacionalitats. Així, el perfil dels temporers s’ha hagut d’anar adaptant a aquesta tipologia de clients i la demanda de persones amb alguna d’aquestes llengües és cada cop més present.

Reorientació i vivències noves

Hem parlat amb algunes persones que han començat a treballar a pistes aquest hivern i ens expliquen les seves perspectives. La Nathalie Marilaro és d’Andorra, ha treballat fins ara a l’hostaleria i explica que parla fins a quatre idiomes. És el primer any que farà temporada i ocuparà una de les finestretes de venda de forfets a Vallnord. Assegura que li ofereixen “bones condicions laborals i una oportunitat per esquiar tota la temporada i passar un temps amb gent coneguda i de fora”. De fet, a més del vessant laboral, els temporers valoren molt l’ambient que es crea entre tanta gent nova. “La temporada d’hivern és el que més es viu, amb més animació”, apunta Marilaro.

També n’hi ha que s’ho prenen com a experiència laboral per compaginar amb estudis o altres feines. És el cas de la Sílvia Menesses, que té 20 anys i és d’Andorra. “Sempre he esquiat i tenia curiositat per veure com és estar a l’altra banda”, indica. Com Marilaro, també s’ocuparà de l’atenció al client, però a Grandvalira. Per la seva joventut espera que l’experiència d’aquests mesos li aporti coneixements i aptituds que l’ajudin en el futur, i per això valora especialment la formació que reben, tant tècnica com pràctica.

El bon ambient i la flexibilitat que permet la feina a pistes són els motius pels quals la Roser Canudes va decidir provar sort aquest any. Compartirà tasques i domini amb la Sílvia, però en el seu cas la decisió de sol·licitar un lloc de treball a les pistes es deu a una qüestió d’organització familiar i un canvi personal. Buscava una ocupació temporal i va considerar que gaudir de l’hivern des d’aquesta perspectiva era una “nova experiència” que li permetria “conèixer un altre tipus d’ambient més alegre”. I és que “els esquiadors vénen a les pistes a passar una bona estona i divertir-se”. “Provenen d’Andorra, però també d’altres parts del món i entre tots poden aportar vivències que hagin tingut, a altres països, d’altres cultures...”, afirma Canudes, que és de Barcelona però fa 7 anys que viu al Principat. El seu objectiu és “que les persones estiguin bé, tenir temps per gaudir-ho i que la gent vingui i s’ho passi bé”.

D’Amèrica a Andorra per la neu

Malgrat aquest increment dels treballadors de proximitat -tant del país com de Catalunya i Espanya- que s’ha viscut arran de la crisi, argentins i xilens hi continuen tenint una presència important, sobretot a les àrees de remuntadors i pisters. La majoria aposten per fer doble temporada: aprofitar l’hivern sud-americà els mesos d’estiu d’Europa i venir a Andorra quan als seus països d’origen es troben a l’estiu. Amb tot, també n’hi ha que preveuen la possibilitat d’establir-se al Principat o en algun altre país pròxim per buscar un futur millor.

Juan Carlos Arteaga és el primer cop que ve a Andorra. Ve de l’Argentina amb “moltes expectatives de veure com serà aquesta temporada”. Encara que per a ell és nou, té amics i coneguts que han vingut a passar la campanya d’hivern al país, i va ser a través d’ells que es va interessar per aquesta possibilitat. Treballarà a l’àrea de remuntadors de Grandvalira i vol ampliar el currículum i guanyar experiència laboral. “Com a experiència és un dels millors llocs per augmentar coneixements en remuntadors i en la temporada d’esquí”, assenyala. Els mitjans tecnològics i les possibilitats laborals que proporcionen les pistes permeten a persones com el Juan Carlos “aprendre més coses que a l’Argentina”. La seva intenció, com la d’altres compatriotes seus, és intentar fer doble temporada: “Amb el temps vull veure la possibilitat de quedar-me a Andorra; sembla una bona idea”, puntualitza.

Un altre exemple és el del Christian Rasmussen. Fa tres anys que va venir a Andorra després que l’hi recomanessin diversos amics. Finalment es va animar a fer el pas i va decidir estalviar un parell d’anys per poder creuar l’Atlàntic i provar sort a Vallnord. Primer va fer de monitor al jardí de neu d’Arcalís i els dos últims anys ha fet d’instructor a Arinsal. Com molts dels seus compatriotes ha compaginat aquests tres anys la temporada d’aquí amb la de Bariloche. Així “no perds temps d’esquí i segueixes millorant”, explica. A més, a Andorra pot aprendre la manera d’ensenyar altres monitors i conèixer gent de diferents països. “L’economia importa, però no és una prioritat”, manifesta. Tant és així que aquest any vol quedar-se en algun lloc d’Europa i aprofitar els mesos d’hivern per buscar alguna vacant. Andorra li ha “obert la porta a aquest costat de l’oceà”, considera Rasmussen.

stats