ÀFRICA

Primera vaga de treballadors blancs a Sud-àfrica

La protesta rebutja un programa estatal de discriminació positiva cap a la població negra

Insòlita vaga de blancs a la racialment desigual Sud-àfrica. Els treballadors blancs de la multinacional petroquímica Sasol van començar ahir una aturada laboral de tres setmanes per protestar contra el pla que ha implementat la firma per incentivar que els operaris negres tinguin més representació en l’accionariat. La convocatòria de la protesta, la primera d’aquestes característiques en la història de la Sud-àfrica democràtica, va a càrrec de Solidaritat, un sindicat centenari amb una immensa majoria d’afrikaner, els descendents d’holandesos i francesos que van colonitzar el país. “Serà una vaga intel·ligent”, va explicar el director general del sindicat, Dirk Hermann, que a través d’un comunicat va matisar que no comparteixen el pla perquè “exclou” tant la plantilla de blancs com d’estrangers. La companyia preveu destinar durant la pròxima dècada el 25% de les accions de la branca local, participada pel govern, a operaris negres.

Des de fa gairebé dues dècades el govern de Sud-àfrica té en marxa plans de discriminació positiva per als treballadors no blancs per revertir o suavitzar les grans desigualtats que han deixat segles de colonialisme i apartheid, en què els blancs han viscut amb privilegis en tots els àmbits. Els programes coneguts com a BEE i BBEE -les sigles en anglès d’ empoderament econòmic de la població negra i empoderament econòmic d’ampli abast de la població negra, respectivament -, promouen quotes de treballadors i empresaris negres i faciliten la formació laboral dels joves. Tot i que s’està avançant a poc a poc, la població no blanca (91% dels 52 milions d’habitants del país) continua ocupant els pitjors llocs de treball. S’ha de conformar amb l’economia informal o engrosseix l’elevada desocupació, que oficialment se situa per sobre del 30%. Segons dades oficials, una família blanca ingressa de mitjana sis cops més que una de negra i es preveu que l’anivellament econòmic trigarà a arribar com a mínim dues generacions, al voltant de 50 anys.

Anamari -prefereix evitar donar el seu cognom i el nom de la seva empresa-és la directora d’una de les milers de consultores que han nascut a l’ombra del BEE per assessorar les empreses en el compliment de quotes i beneficis racials. Fa gairebé 15 anys que treballa en el sector i afirma que les previsions de dues generacions “és massa optimista” perquè ara per ara els nens i els adolescents negres “són gairebé els únics que van a escoles públiques”, un sistema menyspreat per qualsevol que vulgui millorar les condicions de vida dels seus fills i reservat per als més pobres dels pobres. L’empresària lamenta que encara es trobi amb problemes per trobar professionals negres qualificats i assenyala que hi ha altres condicionants que el govern no té en compte. “¿Saps quant de temps tarda un noi o una noia per anar des del seu barri fins a un bon institut o al seu lloc de feina?”, pregunta. Es respon a ella mateixa: “Tantes hores que surten de matinada i arriben cansats”.

Malgrat que investigadors com Adam Habib, vicerector de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg, treuen importància a la bretxa racial en considerar que és “més social”, la veritat és que la raça continua estant molt present a la Sud-àfrica actual. Sense anar més lluny, a finals d’agost Adam Catzavelos, un sud-africà blanc de 39 anys, es va fer famós per haver penjat un vídeo a internet en què es felicitava per ser “al paradís”, en una platja sense kaffirs (‘infidels’), l’insult impronunciable que a l’apartheid es feia servir per referir-se als negres. El vídeo es va fer viral fins al punt que els internautes van aconseguir identificar-lo. Sobrepassat per les crítiques i denúncies rebudes per totes bandes -internautes, sindicats, govern i partits-, el germà de Catzavelos va acabar per acomiadar-lo de l’empresa familiar.