S'aproven els plans de Netanyahu per prendre el control militar de Gaza
La reunió, que ha durat unes 10 hores, ha servit per autoritzar una primera operació de l'exèrcit sobre la Ciutat de Gaza
Andorra la VellaEl primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ja té llum verda per ocupar militarment Gaza. Després de 10 hores de reunió, ha obtingut l'aprovació del seu gabinet de seguretat per "derrotar Hamàs" començant amb una operació per ocupar la Ciutat de Gaza, segons a confirmat el govern d'Israel en un comunicat. No s'especifica què succeirà amb la resta de la Franja, tot i que aquest mateix dijous el primer ministre va declarar la seva intenció d'estendre l'operació a tot el territori. Ho va fer just abans de començar la sessió de debat amb el gabinet.
Netanyahu va explicar que el seu govern vol assumir el control de Gaza, però no per annexionar-la a Israel sinó que la lliurarien a "un govern civil" un cop Hamàs hagi estat extingit. "La nostra intenció és aquesta", va respondre Netanyahu quan un entrevistador de la Fox li va preguntar si volia prendre el control de tot Gaza. "No volem conservar-lo [aquest control]. Volem crear un perímetre de seguretat. No la volem governar. No volem ser-hi com a òrgan de govern", va exposar. L'entrevista a la cadena nord-americana Fox es va fer tot just abans que Netanyahu es reunís amb el seu gabinet de seguretat per prendre la decisió oficial sobre els seus plans militars a Gaza. "[Volem] fer fora Hamàs i permetre a la població de Gaza que sigui lliure i cedir el control a un govern civil que no sigui Hamàs ni ningú altre que advoqui per la destrucció d'Israel", va dir també durant l'entrevista.
El comunicat del govern israelià assegura que l'exèrcit es començarà a preparar ara per prendre el control de la Ciutat de Gaza mentre garanteixen, alhora, "la provisió d'ajuda humanitària a la població civil fora de les zones de combat". El gabinet de seguretat també ha adoptat "per majoria de vots" cinc principis per acabar la guerra: desarmar Hamàs, el retorn de tots els ostatges amb o sense vida, la desmilitarització de la Franja de Gaza, el control israelià de la seguretat a la Franja de Gaza i l'establiment d'una "administració civil alternativa" per a la Franja que no sigui ni de Hamàs ni de l'Autoritat Palestina, que actualment governa en parts de la Cisjordània ocupada.
Milers de persones s'han protestat arreu d'Israel aquestes últimes hores per mostrar el seu rebuig a l'expansió de l'ofensiva a Gaza i demanar un acord d'intercanvi d'ostatges, moltes d'elles davant de l'oficina del primer ministre, on ha tingut lloc la reunió del gabinet de seguretat. Entre els manifestants, hi havia almenys tres ostatges a Gaza que van ser alliberats en els anteriors acords signats entre Israel i Hamàs (un el novembre del 2023 i un altre el gener d'aquest any), Ilana Gritzewsky, Arbel Yehoud i Sharon Cunio Alony, segons Efe. Les seves respectives parelles, Matan Zangauker, Ariel Cunio i David Cunio, continuen en captivitat.
Tant el cap de l'oposició com alts comandaments militars israelians han manifestat la seva oposició als plans d'una ocupació "total" de Gaza. El cap de l'estat major, Eyal Zamir, s'ha oposat obertament a l'entrada de l'exèrcit a les zones on la intel·ligència israeliana creu que estan retinguts els ostatges, per no posar en perill les seves vides, per no empitjorar la imatge internacional d'Israel i per no exposar encara més unes tropes que ja donen clares mostres d'esgotament, després de 22 mesos d'atacs indiscriminats sense assolir cap dels objectius declarats de la guerra: ni l'alliberament dels ostatges, ni la desaparició de Hamàs. Un grup de 600 exoficials de seguretat israelians, inclosos ministres i excaps de les agències d'espionatge, també van advertir dilluns en una carta pública a Trump que l'única manera de recuperar els ostatges és un acord amb Hamàs i que militarment ja no hi ha res més a fer a Gaza. I les famílies dels ostatges, que dissabte van treure 60.000 persones als carrers de Tel-Aviv, denuncien que l'ocupació total és una condemna a mort per als segrestats el 7 d'octubre del 2023. En aquest sentit, abans d'entrar a la reunió, el cap de l'estat major d'Israel, Eyal Zamir, també ha dit que l'exèrcit "continuarà sense por expressant la seva posició" en contra de l'ocupació de la Franja, "ja que hi ha vides en joc".
Per la seva banda, Hamàs ha emès també un comunicat per advertir que les paraules de Netanyahu sobre l'expansió de l'ofensiva militar són un "cop" a les negociacions per a un alto el foc. Per a la milícia islamista, les intencions expressades pel primer ministre israelià mostren que "busca sacrificar els seus propis ostatges per servir els seus interessos personals". "Expandir l'agressió no serà tan fàcil. El preu serà alt", ha advertit Hamàs en el seu comunicat, on diu que les paraules de Netanyahu són "un gir clar en el rumb de les negociacions" per a una treva, que ja estaven estancades. També ha advertit que qualsevol govern de Gaza escollit per Israel seria considerat com una "força d'ocupació vinculada a Israel".