Alemanya oferirà incentius als refugiats perquè s’integrin

MunicEl govern d’Angela Merkel ha encarrilat la primera llei d’integració d’Alemanya. La Gran Coalició de Berlín promet més prestacions als refugiats, però al mateix temps adverteix que els que incompleixin les obligacions d’adaptació al país seran subjectes a sancions més fortes. El Bundesrat, la cambra territorial alemanya, ha d’aprovar ara la llei acordada per l’executiu.

Amb aquesta llei, el govern de Merkel regula els detalls i les condicions per a una acollida duradora i una integració dels refugiats. A partir d’ara, l’executiu passarà a diferenciar clarament entre els refugiats que volen adaptar-se molt ràpidament al país i els que rebutgen participar en cursos d’integració i llengua alemanya. El missatge fonamental de la nova llei és clar: qui s’esforça per integrar-se tindrà el suport de l’estat; qui renuncia a adaptar-se haurà de comptar amb doloroses conseqüències, com una forta retallada de les prestacions que rep.

Després de la sessió de clausura al palau de Meseberg, als afores de Berlín, Merkel va assegurar que el seu govern havia aconseguit una fita històrica. “És una pedra angular per a Alemanya que el govern aprovi una llei d’integració”, es va congratular. Les mesures acordades estan agrupades sota el joc de paraules alemany Fördern und Fordern [Fomentar i exigir]. El paquet inclou una “bona oferta” per als refugiats, segons la cancellera, que va remarcar: “Però també diem de manera molt clara, perquè ho hem après del passat, quan no fèiem aquestes ofertes d’integració, que esperem també que les persones acceptin el que se’ls ofereix”.

“Erràtic i populista”, les crítiques

El vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, va definir el paquet de mesures com “un veritable canvi de paradigma” i el precedent del que pot ser la futura llei d’immigració. Altres veus, però, hi estan molt menys entusiasmades. L’organització per als refugiats Pro Asyl va titllar el paquet de mesures per a la integració d’erràtic i populista. “La llei és per acontentar els votants de dretes alemanys que suggerien que els refugiats no volen integrar-se”, va apuntar el secretari general de l’organització, Günter Burkhardt.

Altres veus crítiques van arribar des dels governs regionals. Berlín hauria de fer propostes per ajudar financerament en aquest procés d’integració, segons el primer ministre de la Baixa Saxònia, Stephan Weil. Com a part de l’acord governamental, els membres de l’executiu van aprovar l’anomenada Declaració de Meseberg, amb què Berlín es compromet a examinar aviat si calen altres reglamentacions per a la protecció de dones i nens als centres d’acollida de refugiats. Gabriel va admetre que estan perplexos davant alguns atacs viscuts en albergs per a sol·licitants d’asil.

El paquet de mesures concreta esforços per millorar les condicions d’habitatge dels refugiats. El govern de Merkel vol evitar punts de tensió social al voltant dels centres més plens. D’una banda, l’estat pot ordenar als afectats on han de viure durant un període de tres anys. De l’altra, també els pot prohibir explícitament anar a alguna localitat on es prevegi que l’estranger no utilitzarà l’alemany de manera regular. Tot i això, hi ha excepcions per a refugiats que puguin demostrar que tenen una plaça d’estudi o un lloc de treball en alguna població determinada. Els cursos d’integració i d’alemany són ja una oferta bàsica de l’estat, però es preveu ampliar-los de 60 a 100 hores i reduir de tres mesos a sis setmanes el temps d’espera per accedir-hi.

Feina complementària a l’atur

Berlín també vol introduir els refugiats en el mercat laboral alemany i per als que estiguin a l’atur crearà 100.000 llocs de treball a un euro l’hora per complementar la prestació. També se suspendrà durant tres anys l’anomenat control de prioritat en l’accés a les feines, segons el qual una vacant s’ofereix primer a un alemany o a un ciutadà de la UE. Això passarà, però, només en regions amb un índex d’atur més baix. A més, els sol·licitants d’asil amb bones perspectives de formació podran allargar la seva estada al país. Per contra, els refugiats no tindran garantit el dret de permanència automàticament després de tres anys, com fins ara, sinó que serà després de cinc anys i si han demostrat una bona integració al país.