Preocupació per Veneçuela a l’ONU

BarcelonaAquest dimecres Veneçuela formava part per primera vegada de l’agenda de discussió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Els Estats Units, un dels cinc membres permanents del Consell, van demanar que la situació de Veneçuela s’inclogués en una reunió que ja estava programada per analitzar altres assumptes, segons informen fonts diplomàtiques. “A Veneçuela estem a les portes d’una crisi humanitària. Manifestants pacífics han sigut ferits, arrestats i fins i tot assassinats pel seu propi govern. Als hospitals no hi ha medicaments disponibles i s’ha fet difícil trobar menjar”, va dir en un comunicat l’ambaixadora nord-americana davant les Nacions Unides, Nikki Haley.

En el mateix comunicat, Haley insistia en la necessitat que Maduro “restauri la democràcia”. La convocatòria de la reunió es coneixia hores després que el president veneçolà prorrogués per setena vegada un decret “d’estat d’excepció i emergència econòmica”. Maduro també va anunciar la creació d’una comissió per denunciar les agressions de chavistes arreu del món, sobretot -deia- a Europa.

També abans de la reunió, en què els països membres rebien un dossier especial sobre Veneçuela, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va afirmar que la mediació és indispensable per a la resolució de la crisi oberta al país. Per a Antonio Fernández, excap de política del diari veneçolà 'El Universal', la mediació és pràcticament impossible: “Maduro no està disposat a cedir i no hi ha possibilitat de diàleg entre les parts. Hem arribat a un punt de guerra de desgast. Ara es tracta de veure qui es cansa primer”. Per a aquest periodista, el fet que el Consell de Seguretat de l’ONU inclogui Veneçuela a la seva agenda és un signe evident que es tem que la situació derivi en un conflicte més greu encara.

“La radicalització de Maduro i el deteriorament brutal de la qualitat de vida a Veneçuela van junts”, diu el periodista a l’ARA. A més, Antonio Fernández apunta que “mai abans el sadisme havia sigut tan usual”. Si bé el chavisme continua sent fort, diu Fernández, comença a perdre suports institucionals bàsics, com el de la Fiscalia de l’Estat, per exemple: “D’aquí -apunta- que Maduro hagi optat per portar els civils detinguts en les últimes protestes davant de tribunals militars”.

La primera setmana d’abril, quan va començar l’actual onada de manifestacions a Veneçuela, el govern va aplicar l’anomenat pla Zamora, que preveu augmentar la militarització de la societat veneçolana. En l’execució del pla, es recorre a tribunals militars per jutjar civils. El grup Provea, que monitoritza les detencions, assegura que mai no s’havien jutjat tants civils d’aquesta manera.

Fins al 12 de maig del 2017, informa el grup, un total de 237 detinguts havien sigut presentats davant de tribunals militars. D’aquests detinguts, 155 havien sigut enviats a la presó. Però, malgrat l’augment de la repressió per part de les forces policials i la radicalització del discurs de Maduro, l’oposició surt cada dia al carrer amb l’objectiu comú d’enderrocar el chavisme. Per a Antonio Fernández, “la incertesa és total, però s’ha creuat el llindar de la por i ara el chavisme té molt a perdre”. “Comencen a alçar-se veus crítiques com la de l’exministre preferit de Chávez, Héctor Navarro: un degoteig que no para, i que podria fer caure Maduro”, explica.