La asimetria 'pro'/'anti' (i 3)

No pot ser que la millor pista que doni l'esborrany d'una gramàtica prescriptiva per saber quan hem d'escriure prefixos com ara anti separats o enganxats sigui: "Apareixen usats com a mots en formacions ocasionals recents".

És un redactat que sembla més inspirat per la por de mullar-se (i de ser atacats) que per una voluntat d'orientar l'usuari.

Esperem que quan l'esborrany passi a versió definitiva les normes ja no les haurem de deduir dels exemples sinó que es formularan de manera clara i explícita.

I també esperem que es racionalitzin aplicant un mateix criteri a casos paral·lels. La norma que porta a anti drets humans o ex-URSS sembla que també hauria de portar a ex director general i post-Maastricht i no pas, com apareix ara a l'esborrany, a ex-director general i post Maastricht .

Pel que fa a la asimetria pro/anti , una manera de superar-la seria escriure, per exemple, prosionisme , prosionista / antisionisme , antisionista , pro drets humans / anti drets humans , pro-Israel / anti-Israel . I limitar el llatinisme pro a expressions idiomàtiques com ara en pro de.

Evidentment, aquest criteri, que es podria estendre als altres prefixos tònics, no és pas l'únic possible, però si n'hem de seguir un altre -hi estic del tot obert- hauria de ser, com a mínim, igual d'explícit i clar a l'hora d'orientar la lectura i l'escriptura. No pot ser un criteri de mitges tintes i expressat crípticament que genera dubtes i asimetries il·lògiques.