Tens K seguidors?

El dibuix que hem creat a imatge i semblança nostra, sigui creuant els dits, fent victòria, plorant de riure o enviant un petó és un ‘adhesiu’, ‘emoji’ o ‘emoticona gràfica’

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Ara que tenim gairebé tots un avatar dissenyat a mida per complementar les nostres converses de Whatsapp, he buscat al Termcat com n’hem de dir d’aquest tipus d’emoticones. L’aplicació em diu que he enviat una ‘enganxina’ però el centre de terminologia rebutja aquest terme també en aquest context, per tant, no us confongueu, el dibuix que hem creat a imatge i semblança nostra, sigui creuant els dits, fent victòria, plorant de riure o enviant un petó és un ‘ adhesiu’, ‘emoji’ o ‘emoticona gràfica’.

Els avenços tecnològics continus fan que la llengua també incorpori paraules noves, sovint anglicismes. La publicitat els promou i nosaltres ens els fem nostres fins al punt que rebutgem el mot equivalent en la nostra llengua. ‘ Smart’ és un dels termes que més es repeteix. S’aplica als telèfons, als rellotges, a les televisions i fins als edificis i ciutats; en definitiva, tot els que es consideri ‘intel·ligent’. També tenim les ‘tablets’,  les ‘app’, ens fem ‘selfies’ i de tot plegat n’han sorgit els ‘geek’, és a dir, els que tenen tanta fascinació per la informàtica i que han convertit la seva passió en un estil de vida.
 
Però entre els neologismes també han aparegut paraules més enginyoses com ara el terme infoxicació, que és el resultat d’una combinació entre informació i intoxicació. El mot fou introduït el 1970 en anglès per l’escriptor A. Toffler amb el nom de sobrecàrrega informativa i, més tard, el 1999, l’especialista en comunicació, Alfons Cornella, el va introduir al català. Aquest concepte descriu molt bé la problemàtica amb què ens topem quan naveguem perquè l’allau d’informació que rebem és tan gran que ens és difícil assimilar-ho tot, per tant, l’excés d’informació és contraproduent. 
 
Per altra banda, tota aquesta marea d’informació que tenim, que rebem i que necessitem, l’hem d’emmagatzemar. I en aquest cas la terminologia que fem servir per parlar d’unitats de mesura ve de ben antic. ‘Mega’ prové del grec i vol dir gran; ‘giga’, en canvi, ve del llatí i vol dir gegant; i finalment, per expressar una capacitat encara més gran tenim la ‘tera’, també manllevat del grec i que significa monstre. Ho guardem tot en ‘pendrives’, és a dir, memòries USB que en llenguatge planer anomenem ‘llapis de memòria’ o, simplement, ‘llapis’. De vegades, també n’he sentit a dir ‘clau’, en aquest cas és la traducció literal del francès ‘ clé USB’.

I els ‘m’agrada’ i els ‘seguidors’? També els hem de comptabilitzar perquè estan molt cotitzats. Si parlem de milers de seguidors s’usa el símbol ‘ K’ que prové del prefix ‘kilo-’ del grec χίλια (khilia). Però quan els ‘influencers’ tenen milions de seguidors, s’usa la ‘ M’, el símbol del prefix ‘mega-’. I sí, m’agrada insistir que tenim youtubers, instagramers i bibliotubers (la nova forma de dir booktubers) en català. Perquè sí, perquè hi hi qui s’atreveix a parlar en la seva llengua sense complexos!