Les investigacions policials sobre els moviments bancaris de Gerard Piqué a Andorra han descartat qualsevol transferència econòmica del futbolista a l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, o a persones del seu entorn. La informació, recollida en un informe forense elaborat per la Policia d'Andorra, suposa un revés significatiu per a l'acusació en el marc del Cas Brodie.

El jutjat de Majadahonda ha rebut la documentació dels cinc comptes bancaris de Gerard Piqué i de les seves empreses a Andorra, en el marc de la investigació per esclarir si part dels diners cobrats per la seva societat, Kosmos per l'organització de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita van acabar a les mans de Luis Rubiales o d'altres directius de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Aquestes dades han estat proporcionades per les autoritats bancàries andorranes, que han col·laborat amb la investigació judicial.

Un avió de Qatar Airways ha aterrat aquest dimarts al matí a la ciutat saudita d'Al-Ula, tot just unes hores després que s'anunciés la reobertura de la frontera entre l'Aràbia Saudita i Qatar, que estava tancada des del juny del 2017. De l'aparell n'ha sortit l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani, que ha sigut rebut amb una abraçada pel príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman. El gest ha simbolitzat la fi del bloqueig a què ha estat sotmès l'emirat durant tres anys i mig per part de quatre dels seus veïns àrabs, però els seus efectes geopolítics poden anar molt més enllà.

L'Aràbia Saudita reobrirà de forma imminent la seva frontera amb Qatar, en un gest que ha de contribuir a posar fi al conflicte diplomàtic que enfronta el petit emirat amb quatre països àrabs (Bahrain, els Emirats Àrabs Units i Egipte, a més de l'Aràbia Saudita). De fet, segons informa Reuters citant una font anònima del govern dels Estats Units, aquest dimarts està previst que els cinc països signin un acord per tancar el conflicte que els enfronta des de fa cinc anys. El pacte s'ha assolit amb la mediació dels Estats Units i Kuwait.

L'activista Loujain al-Hathloul, que va ser detinguda el maig del 2018 juntament amb diverses companyes que defensaven els drets de les dones a l'Aràbia Saudita, ha estat condemnada aquest dilluns a cinc anys i vuit mesos de presó sota els càrrecs de conspirar contra el regne saudita i atemptar contra la seguretat nacional, segons les lleis antiterroristes del país.

Desenes de periodistes de la cadena qatariana Al-Jazira van patir un atac d'espionatge en els seus iPhones, amb un programari israelià que probablement han utilitzat els governs dels Emirats Àrabs Units i de l'Aràbia Saudita. L'atac es va produir al juny, unes setmanes abans que Donald Trump anunciés l'acord de normalització de relacions diplomàtiques entre Abu Dhabi i Tel Aviv.

Costa entendre per què per a Occident hi ha dictadures bones i dictadures dolentes, o teocràcies amigues i teocràcies enemigues, però els deutes geoestratègics poden arribar a ser inescrutables. És el cas de l'Aràbia Saudita i l'Iran, els dos grans enemics en guerra freda permanent pel control del món musulmà. El primer, soci privilegiat dels Estats Units, lidera el bloc sunnita i els segons l'arc xiïta. L'amarga competició d'aquestes dues forces temibles i oposades és capaç d'obrar els miracles més insospitats, com l'acostament israelià a Riad, però el funcionament intern dels seus règims dictatorials resulta, de vegades, tossudament similar.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va volar aquest diumenge a l'Aràbia Saudita per reunir-se en secret amb el príncep hereu Mohammed bin Salman, segons informen aquest dilluns mitjans israelians, entre els quals la ràdio pública de l'exèrcit, que esmenta fonts oficials. Seria la primera reunió que ha transcendit al més alt nivell entre els dos països i podria ser un símptoma de l'acostament entre les dues potències regionals, en el marc del procés de normalització de relacions àrabo-israelianes que ha impulsat Donald Trump.

Dotze dies després d’un atac amb ganivet contra un guàrdia de seguretat del consolat francès a Jiddah, la segona ciutat de l’Aràbia Saudita, aquest dimecres al matí hi ha hagut un nou atac contra interessos francesos durant la cerimònia commemorativa del Dia de l’Armistici, amb què se celebra la fi de la Primera Guerra Mundial.

La justícia de l'Aràbia Saudita ha commutat les sentències de pena de mort per condemnes de presó per als vuit acusats i jutjats per l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a l'interior del consolat d'Istanbul. El tribunal ha rebaixat la primera sentència, dictada al mes de desembre, al tenir en compte que els fills de la víctima havien assegurat que perdonaven els responsables d'un crim que ha minat la imatge internacional del país i la del príncep hereu, Mohammad bin Salman.

Com tot en aquest any pandèmic, el gran pelegrinatge a la Meca, que comença aquest dimecres, està irremeiablement marcada pel covid-19. Per evitar la propagació de la infecció, ja fa mesos que les autoritats de l’Aràbia Saudita van anunciar que per primer cop el hajj quedava reduïda a residents en aquest regne teocràtic conegut també per les denúncies que rep per violacions constants dels drets humans i discriminació de les dones.

El Iemen està agonitzant. Després de més de 5 anys vivint una catàstrofe, la situació s’ha deteriorat encara més. El patiment de la població és inimaginable: la gent es mor de fam i de malalties i els combats continuen. Des de principis d’any han mort milers de persones, cosa que eleva la xifra a 250.000 des que l’Aràbia Saudita i els seus aliats regionals van decidir intervenir-hi militarment el març del 2015. Però això no és el pitjor: si la guerra continua fins al 2022, podrien morir fins a 480.000 persones, 331.000 de les quals serien nens, segons un informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Nou capítol en el cas del cruent assassinat el 2018 del periodista saudita Jamal Khashoggi, crític amb la gestió del príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, i que, després d'una misteriosa desaparició al consolat saudita a Istanbul, es va saber que havia estat assassinat i esquarterat. Turquia, que des del primer moment va acusar el règim saudita de la mort de Khashoggi, ha iniciat aquest divendres el judici a dos excol·laboradors de Bin Salman i a 18 ciutadans saudites més.

TRANSPARÈNCIA. Les autoritzacions per exportar armes de fabricació espanyola -material de defensa i armament pesant, antiavalots o de caça i de tir esportiu- han arribat a una xifra sense precedents, més de 21.825 milions d’euros, en els últims dos anys. Les armes continuen sent un gran negoci en un món convuls, on les amenaces canvien i se sofistiquen, però la cruesa de la guerra i la competició global de poder, que es mesura a través de la capacitat d’inversió en armament, continuen amb la mateixa vigència i, fins i tot, amb més actors. El negoci de les armes està fet de secrets oficials, interessos econòmics i geoestratègia de conveniència. Per això que el govern espanyol comparegui aquest dilluns davant el Congrés de Diputats per donar dades sobre les exportacions d’armes ja és un primer pas cap a la transparència. No és només una qüestió de xifres sinó, sobretot, de la destinació d’aquestes vendes; de les armes espanyoles que alimenten la maquinària repressiva de governs que violen els drets humans i el dret internacional humanitari, a l’Aràbia Saudita, als Emirats Àrabs Units o a Israel.

Aquest any, les imatges de la Meca plena a rebentar de fidels d'arreu del món no es repetiran. La pandèmia també limitarà –i molt– la peregrinació anual a la Ciutat Santa –coneguda com a Hajj–, un dels esdeveniments més importants de l'Islam, previst per a finals de juliol. L'Aràbia Saudita ha anunciat que tanca les fronteres a tots els fidels provinents d'altres parts del món que, com altres anys, vulguin viatjar al bressol de l'Islam.

La Comissió Europea ha cedit a la pressió dels estats de la UE i en particular de l'Aràbia Saudita. Aquest dijous ha presentat una nova llista negra de països amb alt risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en què no apareix el regne saudita. Al principi de l'any passat, els Vint-i-set van bloquejar l'aprovació d'aquesta llista arran d'una carta del rei Salman pressionant perquè el seu país no hi constés. Com que no es va poder desbloquejar, Brussel·les ha presentat ara una nova llista en què ja no apareix.

Les detencions del germà del rei saudita Salman bin Abdulaziz, Ahmed bin Abdulaziz, de 74 anys, i de l'expríncep hereu Mohammed bin Nayef es van ordenar per evitar un complot que s'oposava a la coronació de l'actual príncep hereu, Mohammed bin Salman, segons han explicat fonts oficials a Reuters. La detenció la va dur a terme el mateix Bin Salman, que va ser escollit príncep hereu pel Consell de Lleialtat el 2017 i va desbancar Bin Nayef.

Per segon dia consecutiu, els contagis de coronavirus es redueixen a la Xina però creixen a la resta del món. En 24 hores s’havien declarat 433 nous casos de Covid-19 en territori xinès i fins a 586 a fora del país on es va originar el brot. La xifra diària de morts a la Xina, 29, també és la més baixa des de finals de gener.

Grifols ha arribat a un acord amb el fons sobirà de l'Aràbia Saudita per desplegar en aquell país una xarxa de centres de recol·lecció de plasma, un líquid que es troba a la sang i que constitueix el negoci principal de la multinacional catalana.