Qui va ser Lleó XIII, el papa amb mirada social que ha inspirat Prevost

Andorra la VellaEl nom amb què cada nou papa vol ser conegut diu molt de la personalitat i el tarannà que vol imprimir en el seu pontificat. Què hi ha, doncs, darrere de l’elecció del nom de Lleó XIV?

Lleó XIII (1878-1903) va ser un papa renovador, el primer en fer una encíclica social, la Rerum novarum, amb la qual va buscar una "tercera via" entre el socialisme revolucionari i el liberalisme dur. Donava suport al fet que els treballadors es poguessin sindicalitzar, alhora que reforçava l’aval a la propietat privada. El seu papat donaria lloc, en l’àmbit polític, a la democràcia cristiana a Europa.

L’elecció del nou papa, doncs, fa una picada d’ullet a una mirada històrica i social en un moment en què a l’Església també hi havia una tensió reaccionària. A Catalunya és recordat perquè va ser el pontífex que el 1881 va proclamar la Moreneta com a patrona de Catalunya. Lleó XIII va estar atent a aquests canvis des d’una posició moderada i conciliadora, i va buscar ponts entre el conservadorisme i l’evolució necessària.

Per exemple, intentant que l’Església es posés al dia en l’àmbit científic o obrint els arxius del Vaticà tant a catòlics com a no catòlics, i creant nous centres acadèmics a Roma per estudiar les Escriptures, la filosofia, la teologia i l’astronomia. També va posar un èmfasi especial en la formació intel·lectual dels religiosos, en una època en què hi havia molt poca preparació per arribar a ser capellà.

En l’àmbit diplomàtic, va apaivagar la crisi amb el govern italià, tot i mantenir-hi distància, i va millorar les relacions amb l’imperi alemany i la república francesa, alhora que iniciava l’expansió de l’Església catòlica al món. Perduda la força política dels Estats Pontificis, va iniciar la voluntat de lideratge moral global.

A falta de conèixer més detalls sobre el motiu de l’elecció del nom per part del cardenal Robert Prevost, la biografia de Lleó XIII fa augurar un papat potser una mica menys valent que l’anterior, però en la mateixa línia renovadora oberta per Francesc.

Nascut el 1810 en una família de la noblesa rural en un poble prop de Roma, Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci va ser un papa atent al món modern que va renovar la filosofia catòlica fent-la pivotar al voltant dels ensenyaments de Tomàs d’Aquino.

Va viure en un moment de canvis profunds al món, amb la unificació italiana i, per tant, la desaparició dels Estats Pontificis, fet que va enfrontar el Vaticà amb Roma en una relació que no es va recuperar fins als anys 20 del segle XX. També va viure l’auge del marxisme i el socialisme, l’expansió del colonialisme imperialista europeu i les grans revolucions tecnològiques i artístiques.