Les obres d'art "arrencades" tornen temporalment a Andorra

Andorra la VellaLes tres cares de la mesa d'altar de Sant Romà de Vila; la taula de l'altar major de Santa Eulàlia d'Encamp; les pintures de l'absis de Santa Coloma; diversos fragments de pintura mural romànica de Sant Esteve d'Andorra la Vella; les peces recuperades del retaule de Sant Miquel de Prats -dues taules i la predel·la-; són les obres que formen part de l'exposició dedicada a les obres d'art fora d'Andorra: Benvingudes a casa vostra!. Una exposició que ve completada per imatges de vídeo de les pintures murals de Sant Miquel d'Engolasters i les del plafó de Sant Esteve d'Andorra la Vella -la primera al MNAC i les segones al Museu del Prado i que per qüestions logístiques no han pogut ser traslladades a Andorra per a l'exposició-.

Tanca el circuit a la Sala d'Exposicions del Govern una zona dedicada a aquelles obres 'desemparades' o, el que és el mateix, en parador desconegut, com la pintura mural de Sant Gregori de l'església de Santa Coloma; Sant Cristòfol d'Anyós; la taula que forma la part central de la predel·la de Sant Joan de Caselles; la pintura de Sant Silvestre de Sant Esteve d'Andorra la Vella; i fragments murals de la mateixa església.

A més, l'exposició té una part de recordatori de les obres perdudes, aquelles que ja no es recuperaran mai, representades dins d'un marc amb fons negre, com l'absis de Sant Martí de la Cortinada.

Cada una de les obres viatgeres està acollida per una altra peça d'art que sempre ha estat al país o que ha estat recuperada. A més, l'exposició explica quin ha estat el moviment de les obres, és a dir, quan van marxar, com va ser el seu viatge, com han estat tractades, en quins llocs han estat i en quin lloc resideixen actualment.

Tal com ha explicat la comissària de l'exposició, Marta Planas, "la idea de fer venir aquestes obres és per les obres i per posar-les en coneixement de la ciutadania i posar en valor el romànic, però també la història que hi ha al voltant de les mateixes". I ha afegit que "és interessant veure quina ha estat la història d'aquestes peces al llarg de la seva existència, ja que d'estar una sèrie de segles en una església, en un segle han voltat gairebé per tot arreu".

L'exposició comença amb una zona dedicada a com van ser extrets els frescos dels murs de les esglésies andorranes, amb il·lustracions i fotografies de l'època. Ho van fer mitjançant la tècnica de l''strappo', una paraula italiana que és sinònim d'esquinçar, arrencar amb violència, desmembrament, descontextualització, irreversibilitat i separació.

Aquesta tècnica arrenca la superfície cromàtica de la pintura mural enganxant-hi al seu damunt teles amb cola orgànica. Un cop seques -han de passar un parell de dies- de manera lenta s'aixeca un costat de la tela i, amb l'ajuda d'una espàtula, arrossega la capa de pintura i, al mateix temps, s'enrotlla per fer més fàcil l'arrencada. Després es neteja pel darrera i es reomplien els buits que hagin quedat, s'hi enganxa la tela que serà el suport on acabarà descansant la pintura, i es retiren les primeres gasses encolades amb aigua calenta.

Marta Planas ha assegurat que amb l'exposició "hem jugat amb el tema de l'arrencament", és a dir, "una cosa que és nostra i que ha estat arrencada; una història dura pel patrimoni però que en alguns dels casos ha estat bona perquè s'han pogut conservar a prop, sinó estaríem parlant d'obres en parador desconegut".

L'exposició, qualificada d'històrica pels seus promotors, es pot veure a partir d'aquest 24 de setembre fins l'11 de gener a la Sala d'Exposicions del Govern i ha estat possible gràcies al Govern i als patrocinadors privats: Crèdit Andorrà, Andorra Turisme, Andorra Telecom, FEDA i Pyrénées.