Els Cierco sostenen que l'origen de l'afer són les mancances en la regulació del sector financer
Coincidint amb el primer aniversari de l'esclat de la crisi BPA, els accionistes majoritaris editen un recull de documents per defensar el seu punt de vista
Andorra la VellaEl Grup Cierco ha editat 2.000 exemplars d'un volum que recopila la seva posició sobre l'afer BPA i una sèrie de documents amb què els accionistes majoritaris de l'entitat pretenen demostrar que van complir amb les normes de control per evitar el blanqueig de capitals i que la problemàtica provenia de les mancances en la regulació del sector financer andorrà.
El recull documental inclou les auditories de BPA en matèria de prevenció de blanqueig entre els anys 2010 i 2013, així com els comunicats tècnics de la UIF amb les instruccions per elaborar-les. Les auditories, malgrat algunes recomanacions dels auditors ressaltant la manca d'informació d'alguns clients, van superar-se correctament. En relació a aquesta qüestió, però, el ministre portaveu, Jordi Cinca, ha assenyalat que aquest tipus d'auditories a les quals estan sotmeses les entitats bancàries no tenen com a funció buscar casos de blanqueig, sinó determinar que els procediments del banc compleixen amb la llei. Per aquest motiu, considera que "tenir tots els mecanismes no salvaguarda de tenir casos de blanqueig, i aquesta [el cas BPA] n'és la prova".
El recull editat pel Grup Cierco també dóna a conèixer documents als quals no ha tingut accés la comissió especial de vigilància, com la demanda d'informació a les entitats bancàries per part de l'INAF, l'any 2004, sobre qualsevol fet rellevant que podia tenir un impacte en el risc reputacional del sistema financer. BPA va informar sobre una desena de fets, que inclouen casos investigats per blanqueig, recursos contra el Govern, un conflicte amb una altra entitat bancària o un cas de defraudació d'un gestor del banc. Segons fonts del Grup Cierco, amb la publicació d'aquest document, pretenen demostrar que l'INAF ja coneixia els casos de blanqueig que s'investigaven a BPA un any abans de la nota del FinCEN i que el supervisor andorrà no va emprendre cap acció.
A més, el document dóna detalls del cas Emperador, el cas Petrov i el cas Petroli, i conclou que els casos denunciats pel FinCEN ja estaven sota control judicial “i no suposaven cap risc per al sistema”. El Grup Cierco, a més, assegura que desconeix “l'origen i l'abast” del cas Sinaloa també mencionat pel tresor dels EUA. No obstant, segons ha informat l'AREB, la revisió de comptes de PwC ha permès posar al descobert aquesta trama, que actualment es troba sota secret de sumari.
La publicació del Grup Cierco també insisteix en la nota verbal que els Estats Units van fer arribar a les autoritats andorranes l'estiu del 2014 demanant mesures per controlar els moviments d'efectiu, i en les recomanacions de la quarta ronda d'avaluació del Moneyval. En aquest sentit, els accionistes majoritaris no entenen per què el FinCEN, set mesos després, va actuar sobre una sola entitat i no sobre tota la jurisdicció. I apunten a dos fets rellevants “que poden explicar per què es dirigeix l'atac cap a BPA”: d'una banda la informació que els EUA van rebre del cas Petroli (Veneçuela) després que la justícia andorrana desbloquegés els fons; i de l'altra, l'esclat del cas Pujol, que també esquitxa BPA.
Per argumentar “la manca d'atenció de les autoritats andorranes a les queixes americanes”, el volum també fa públic un comunicat de la UIFAND del novembre del 2014 que tenia per objectiu limitar els traspassos en efectiu entre comptes, denominats operacions de caixa, i fer que els bancs notifiquessin totes aquestes operacions que es detectessin. A més, s'adjunten diversos correus electrònics en els quals s'interpreta que l'ABA i la UIFAND van acordar que el comunicat no entrés en vigor, a banda d'aclarir que no es buscava que hi hagués un 'reporting' sistemàtic de les operacions de caixa. Segons el Grup Cierco, “això va en contra del que exigien les autoritats americanes”.
En canvi, la visió del Govern és totalment oposada. De fet, el ministre portaveu ha dit que "no podem jugar a la confusió", i ha explicat que ni el Moneyval ni el GAFI consideren que el 'reporting' sistemàtic de moviments d'efectiu hagi de ser una mesura obligatòria, sinó una mesura que els Estats han d'avaluar si implementen, en funció de la mida del país i de la seva eficàcia. Així, Jordi Cinca ha assegurat que pocs països han adoptat aquesta mesura, i ha recordat que Andorra va optar per un mecanisme més eficaç, que és l'obligació de declarar les entrades i sortides d'efectiu per la frontera de més de 10.000 euros.
Amb tot, els germans Cierco conclouen que el sector financer andorrà “no està correctament regulat i hi ha mancances que les institucions internacionals no accepten”, per la qual cosa “s'hauria de demanar responsabilitats a les autoritats andorranes afectades”.