Internacional 16/03/2018

La bala que va assassinar la regidora brasilera provenia de l'arsenal policial

Marielle Franco, executada a trets, era una gran crítica de la militarització de les faveles

Ara
3 min
Manifestació multitudinària a Rio de Janeiro en protesta per la mort de Marielle Franco.

BarcelonaMarielle Franco era dona, negra, feminista, activista pels drets humans i des de fa poc regidora de l’Ajuntament de Rio de Janeiro. També una veu incòmoda per a l’establishment perquè criticava alt i clar el recent pla de militarització que el president ha posat en marxa en nom de la seguretat.

La nit de dimecres uns pistolers van disparar contra el vehicle en què circulava pel centre de la ciutat i la dona, nascuda fa 38 anys en una de les faveles, va morir juntament amb el conductor del cotxe, Anderson Pedro Gomes. Les investigacions, encara en una fase molt inicial, van revelar que la munició de la 9 mm utilitzada provenien d’un lot venut a la Policia Federal de Brasília el 2006 i ara la feina se centra a saber qui els va passar el material, segons la cadena radiofònica RJTV de TV Globo.

Els dos assassinats han indignat una societat acostumada a la violència i les morts a trets. Segons l’observatori Insight Crime, el 2016 hi va haver 61.283 assassinats al país, més que en tota la Unió Europea o els Estats Units. El perfil de Franco, però, no encaixa dins d’aquesta espiral de violència, que bàsicament es produeix en les guerres internes entre bandes, de policies contra delinqüents o, simplement, atrapen persones alienes a cap conflicte, per un tret fortuït o per un abús policial. El retrat de la víctima brasilera és un jove menor de 30 anys, negre i pobre.

Consciència d'activista

A Marielle Franco la consciència per les classes menys afavorides socialment i les minories silenciades, com la seva mateixa, li va despertar, precisament, l’assassinat d’una amiga seva per una bala perduda.

Res a veure amb la seva mort. La policia treballa amb la hipòtesi que els assassins la van estar esperant les dues hores que va durar la xerrada que va fer en una de les faveles, en un dels seus discursos habituals cap a les dones negres. En acabar, cap a les nou del vespre [matinada a Catalunya], Franco va sortir amb el xofer i una assessora -que va resultar ferida lleu- i es van dirigir en un cotxe amb els vidres enfosquits cap al centre de la ciutat. Quan portaven quatre quilòmetres recorreguts, el cotxe dels pistolers es va situar a la seva altura i a una distància de dos metres els assassins van obrir foc. Segons publicava el diari 'O Globo', els atacants sabien perfectament la disposició dels seients, així que cada tret es va fer a consciència i van disparar per matar. La regidora, asseguda al darrere, va morir a l’acte.

Indignació popular

Milers de ciutadans van omplir, hores després de l’assassinat, els carrers de la ciutat carioca per clamar contra la barbàrie de la violència i reclamar justícia per a Franco i Gomes. “Marielle, present”, “Qui ha atacat la Marielle ha agitat el formiguer” i “La policia militaritzada ha d’acabar” és el que es va sentir en la concentració nocturna, segons informa Efe.

Franco havia criticat fins poc abans de morir els excessos de les actuacions policials a les faveles i s'havia oposat obertament contra la decisió del president, Michel Temer, que l’exèrcit entrés en aquests barris. Temer, debilitat per casos de corrupció, no va tenir més remei que sortir a condemnar “l’atemptat contra la democràcia” i el “crim d’extrema covardia” i va prometre que la investigació arribaria fins al final. El ministre de Justícia, Torquato Jardim, ha enquadrat l’assassinat en l’onada de violència que sacseja Rio.

Un grup de dones s'abraça davant d'un dibuix amb la cara de la regidora i activista Marielle Franco.

Dona, negra i originària de Maré, el complex de faveles més gran de Rio, Marielle encarnava el somni de milions de persones al Brasil. Gràcies a la seva intel·ligència i constància va aconseguir una beca i va vèncer així el destí que els seus orígens humils haurien d’haver marcat per a la seva biografia. El 2016 es va convertir en la cinquena regidora més votada en les eleccions municipals de Rio, amb una campanya basada en gent com ella, amb els drets de les dones i dels negres, dos col·lectius violentats per les operacions de neteja i repressives per assegurar la pau als Jocs Olímpics de Rio.

“Van intentar silenciar la seva veu. Vull dir que [les faveles del barri on va néixer Franco] Maré plora, Rio plora, el Brasil sencer plora”, va constatar la seva germana Anielle, que va confirmar que l’activista no havia rebut cap amenaça. Al carrer, el sentiment general es resumia amb la frase 'Luto e lutta' [Dol i lluita].

stats