L'economia xinesa creix per sobre de les expectatives

Andorra la VellaL'economia xinesa va alentir el creixement el segon trimestre de l'any, però malgrat això va batre les expectatives dels analistes, que esperaven un alentiment més pronunciat de l'activitat econòmica a causa de la guerra comercial oberta pels Estats Units. Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va registrar una expansió de l'1,1% en comparació amb el primer trimestre i es va situar un 5,2% per damunt dels nivells d'un any enrere, segons dades publicades aquest dimarts per l'Oficina Nacional d'Estadística.

El creixement trimestral de l'1,1% se situa una dècima per sota de la taxa registrada els primers tres mesos de l'any, però per damunt del consens entre analistes del mercat. Pel que fa al 5,2% de creixement anual, també és inferior a la taxa del primer trimestre, en aquest cas per dues dècimes.

Finalment, doncs, el PIB xinès va continuar creixent a un ritme notable, com és habitual en el cas de les economies emergents, on el ritme de creixement sempre és més elevat que el dels països desenvolupats. Segons l'Oficina Nacional d'Estadítica, la Xina "va resisitir la pressió i va aconseguir una millora constant malgrat els desafiaments". Malgrat això, la forta dependència de la Xina de les exportacions de manufactures a altres parts del món, sobretot als EUA, feia preveure un alentiment més agut.

Ja des del primer mandat entre els anys 2017 i 2020, el president nord-americà, Donald Trump, ha tingut la Xina al seu punt de mira en matèria aranzelària. Trump considera que les importacions de productes xinesos als Estats Units és un problema i per aquesta raó ha atacat Pequín repetidament amb aranzels, malgrat les advertències a incrementar les tarifes comercials al principal importador —i alhora segona economia del món, si no es compta la Unió Europea com un únic bloc—. La rebaixa del ritme de creixement també es deu al fet que les exportacions xineses van créixer més del previst el primer trimestre per l'efecte que van tenir els primers aranzels anunciats per Trump. Per evitar-ne de futurs, moltes companyies dels EUA van optar per omplir els seus estocs i comprar més productes abans que els afectessin noves tarifes comercials més altes. Aquest efecte acumulatiu es va perdre al segon trimestre.

Fins al juny, les empreses nord-americanes havien de pagar al seu govern un aranzel de fins al 145% per tots els productes importats des de la Xina. Tanmateix, les negociacions entre Washington i Pequín que van tenir lloc a principis de juny a Londres van acabar amb un acord per retallar les tarifes a un 55% en el cas de les exportacions xineses als EUA i del 10% de les nord-americanes a la Xina. Actualment, les dues potències mantenen les negociacions comercials obertes.

Així mateix, com que la guerra comercial dels EUA no s'ha limitat a la Xina i ha afectat bona part dels països del món —i molt especialment els socis comercials més estrets dels EUA, com ara la UE, Mèxic i el Canadà—, la Xina ha aprofitat el canvi en la demanda per augmentar les vendes a uns altres països.

Demanda interna afeblida

Malgrat superar la mala conjuntura exterior, a l'interior del país la demanda ha mantingut la tendència a la baixa dels últims trimestres. D'aquesta manera, la inversió i les vendes dels comerços al detall es van frenar més del que es preveia, mentre que els preus al sector immobiliari van continuar caient. De fet, la demanda privada "continua sent fràgil i es podria debilitar encara més els pròxims mesos", ha assegurat Louise Loo, economista principal a l'Àsia del think tank Oxford Economics, en declaracions recollides per Efe.

"La Xina es manté en la via d'assolir l'objectiu de creixement d'aquest any, tot i que es podria produir una desacceleració", ha assegurat Lyn Song, economista en cap a la Xina del banc neerlandès ING. Pequín va situar en el 5% l'objectiu de creixement del PIB el 2025.