L’oficialitat del català a Europa, pendent encara d’un consens que no arriba
Dinamarca ha estat un dels pocs estats que ha expressat clarament la seva intenció de votar a favor
Andorra la VellaEl Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix aquest dimarts amb la proposta d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a l’ordre del dia, però sense garanties que s’arribi a una votació. La iniciativa, impulsada pel govern espanyol i convertida en peça clau del pacte d’investidura amb Junts, continua encallada per la manca d’unanimitat entre els 27 estats membres.
Tot i la intensa ofensiva diplomàtica liderada pel ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares —absent avui a Brussel·les, substituït pel secretari d’Estat Fernando Sampedro—, diversos països mantenen dubtes legals, logístics i econòmics que frenen l’aprovació.
Suports tímids i reticències persistents
Dinamarca ha estat un dels pocs estats que ha expressat clarament la seva intenció de votar a favor. “És important per a l’agenda del meu col·lega espanyol”, ha declarat la ministra danesa Marie Bjerre. Irlanda també ha avançat el seu suport, mentre que Polònia assegura que la votació continua a l’agenda, tot i no definir-ne el sentit del vot.
En canvi, països com Finlàndia, Àustria o Suècia han fet paleses les seves reserves. “Hi ha preocupacions legals i de costos”, ha argumentat la representant austríaca Claudia Plakolm. El finlandès Joakim Strand ha anat més enllà: “Espero que no hàgim de votar avui. La decisió no està madura”.
Un debat que va més enllà de la llengua
Els països bàltics i de l’Est veuen amb inquietud l’impacte que l’oficialitat del català podria tenir en les seves pròpies minories lingüístiques, especialment la russòfona. Això es barreja amb la tensió política interna d’Espanya, on el PP i Vox han fet pressió perquè governs afins a Europa vetin la proposta, temen fonts diplomàtiques.
La votació, si es fa, requereix unanimitat. Per això, si no es veu clar un consens, és habitual que la proposta es retiri de l’ordre del dia en el mateix moment del debat, com ja va passar el setembre de 2023. El debat s’hauria de produir entre les 12 i les 14 hores d’avui.
La situació a casa: contrastos i crítiques
Mentrestant, la qüestió desperta passions molt diferents dins l’Estat espanyol. A Catalunya, el seguiment és intens i políticament estratègic. Al País Basc i a Galícia, en canvi, la iniciativa genera menys interès. El president de la Xunta, Alfonso Rueda (PP), ha considerat la proposta com una “maniobra de Sánchez per mantenir-se un dia més a la Moncloa”, mentre que el lehendakari basc, Imanol Pradales (PNB), l’ha vist amb bons ulls, però sense fer-ne bandera.
Un precedent complicat
L’últim precedent similar és el del gaèlic irlandès, oficialitzat el 2005 però sense plena implementació fins al 2022 per manca de recursos humans. Un exemple que posa sobre la taula els reptes logístics que també afrontaria el català en cas d’aconseguir l’oficialitat.
Un futur encara incert
Ara per ara, el català continua sent la llengua no oficial més parlada d’Europa, amb més de 10 milions de parlants. Però el camí per convertir-la en llengua oficial de la Unió segueix condicionat pel context internacional, les tensions internes de la UE i l'equilibri polític a Espanya.
La jornada d’avui pot ser decisiva, o una nova oportunitat ajornada. Tot dependrà de si el debat d’aquest migdia culmina en votació o en una nova retirada tàctica.