Luca Beccari: "Quedar aïllats de la UE davant els reptes del futur seria un error"

Andorra la VellaLuca Beccari, actual Secretari d'Estat d'Afers Exteriors de San Marino, comparteix en aquesta entrevista la seva visió sobre el procés de negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

Amb una dilatada trajectòria en el món polític i financer del seu país, Beccari exposa els reptes interns que ha afrontat San Marino durant aquest camí, el paper de la ciutadania i la comunicació institucional, així com la col·laboració estreta amb Andorra. També reflexiona sobre la possibilitat d’un referèndum i subratlla la importància d’aprofitar aquesta oportunitat d’integració europea com un pas estratègic per al futur del país.

Com s’ha desenvolupat fins ara el procés de negociació i preparació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, des del punt de vista institucional i ciutadà? Quins han estat els principals reptes interns per a San Marino?

La negociació, iniciada ara fa deu anys, ha vist passar quatre governs diferents al capdavant del país, cadascun amb majories polítiques diverses, però tots amb la voluntat comuna de considerar l’Acord com una prioritat estratègica.

L’inici de la negociació va anar precedit d’un referèndum popular que demanava als ciutadans si volien presentar una sol·licitud d’adhesió a la Unió Europea. Tot i que el referèndum no va assolir el quòrum necessari, va posar de manifest una voluntat popular forta a favor d’un major acostament a la UE.

Els ciutadans de San Marino se senten plenament part de la família europea i viuen amb incomoditat ser exclosos dels serveis i oportunitats reservats als ciutadans de la Unió. També el teixit empresarial pateix la competència de les empreses europees, que operen en els mateixos mercats però amb més recursos a l’abast.

Fa dotze anys, la comunitat sanmarinesa encara no havia desenvolupat una voluntat clara i compartida pel que fa a un camí d’integració amb la UE. Amb el temps, però, aquesta consciència ha crescut fins a convertir-se en un objectiu estratègic concret.

Encara avui persisteixen alguns dubtes i temors legítims en sectors de la població, preocupats pels possibles efectes negatius. No obstant això, crec que les nombroses adaptacions negociades en àmbits sensibles —com ara la lliure circulació de persones o els mecanismes per preservar les peculiaritats de San Marino— són eines eficaces per mitigar els riscos.

En cas que l’Acord es consideri de naturalesa mixta i requereixi la ratificació dels parlaments dels estats membres de la UE, quina previsió té San Marino pel que fa a una eventual aplicació provisional de l’Acord?

Per a San Marino, aquest Acord és una prioritat. Estem, per tant, preparats per activar-ne l’aplicació provisional. En el passat ja hem utilitzat aquest instrument, per exemple amb l’Acord d’Unió i Cooperació Duanera de 1992.

En el debat públic s’han expressat dubtes sobre el nivell d’informació de la ciutadania sobre l’Acord. Considera que la comunicació institucional i el diàleg amb la societat civil han estat suficients?

L’Acord és ampli i complex, i informar adequadament la ciutadania no és senzill, ja que pressuposa un coneixement bàsic de les matèries que componen l’acquis communautaire.

Hi hem dedicat moltes recursos, buscant el diàleg a diversos nivells, tant polítics com socials. No obstant això, és evident que podem i hem de fer més. Una informació clara i accessible és fonamental per permetre a ciutadans i empreses aprofitar plenament les oportunitats que ofereix l’Acord.

Algunes forces polítiques han expressat la voluntat de convocar un referèndum. Creu que aquest instrument pot reforçar la legitimitat democràtica de l’Acord o pot generar incerteses sobre el calendari de ratificació?

No estic en contra ni preocupat per la possibilitat d’un referèndum. La tasca del Govern és concloure l’Acord amb la seva signatura; la del Consiglio Grande és ratificar-lo. Fins a la signatura, qualsevol altre pas és prematur.

Si durant el procés de ratificació el Parlament considera oportuna una consulta popular —sempre que sigui tècnicament possible segons la nostra normativa— serà el seu dret i deure promoure-la. Tanmateix, les forces polítiques han de manifestar clarament les seves intencions. El referèndum no pot convertir-se en una eina per amagar una oposició de principi a l’Acord. Qui s’hi oposa ha de poder proposar també una alternativa creïble i concreta.

Vivim un període d’incertesa internacional i d’inestabilitat econòmica a la regió europea. Perdre aquesta oportunitat i quedar aïllats davant els reptes futurs seria un error. La Unió Europea no obliga ni a San Marino ni a Andorra a signar aquest Acord: ens proposa una associació estructurada, amb ple respecte a la nostra sobirania i especificitats. Per primera vegada, ens tracta com a socis fiables i en peu d’igualtat. És una oportunitat que cal aprofitar.

Personalment, considero —com han defensat altres també— que un referèndum en aquesta fase no tindria gaire sentit, sobretot perquè no hi ha manera objectiva de mesurar avui els beneficis o els riscos futurs. Seria molt més útil, si escau, preveure un referèndum d’aquí tres o cinc anys, que pugui avaluar amb més objectivitat el grau de satisfacció ciutadana respecte a l’Acord. A més, aquest inclou instruments de salvaguarda, com la clàusula general, per limitar o suspendre’n els efectes si apareixen dificultats.

Com valora la col·laboració entre Andorra i San Marino durant el procés de negociació i ara en la fase de ratificació? Heu compartit estratègies o preocupacions comunes?

Estic molt satisfet de la col·laboració amb el Govern andorrà. Hi ha hagut moltes ocasions de diàleg i, sobretot en les fases finals de la negociació —relatives a les parts comunes—, hem treballat de manera eficaç i sinèrgica.

Aquest camí compartit ha enfortit significativament la relació entre els nostres països, que avui es tradueix en una col·laboració profitosa també en altres àmbits, més enllà de l’Acord.

Tot i tenir característiques diferents, San Marino i Andorra comparteixen molts elements, a partir de la voluntat ferma de defensar la pròpia sobirania i les respectives peculiaritats. Aquest esperit comú ha estat clau per afrontar amb èxit una negociació tan complexa com la que s’ha mantingut amb la Unió Europea.