La batllia investiga els Cierco pels suposats atacs a la institucions andorranes

Andorra la VellaEn un acte datat el passat 20 d’octubre, al qual ha tingut accés el diari El Independiente, la batlle Azahara Cascales ha acordat enviar una nova comissió rogatòria al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional. Cascales demana els àudios gravats per l’excomissari José Villarejo i incorporar-los a les diligències prèvies en les quals investiga als germans Cierco, Villarejo i a l’empresari Alberto Pedraza per la presumpta comissió de delictes d’associació il·lícita, blanqueig de diners i contra el prestigi de les institucions. Es tractaria d’un complot dels Cierco que haurien contractat Vilalrejo i el seu grup a 400.000 euros cada mes per atacar Andorra i les seves institucions. Hi ha una gravació que ja es va fer pública de les que tenia Villarejo on s’explica el pagament dels 200.000 euros quinzenals perquè un dels integrants de la banda, Alberto Pedraza, es queixava que Ramon Cierco li havia donat ‘en cash’ (‘papelitos’) en una bossa de plàstic de BP i ho considerava indigne.

En la petició d’auxili internacional, la titular del Jutjat d’Instrucció Especialitzada 1 d’Andorra detalla que, després de les perquisicions dutes a terme i els informes emesos pel Servei de Policia al maig passat, els citats banquers van contactar amb José Manuel Villarejo per a «recollir i fabricar informació a la carta i influenciar sobre sectors, organitzacions i persones amb la finalitat d’arremetre contra les institucions de l’Estat andorrà» a canvi de diners. En concret, l’objectiu seria «extorquir al poder legislatiu i judicial del Principat d’Andorra i les corporacions andorranes i financeres», fa constar la jutge.

A l’abril del passat any, el diari Público va revelar que l’advocada de Higini i Ramón Cierco va acudir a una reunió amb Villarejo en l’oficina que aquest tenia en la madrilenya Torre Picasso acompanyada d’Alberto Pedraza. Aquesta trobada va tenir lloc el 10 de gener de 2017, mesos després que el comissari s’hagués jubilat i gairebé dos anys després que s’iniciés el procediment de resolució de la BPA arran de que el Tresor dels EUA l’acusés d’afavorir el blanqueig de capitals procedents d’organitzacions criminals.

Quan es va desenvolupar aquesta reunió, feia quatre mesos que l’antic comissari havia acudit a un notari de Madrid per a signar una acta de manifestacions en la qual es reconeixia l’autor de quatre notes informatives de caràcter reservat redactades per ell entre l’1 de juliol de 2014 i el 20 de gener de 2015 i que els Cierco van adjuntar en la querella que van interposar contra l’excap de la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional Marcelino Martín-Blas. Els banquers acusaven a aquest de pressionar a l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel perquè li proporcionés «tota la informació concernent a la família Pujol» sota l’amenaça de forçar el tancament del banc si no accedia a aquesta petició.

En aquesta cita, la lletrada va proposar a Villarejo que es desplacés a Andorra per a declarar davant notari a fi de ratificar el que ja havia dit per escrit per si el jutge que instruïa la querella no el citava a declarar. El policia no veia factible aquesta opció, ja que -segons va adduir- podria incórrer en un delicte de descobriment i revelació de secrets. «Amb l’interès que té actualment el CNI [Centre Nacional d’Intel·ligència] en aquest tema podrien arribar a acusar-me de traïdor a la pàtria i de revelació de secrets, sens dubte», va justificar.

La transcripció s’inclou en un informe enviat per Assumptes Interns al desembre de 2020 al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional arran d’una de les sol·licituds de personació de Jordi Pujol Ferrusola en el cas Villarejo com perjudicat per les activitats privades dutes a terme pel policia a través del grup empresarial Cenyt.

L’endemà de la cita amb l’advocada dels Cierco en el seu despatx, Villarejo es va reunir amb els empresaris Adrián de la Joia i Alberto Pedraza. D’aquesta conversa -inclosa en el citat document i del qual va informar el referit diari- es dedueix que van cobrar dels ex amos de BPA a raó de 200.000 euros cada 15 dies (400.000 al mes), un dels extrems que la jutge andorrana vol corroborar accedint al contingut dels àudios intervinguts a l’antic comissari en els registres practicats després de la seva detenció fa cinc anys.

D’acord amb la transcripció policial, Pedraza insta a Villarejo a no «pujar a Andorra» i li compta les dificultats que havia tingut per a cobrar un dels pagaments: El otro día, al levantar los dos cientos mil euros, tuve bronca porque ya por segunda vez me estaban dando esquinazo… Higini no, el hermano (Ramon), o sea, se estaba yendo por la puerta de vacaciones 10 días y no habían dejado la pasta allí en… porque, claro, son bolsas que me dan de BP, de la gasolinera, me meten la pasta ahí con los papelillos y luego lo llevamos, como… pa que no me vuelva a pasar lo embuchamos, porque ¡claro! la vez que no lo he embuchao ha habido lío… Entonces ahí tuve un rifirrafe, hoy le he mandado un mensaje porque yo ayer hablé con el Manolo (…) y digo ¡mira!, vamos a ver, yo en España os voy a arreglar todo, os vamos a apoyar… El Gobierno os va a beatificar todo eso tal…, pero ¿no me vaya a fallar tu hermano? Porque el otro día me hizo la del gitano… el trile, y a mí triles no, no, no. A mí triles… ¡No!, ¡no! Vamos a hablar con él porque menuda bronca he tenido con él. El hermano quiere alargarnos los pagos todo lo que pueda para tenernos como la trucha».

El Jutjat d’Instrucció Especialitzada 1 d’Andorra vol comptar amb els enregistraments per a determinar la presumpta responsabilitat criminal dels Cierco, Villarejo i Pedraza en els fets que investiga des de 2018. La magistrada Azahara Cascales ja va lliurar una altra comissió rogatòria al juny passat sol·licitant -entre una altra documentació- una còpia tant de l’àudio dels enregistraments com de les agendes o notes manuscrites del comissari Villarejo.

La jutge considera que els investigats podrien haver comès -entre altres- en un delicte contra el prestigi de les institucions, il·lícit aquest tipificat en l’article 325 del Codi Penal andorrà i que castiga amb inhabilitació per a càrrec públic i multa de fins a 30.000 euros a qui realitzés públicament imputacions contra el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns «amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat».

En una provisió datada dijous passat, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castelló, dona trasllat a la Fiscalia de la comissió rogatòria internacional presentada per la magistrada andorrana perquè emeti informe abans de decidir si accedeix o no a la petició.