Aeroport d’Ouagadougou.com

QUAN ES PRODUEIX UN AIXECAMENT, UNA REVOLUCIÓ, UN COP D’ESTAT o qualsevol altra mena de desgavell que afecti la solidesa de les institucions o la seguretat de la ciutadania d’un país, l’aeroport es converteix en un dels principals punts sensibles. Milers de ciutadans que tenien el bitllet d’avió per viatjar-hi es pregunten si hi podran accedir sense jugar-se-la i si l’aeroport segueix funcionant malgrat la situació que viu el país. També són milers les persones que voldrien fugir del conflicte al més aviat possible i s’interessen per saber si l’aeroport segueix operatiu i quins riscos presenten els seus accessos.

Doncs bé, quan el 31 d’octubre l’antic president de Burkina Faso va abandonar el poder pressionat per una revolta popular i ho va fer escortat per una caravana d’una trentena de cotxes que el van conduir fins a la Costa d’Ivori, aquells que es van interessar per la situació a l’aeroport d’Ouagadougou, capital del país, a través de la pàgina “oficial” que els oferia internet es van trobar amb una sèrie de sorprenents consells, a més d’informacions i valoracions sobre la situació política completament descabellats. La pàgina en qüestió, aeroport-ouagadougou.com, és la pàgina a la qual t’adreçaven aquells dies els principals cercadors, incloent-hi l’enciclopèdia digital Wikipedia. El dia 31, a més d’oferir tota mena d’informacions i publicitat sobre els vols clausurats, els horaris, consells per a turistes i formalitats sobre els visats, explicava, entre altres informacions, que s’estaven produint “escorcolls anals” de “manera aleatòria a tots els viatgers” i que “els rastafaris eren sistemàticament revisats”. També es deia que un govern militar de transició s’havia fet càrrec del país, com acostuma a passar “normalment”. I que, també com passa “normalment”, “els directors i presidents de les diferents institucions públiques o parapúbliques del país serien reemplaçats aviat” i els càrrecs que fins ara ostentaven els amics o familiars de Blaise Compaoré es confiarien “als amics i parents del nou poder”. “Això mateix és el que passarà [amb la direcció] de l’aeroport d’Ouagadougou”, deia la web, on s’avançava la celebració d’eleccions els pròxims mesos sempre que el nou govern de “transició” no s’enamori massa del gust i gaudi del poder.

Alguns diaris francesos van publicar els primers dies informacions sobre la situació a l’aeroport de Burkina extretes d’aquesta web. Però el dilluns dia 3 es va descobrir que es tractava d’una impostura, que no era cap pàgina oficial de l’aeroport, sinó la pàgina d’un particular, penjada a la xarxa, el mateix particular que, en ser descobert, saludava des de la pàgina, ja inoperativa, amb una foto de l’actor Dieudonné fent una quenelle, una mena de botifarra que a França s’ha convertit en un provocador i desafiant gest antisemita.

Però aquí no s’acaba la cosa, ja que, estirant el fil de l’engany, la revista Jeune Afrique ha descobert que també altres aeroports africans, com els d’Abidjan, Dakar, Lomé, Bamako, Cotonou o Niamey, no disposen d’una veritable web oficial i els últims mesos, a través del model aeroport-ciutat.com, tots aquells que es pensaven que estaven accedint a informacions oficials, a un servei públic, eren conduïts a una pàgina privada. Investigant una mica més, Jeune Afrique afirma que totes aquestes pàgines estan registrades per dos noms -Nicolas Desardennes i Christian Costeaux-, dos noms que corresponen a una sola persona, Christian Costeaux, domiciliada... a França, al departament dels Alps de l’Alta Provença, al poble de Forcalquier. El personatge en qüestió ha reconegut que és el propietari de les webs i de tres mil pàgines africanes més, una de les quals, senegalaisement.com, li va suposar una condemna al Senegal l’any 2004 per difamació de l’alcalde de Ziguinchor.

Aquest ciutadà, doncs, que viu tranquil·lament en un bonic i tranquil poblet de la Provença francesa, ha muntat una xarxa d’informació per internet immensa, i, segons ha explicat, l’alimenta amb informadors locals i la manté amb la publicitat que genera. Les seves pàgines parlen, informen sobre turisme, sobre el mercat immobiliari i sobre tota mena de serveis que puguin oferir un rendiment i captar publicitat, serveis que ell mateix amaneix sovint amb comentaris personals, sempre empastifats per una cantarella de bromes idiotes i racistes que, en el cas de la revolta a Burkina, van ajudar a crear més confusió i por, tot i que això dels rastafaris i de les aleatòries revisions anals potser hauria d’haver despertat les sospites. O potser no, ja que el món de la informació és cada dia un món més fantasiós, on les coses més estúpides, inversemblants, s’acaben convertint en la veritat més plausible, una nova fe cibernètica en què l’alienació del mitjà convertit en doctrina ofereix la possibilitat d’evitar-se l’esforç -i la mandra- que suposa aspirar al coneixement de la realitat.

Mentrestant, enmig de la confusió sobre en què derivarà la transició a Burkina, des de la Costa d’Ivori s’informa que l’antic dictador ha arribat sa i estalvi, i que descansa en una luxosa residència que l’estat li ha ofert a Yamoussoukro. Ouattara, el seu amic i president ivorià, ha declarat que Compaoré està “bé moralment” i “en plena forma física”.