Així queden els ‘tot en un’ amb fibra i TV
Ja fa dos anys i mig que Telefónica va esvalotar el mercat espanyol de les telecomunicacions domèstiques amb les tarifes convergents Movistar Fusión, les primeres a incloure en una mateixa factura mensual els serveis de telefonia fixa i mòbil i els respectius accessos a internet. La modalitat proporcionava un estalvi substancial respecte a la contractació dels diversos serveis per separat, i les companyies rivals s’hi van afegir aviat per assegurar-se la fidelitat dels clients. L’èxit dels tot en un està demostrat: segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), a final del 2014 hi havia a l’Estat més de 5,8 milions de contractes de fix+mòbil+internet, als quals cal sumar 2,2 milions més que també inclouen serveis de televisió.
El panorama d’aquests paquets tot en un ha quedat relativament estabilitzat aquesta setmana amb la presentació de les tarifes Vodafone One, que es podran contractar a partir de dilluns. L’empresa ha consumat la seva conversió d’operadora mòbil en teleco integrada amb xarxa fixa pròpia, mitjançant l’absorció d’Ono, i és poc probable que aquest mercat canviï gaire fins que la Comissió Europea autoritzi la compra de Jazztel per part d’Orange. A més, les empreses del ram ja han indicat que no tenen intenció de seguir abaixant els preus com han fet aquests anys, sinó més aviat el contrari, ni que sigui a canvi d’una millora de prestacions, des de la velocitat fins a la quantitat de minuts o de dades. Per això he comparat els paquets de quadruple play disponibles actualment, centrant-me en les modalitats que inclouen accés amb fibra òptica i servei de televisió, els dos detonants del canvi per a molts consumidors.
La taula resumeix les característiques de l’oferta més econòmica i la més completa de cada empresa; les quatre disposen també d’opcions a mig camí, però l’objectiu és reflectir el ventall d’opcions existents. Com que és habitual que cada membre d’una família tingui el seu telèfon, he calculat el cost suplementari que suposa afegir a la línia mòbil principal tres línies més amb les mateixes prestacions, i l’import anual total.
La mensualitat de les modalitats més bàsiques varia poc més de cinc euros entre la més barata i la més cara. Sí que canvien les prestacions: la més generosa en trucades de fix a mòbil és Orange, que inclou 1.000 minuts fins i tot en el Canguro bàsic. Fora dels 550 minuts (només 50 en dia laborable) de Movistar, la resta d’opcions són més aviat justetes. En trucades des del mòbil hi ha menys diversitat: a totes les modalitats cares hi ha barra lliure, mentre que les bàsiques donen entre 100 i 200 minuts. Els SMS només són il·limitats a les tarifes cares de Vodafone One.
El servei de mòbil és compatible amb 4G allà on hi hagi cobertura, però les tres operadores amb xarxa pròpia disposen de 4G+, que duplica la velocitat màxima de connexió si el telèfon ho permet. La quantitat mensual de dades incloses és un factor important: l’estàndard ronda el gigabyte, però les opcions més cares n’inclouen dos, i Vodafone quatre. A l’altre extrem hi ha els 500 megabytes de Movistar i els de la segona línia de mòbil que Orange ofereix gratuïtament durant el primer any en totes les modalitats. Els preus de les línies mòbils addicionals també són semblants; Vodafone se’n desmarca perquè ofereix més dades -també té l’opció de 2 GB- i té una proposta interessant: per 17 euros al mes es poden compartir les dades entre totes les línies d’un mateix contracte.
En l’accés a internet amb fibra el preu determina la velocitat, que a diferència de les ADSL, és real. Les opcions més econòmiques són de 30 o 50 megabits per segon (Mbps) i les cares ofereixen 200 Mbps excepte Telefónica, que es queda en la meitat. Aquesta operadora i Jazztel tenen una opció més lenta i barata però l’he descartat perquè no és suficient per al servei de televisió. Només Orange i Jazztel ofereixen connexions simètriques, per enviar dades igual de ràpid que es reben.
L’aspecte que pot decantar la balança és el servei de televisió, i aquí destaquen Movistar i Vodafone, tant per la varietat de contingut com per les funcions avançades de programació i enregistrament de programes al núvol i l’accés multidispositiu. El sistema de Telefónica és força bo i té un excel·lent videoclub de sèries, però Vodafone té el sofisticat descodificador TiVo que ha heretat d’Ono i més canals disponibles en la modalitat econòmica. A més, com a promoció de llançament, Vodafone TV és gratuït fins a final d’any. Per triar entre aquests nous paquets tot inclòs, a més d’analitzar molt bé el nostre consum de telecomunicacions, cal examinar amb detall quina és la programació que ens interessa.