13/04/2016

Boko Haram i les nenes bomba

Bring back our girls”, aquest era el lema de la campanya que va fer la volta al món, amb la participació de milions de persones, diferents governs i diverses personalitats destacades, i en la qual s’exigia a Boko Haram que alliberés les més de 200 nenes segrestades en una escola de Chibok (Nigèria) on de sobte es va aturar el temps com si li haguessin arrencat l’ànima.

Avui ja fa dos anys d’aquell segrest massiu. La major part d’aquestes nenes segueixen desaparegudes i tan sols unes quantes s’han pogut escapar de l’infern a què el grup terrorista les ha sotmès.

El testimoni de les menors alliberades, juntament amb informacions puntuals que han pogut aportar altres persones que han fugit del terror del grup extremista, és l’única informació que ara es té de les nenes perdudes i de les més de 2.000 criatures i dones segrestades pel mateix grup terrorista des del 2012, segons diferents organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional.

Cargando
No hay anuncios

Segons els testimonis de supervivents que recull el rotatiu The New York Times, les nenes estan sent sotmeses a diferents formes de violència masclista extrema, de manera que esdevenen altre cop les peces més vulnerables del tauler de joc de la guerra.

A una gran part d’elles les han convertit en esclaves sexuals (com ja vaig explicar a l’article “L’Estat Islàmic i la «purificació dels úters»”, publicat el 6 de desembre a l’ARA), la qual cosa segueix sent una constant en l’alfabet bèl·lic. Guerrers assedegats que destrossen les seves preses amb agressions constants als seus cossos i violant les seves existències. Venudes, desaparegudes... nenes altre cop perdudes.

Cargando
No hay anuncios

A d’altres les han obligat a convertir-se a l’islam i posteriorment les han casat a la força. Es tracta d’una pràctica compartida pels diferents grups terroristes islàmics que té per objectiu aconseguir embarassos per poder construir una nova generació de guerrers que perpetuïn la seva particular jihad. Aquests terroristes entenen que a partir dels 8-9 anys el cos de les nenes està preparat per tenir relacions sexuals, de manera que les converteixen en mullers d’homes que els tripliquen o quadrupliquen l’edat i, així, en propietats humanes, obligades a viure una vida de servitud domèstica, sexual i emocional.

I finalment tenim les nenes bomba: aquelles que estan sent entrenades per a la guerra amb l’objectiu que s’immolin per la causa. El fet que la seva aparença no aixequi sospites, juntament amb les vestimentes que duen, que permeten amagar els explosius, han fet que els grups terroristes vegin en les menors la peça perfecta per cometre atemptats.

Reclutades sense més opció, són obligades a estudiar una interpretació radical i esbiaixada de l’Alcorà i a convertir-se a l’islam, tot plegat complementat per una formació disgregada per nivells que bé podríem anomenar la pedagogia del terrorisme suïcida.

Cargando
No hay anuncios

A mesura que s’avança en l’adoctrinament holístic a què les sotmeten, les seves condicions de vida milloren en els plans de la privació d’aliments o de la violència física i sexual, cosa que crea un incentiu per anar avançant en el macabre pla formatiu.

Segons The Long War Journal, des del juny del 2014 almenys 105 atemptats suïcides els han perpetrat dones i nenes, i enguany ja són 22 els atemptats suïcides femenins.

Al voltant d’aquesta nova barbàrie sorgeixen moltes incògnites, atesa la poca informació que se n’ha pogut obtenir.

Cargando
No hay anuncios

Les nenes són utilitzades com a joguines a mans d’un dels grups terroristes més mortífers del món, amb un destí únic: la mort. Algunes informacions apunten a la detonació de bombes als cossos de les nenes de manera remota, altres criatures sembla que no són conscients del que implica l’explosió, i fins i tot en alguns casos s’ha descobert que les nenes actuaven sota els efectes de drogues.

Amb tot, els testimonis de les poques criatures que, demanant ajut, han aconseguit deixar els explosius abans d’immolar-se han permès obtenir més informació del captiveri extrem que havien patit i que les havia portat a conviure diàriament amb la idea de la mort fins a perdre tota esperança de salvar-se. Les nenes acaben perdent la por a la mort perquè, tal com els mateixos terroristes repeteixen de manera màntrica, esdevé l’única sortida d’aquell infern.

Existències nues, tal com les va descriure Viktor Frankl, despullades de tot, i a les quals tan sols els queda el que ja s’ha viscut. Sense opcions, probablement sense esperança, topen amb un buit existencial que resulta de la falta de sentit de viure una vida atrapada en aquell captiveri.

Cargando
No hay anuncios

Al final del trajecte es veuen sotmeses a rituals funeraris que les preparen per al trànsit. L’estètica de la mort es manifesta en els seus pentinats. Una mort que ja es va esdevenir el dia que van ser segrestades.