Podem albergar esperances?

Els límits en els sentits figurats de les paraules i la seva tendència a anar regularment amb altres -ho hem dit sovint- són un terreny relliscós i, per tant, perillosament vulnerable a les influències pertorbadores.

Sabem que albergar vol dir, igual que en castellà, donar o prendre allotjament , però no tenim gens clar que puguem albergar idees o sentiments en el nostre cor o cervell.

Algú pot dir que un ús creatiu de la llengua sempre permet fer-ho, i no li falta raó. Però no hauríem de confondre la inspiració que explota la potencialitat d'una paraula amb la mandra que es limita a copiar un ús idiomàtic dels veïns.

Un ús creatiu, per exemple, també permetria allotjar esperances o alojar esperanzas , però això ens sona raríssim, cosa que demostra fins a quin punt l'altra forma és idiomàtica, és a dir, pròpia i característica d'una determinada llengua.

En aquest cas, la RAE i el DIEC reforcen la hipòtesi que estem davant d'un calc. Mentre que l' albergar de la RAE recull com a segona accepció "guardar en el corazón o la mente un sentimiento o idea ", el del DIEC es limita als sentits més literals.

En català podem nodrir , alimentar , concebre o tenir esperances però no les hauríem d'albergar si no volem fomentar una imitació que erosiona la nostra identitat.

Això, però, no ens hauria de portar a defugir altres usos figurats, força semblants, que sí que són plenament genuïns, encara que siguin paral·lels al castellà. Per exemple, l'odi o la venjança sí que pot niar en el nostre cor igual que hi anida en castellà.

Conèixer bé la llengua, com conèixer bé una persona, vol dir saber-ne coses tan difícils d'objectivar com aquestes.