Misc30/07/2018

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Qui defensa la ciutat de Barcelona?'

"Barcelona, com Catalunya, pateix greument les conseqüències de conflictes sobre els quals no pot intervenir perquè no disposa de totes les eines polítiques per fer-ho"

La vaga de taxistes de Barcelona ja és un conflicte laboral que amenaça de convertir-se en un conflicte polític i social potencialment explosiu i que està fent malbé la imatge, l’economia i la moral de la ciutat de Barcelona.

La història és com tantes altres: aparició de noves tecnologies de la mà de grans capitals que posen en risc models de negoci de tota la vida, sobretot si són rígids com el model del taxi a Barcelona, on la preocupació pel servei al client ha anat baixant amb els anys.

Cargando
No hay anuncios

No tots els taxistes són iguals: n’hi ha que són propietaris de la llicència, n’hi ha que són assalariats, hi ha famílies que treballen pare i fill o marit i muller amb el taxi a doble torn, i tots han de fer un munt d’hores cinc dies a la setmana. Si les fan, la feina dona per viure. Les llicències valen molts diners, i els propietaris aspiren almenys a recuperar-los el dia que pleguin i se la venguin; i per això, també, la protesta d’aquests dies és tan agressiva: pel que estan perdent avui però, sobretot, pel que poden perdre el dia de demà, aquesta mena de pla de jubilació que representa una llicència. S’entén, per tant, la seva preocupació i el seu interès per mantenir la limitació de les llicències de les empreses de cotxes amb conductor que ofereixen el mateix servei.

La diferència entre els taxistes i altres grups de treballadors amb problemes semblants és la seva capacitat de perjudicar la marxa normal d’una ciutat, sobretot si porten la seva protesta fins a extrems violents, com hem vist estratègicament al començament de la protesta, amb els cops a un cotxe ocupat per clients o el cotxes que van bolcar a l’aparcament de l’aeroport del Prat. Aquests comportaments són inadmissibles i, més enllà de les identificacions de la policia, els autors no sembla que hagin d’enfrontar-se a la justícia.

Cargando
No hay anuncios

Per això, quan el portaveu dels vaguistes a Barcelona diu que “al sector del taxi el respectarà tot Déu”, en realitat hauria de dir que al sector del taxi el temerà tot Déu, perquè és por i no respecte el que infon.

Cargando
No hay anuncios

El conflicte, dèiem, és explosiu socialment: ara els taxistes amenacen de bloquejar el port i la frontera de la Jonquera, i d’ajuntar-se amb els camioners, o sigui, d’aturar l’economia. Tot això davant dels ulls dels ciutadans, que serien tractats amb severitat si gosessin bloquejar la Gran Via.

Cargando
No hay anuncios

Políticament, el govern espanyol té una gran patata calenta. La mateixa tecnologia que amenaça el taxi permet la ràpida connectivitat dels vaguistes i la seva coordinació amb taxistes i transportistes de tot Espanya. Pedro Sánchez té l'últim consell de ministres abans de les vacances d’aquest estiu i al govern espanyol li correspon actuar si no vol veure paralitzat el país. En té les competències i ha de tenir la iniciativa.

Al mig, rebent tots els cops, la ciutat de Barcelona, els seus habitants, els seus visitants, el seu comerç. Per no parlar del desastre de Vueling al Prat. Barcelona, com Catalunya, pateix greument les conseqüències de conflictes sobre els quals no pot intervenir perquè no disposa de totes les eines polítiques per fer-ho.

Cargando
No hay anuncios

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.