Turull, el to greu d’un polític que veu la presó

PeriodistaTURULL HA PARLAT durant una hora al saló de plens del Parlament enmig d’un silenci greu. Ell mateix ha qualificat l’hora de greu. I la gravetat pesava a l’hemicicle i en cada minut es feia més feixuga als escons. L’aire és cada cop més angoixant i més espès en les comptades ocasions en què el ple de la cambra pot reunir-se. La democràcia vigilada en què s’ha convertit el sistema polític català li ha pres a la vida parlamentària l’alegria del debat en nom del poble sobirà. De fet, al candidat Jordi Turull se l'ha sentit dir als passadissos, sincerament amoïnat: “Tinc el cap més a demà que a avui”. Ni ha emfasitzat cap paràgraf ni els escons independentistes semblaven voler trencar una locució emocionada, precipitada a causa d’una cita dramàtica amb la història vestida de vistilla judicial a Madrid. Ni als escons de l’oposició hi havia interès per l’esbroncada desconcertant. Ja hi ha qui els fa la feina bruta.