Alguns apunts sobre El 'lo' neutre (1)

El primer que cal dir sobre el lo neutre és que el que avui prescriu la normativa no havia existit mai en català. El lo literari que, a partir del segle XIII, es va anar imposant -com a article masculí- a l'article salat també va anar assumint valor de neutre, i quan al XIX va passar a el en els dialectes de més pes, només hi va passar com a masculí i va permetre al lo ser només article neutre. En això potser hi va influir el castellà però també el sistema de demostratius del català, amb un masculí ( aquest , aquell ), un femení ( aquesta , aquella ) i un neutre ( això , allò ).

Quan Fabra va proscriure l'article lo i va obligar el a ser també neutre, sabia de sobres que aquest el neutre no havia existit mai. Però partia de la base que la llengua real estava embastardida, i per això no sempre defensava una genuïnitat existent sinó que de vegades -com en aquest cas- propugnava una genuïnitat hipotètica. El seu model era el català que hauríem tingut si la història hagués anat d'una altra manera.

Partint del català medieval i observant l'evolució d'altres llengües romàniques, feia hipòtesis sobre com hauria sigut el català si la història no l'hagués forçat a una progressiva subordinació al castellà. En el cas del lo neutre, la seva hipòtesi era que el lo hauria passat a el en tots els seus valors, també en el neutre, i que si no ho havia fet era per interferència del castellà.